Estanislau Mateu i Mas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEstanislau Mateu i Mas
Dades biogràfiques
Naixement 1853
Tarragona
Mort 1911 (57/58 anys)
Reus
Activitat professional
Ocupació Compositor i pianista
Modifica dades a Wikidata

Estanislau Mateu i Mas (Tarragona, Tarragonès, 1853Reus, Baix Camp, 1911) va ser director de cor, pianista i compositor.

De ben petit entrà a l'Escolania de Montserrat, on durant sis anys rebé classes de solfeig i piano. Després continuà els seus estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Gràcies al seu prestigi com a director de masses corals, fou nomenat sotsdirector de l'Agrupació de Cors de Clavé.

El 1878 s'instal·là a Reus, on exercí com a professor de música i pianista.[1] De conviccions catalanistes, el 1884 va ser un dels signants del manifest fundacional de l'Associació Catalanista de Reus.[2] El 1892 substituí Florenci Cogul en la direcció de la secció coral del Centre de Lectura que transformà en orfeó i passà a denominar-se Orfeó Reusenc del Centre de Lectura, fins a la seva mort.

Fou membre fundador de la "Sociedad de Conciertos Sexteto Beethoven", que assolí èxits arreu d'Espanya i França, i especialment als balnearis del nord de la península. Publicà articles musicals a la revista Reus Artístich (1890-1891). Fundador de la Banda del Centre de Lectura de Reus, el 1902 dirigí la Banda Municipal, famosa pels seus concerts al Teatre Circ de la ciutat. El seu fill, Estanislau Mateu i Valls, va ser fundador i director de l'Orfeó de Sants[1]

Com a compositor, destacà especialment en la realització de ballables. Tingué especial èxit amb la jota De Catalunya a Aragón, que passà a formar part del repertori de les masses corals de l'època. Va escriure quaranta obres per a banda, catorze per a cor, tres de caràcter religiós, vint-i-set per a cant i piano, una per a orquestra i sis per a grans masses orfeòniques i orquestrals[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • De Catalunya a Aragón, veu i piano
  • Amapola, veu i piano
  • La Dalila, veu i piano
  • Anís Padrós, veu i piano
  • Merceditas, veu i piano
  • El reino de la mariposa, veu i piano
  • Al puebo vasco, veu i piano
  • La Primavera, veu i piano

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 443-444. 
  2. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 289. 
  3. Aviñoa, Xosé (Dir.). Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 1997-2007, p. Vol. X, pàgs. 64-65. ISBN 8429744886.