Estanislau Soler i Rafart

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEstanis Soler
Biografia
Naixement 1945 (72 o 73 anys)
Bassella, Alt Urgell
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació Empresari
Període d'activitat Dècades de 1960 i 1970
Equips Bultaco
Família
Parents • Fill de Màrius Soler
• Germà de Toni Soler
Modifica les dades a Wikidata

Estanislau Soler i Rafart, més conegut com a Estanis Soler (Bassella, Alt Urgell, 1945[1]) és un empresari, col·leccionista i propietari de museus de motocicletes català. Antic pilot de motocròs i enduro, és fill del conegut col·leccionista i restaurador de motocicletes Màrius Soler i germà de Toni Soler, un dels millors pilots catalans d'enduro al seu moment. Actualment, presideix la Fundació Mario Soler, entitat administradora dels museus de la moto de Bassella i de Barcelona (creats a partir de la col·lecció iniciada pel seu pare i ampliada per ell i el seu germà Toni).[2]

Trajectòria[modifica]

La Bultaco Sherpa S 125 que pilotà de 1962 a 1963

Estanis Soler aprengué a pilotar motocicletes a 8 anys, tot practicant amb la "Soler Ràpida", una motocicleta infantil que li va construir el seu pare partint d'un motor Iresa de 50 cc.[1][3] Un cop amb edat de competir, començà a destacar en curses de motocròs, arribant a ser-ne un dels principals especialistes catalans durant les dècades de 1960 i 1970.[4] Tant ell com son germà Toni esdevingueren pilots oficials de Bultaco, equip amb el qual competiren als campionats estatals de motocròs i -especialment, en Toni- d'enduro, aleshores anomenat Tot Terreny. Si bé fou Toni qui més èxits esportius aconseguí dels dos, Estanis arribà a dirigir els equips de competició de la marca (concretament, era el responsable de la logística, secretaria i comunicació del departament de competició de Bultaco).[5][3]

Com a curiositat, Estanis guanyà també una cursa d'automobilisme, concretament la Pujada a Engolasters (Andorra) de 1968, on obtingué la victòria amb un cotxe de Fórmula IV que havia construït el seu pare (amb motor Bultaco regalat per Paco Bultó).

A banda de competir activament, Estanis Soler participà en l'organització d'esdeveniments esportius des dels 15 anys,[3] ja que juntament amb son germà Toni dirigí les curses de motociclisme de primer ordre que organitzava el Moto Club Segre, fundat pel seu pare.[6] Més tard, tots dos varen fundar l'empresa d'equipament esportiu per a motociclistes Clice, marca de referència durant les dècades de 1970 i 1980 en el sector del fora d'asfalt.[5][7]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estanislau Soler i Rafart Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Motofan Classic: Soler Rápida, 50 cc (1953)» (en castellà). motofan.com, 13-01-2014. [Consulta: 20 juny 2015].
  2. Pi, Pere. «279. Els museus de la moto». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 348-349. ISBN 9788461590353. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Entrevista: Estanislao Soler» (en castellà). micromaniacos.wordpress.com/, 04-10-2008. [Consulta: 20 juny 2015].
  4. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motocross». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 277-278. ISBN 84-920886-5-6. 
  5. 5,0 5,1 «Galaxia Soler-Clice» (en castellà). btc-built-to-go.com, 16-10-2009. [Consulta: 20 juny 2015].
  6. «Club». mcsegre.org. Moto Club Segre. [Consulta: 20 juny 2015].
  7. Porcar, Joan «Estanislao Soler deja Bultaco... por tres meses» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, SA [Barcelona], núm. 169, 30-11-1978, p. 46-47.