Estancia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
L'estancia La Paz, situada prop de Córdoba.

Una estancia, en castellà és un gran establiment rural del Con Sud, especialment els destinats a la cria extensiva d'hisenda vacuna o llana. Solen caracteritzar les estàncies l'existència de "cascos", és a dir un centre edilici que inclou habitatges, graners, estables, cavallerissa, cellers, etc. En aquest aspecte l'"estancia" del con sud és molt semblant a la "hisenda" mexicana o el "ranxo" de l'oest nord-americà. Durant la colonització espanyola, es va denominar inicialment "estancia" al lloc que servia d'assentament-per exemple campament-per als conqueridors.[1]

Evolució històrica[modifica]

Des de les primeres entrades dels conqueridors espanyols, que donessin per fruit la fundació de ciutats que perduressin en el temps els expedicionaris, ara veïns de la nova població, eren recompensats amb Encomiendas i mercès de terres. Amb elles van ser agraciats tant els acompanyants de Juan Núñez de Prado en la seva entrada al Tucumán que va tenir per corol·lari la fundació de Santiago del Estero, com els de don Pedro de Mendoza després de la fundació d'Asunción, com així també els que van acompanyar Juan de Garay en les successives fundacions al llarg dels rius de la conca del Plata, i que van protagonitzar fundacions a tot el llarg i ample del dilatat nord-oest argentí, regió que en aquells temps era coneguda com el Tucumán. Les mercès de terres eren de variada naturalesa i s'anomenaven sorts. Així, van existir sorts de chácaras, després anomenades xacres, i sorts d'estàncies. Aquestes sorts eren concessions reials, ja que la terra dels Regnes d'Índies es reputaven realengas, atès que havien estat adjudicades al rei de les Espanyes i als seus descendents -i no no als Regnes com a tals- pel tractat de Tordesillas. Els conqueridors i colonitzadors les reputaren com a premi o pagament, i d'aquí prové el terme "Pagaments pampeans", que després donarà nom a la regió en la qual s'assenten les dites mercès de terres.

La sorts de xacres es destinaven a l'agricultura, mentre que les sorts d'estàncies es destinaven a la ramaderia, raó per la qual sempre es procurava que unes i altres estiguessin dividides per cursos d'aigua que la hisenda difícilment pogués traslladar, i en conseqüència no trepitgen el sembradíos.

En l'avui Província de Buenos Aires les estàncies es van mantenir concentrades sobre la riba dels rius Paranà i de la Plata. Com la governació de la Nova Andalusia adjudicada a don Pedro de Mendoza s'estenia des de l'oceà Pacífic a l'Atlàntic però cap al Sud concloïa en el paral·lel 35°S, les sorts d'estàncies adjudicades als primers pobladors de Buenos Aires no transgredir aquest límit. Al sud d'aquest límit habitaven les tribus tehuelches o patagons i la governació d'aquestes terres, també d'oceà a oceà, en què se situava la Trapalanda i la Ciutat dels Césares, van ser adjudicades al noble galaicoportuguès Simón de Alcazaba y Sotomayor.

No obstant això, l'avanç de tribus maputxes o araucanas sobre territori tehuelche posa en contacte a castellans i maputxes, i aquest contacte no serà pacífic. Les autoritats virregnals disposen la creació d'una línia defensiva de fortins i cap 1779 es funda el Fort de Chascomús, origen de Chascomús (Buenos Aires), ja al sud del paral·lel de 35°S, i on ja es trobaven establertes estàncies pioneres que constituïen nuclis de població sedentària enmig de la immensitat de la pampa.

Amb el temps ha passat a designar un establiment rural d'hisendats i a la finca o "casc" de tal establiment.

Al segle xvii el vocable estancia assenyalava importants extensions de terres concedides en propietat a un subjecte, una família o un orde religiós. Durant el segle xix algunes empreses també van començar a ser posseïdores d'estàncies. D'aquesta manera, estancia va passar a ser gairebé sinònim de latifundi a l'Argentina.

Al segle xxi, l'estancia, tot i que encara conserva la seva tradicional significat de gran extensió de terra-en la majoria dels estblecidos reduïda degut principalment a les lleis d'herència (que és el més important factor "democratitzant" de la terra) - se la vincula a les millors produccions agrícola ramaderes unida a les millors tradicions camperoles.

Turisme d'estancias[modifica]

A Argentina, el Turisme Rural d'Estancias s'inicià l'estiu de 1967/68, a la Vall de Cholila, Chubut, Patagònia. Dins d'aquest tipus de turisme es poden trobar establiments de diferents categories que ofereixen, juntament amb l'allotjament, escola o pràctica de polo, caça, pesca, festa gaucha (dia de camp amb show folklòric i carreres de cuadreras o joc de canyes, etc...)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estancia Modifica l'enllaç a Wikidata