Estany de Puigcerdà
L'estany de Puigcerdà és un estany artificial situat a la part nord-oest de la Vila.
Història.
Les primeres notícies de l'existència d'aquest estany daten del segle XIII, concretament del 2 de desembre del 1260, tal com ho descriu mossèn Jaume Martí i Sanjaume al seu llibre Dietari de Puigcerdà. En aquest dietari hi apareix un document on el paborde de les propietats de Sant Miquel de Cuixà a Cerdanya cedeix a Arnald de Prat un terreny al costat de l'estany. Citant la mateixa font, a l'obra Història de Puigcerdà i per les prospeccions arqueològiques dutes el 1991 per Oriol Mercadal i Jordi Campillo, es trobaren restes arqueològiques d'un assentament humà datat al segle XI (mur de pedra, paviment rústec, restes de ceràmica, una ferradura de mula) que podria haver perdurat fins al segle XIII. Es podria afirmar doncs, que la construcció de l'estany es dugué a terme entre els anys 1200 i 1260.
El subministrament d'aigua de l'estany prové del riu Querol que es portada fins a Puigcerdà mitjançant una séquia artificial.
Aprofitaments.
Els aprofitaments que se'n derivaven de l'estany eren explotats per l'Ajuntament[1] o Consolat, el qual tenia la potestat d'arrendar-ho a una persona o entitat. Aquesta se'n feia càrrec del beneficis de l'explotació però també de les obligacions que aquesta comportava. La durada aproximada d'aquest arrendament era de cinc anys prorrogables
Entre les obligacions més importants de l'arrendatari estaven les de manteniment i conservació de les parets de l'estany, la seva neteja i la plantació d'arbres al seu voltant amb les espècies que l'ajuntament determinés.
L'arrendament per part de particulars o entitats es perllongà en el temps fins al 1990, data on l'explotació passà al Patronat Municipal de Turisme de Puigcerdà.
Aigua.
La gran reserva d'aigua que representa l'estany per Puigcerdà, li ha reportat grans beneficis al llarg de tota la seva història.
L'aigua de l'estany ha estat aprofitada per l'extinció d'incendis, a través del diferents recs que s'hi construïren al llarg del temps. Un exemple és l'ordinació municipal del llibre d'actes de 1342 - 1345, on diu "Que l'aigua de l'estany sigui conduïda per un rec o séquia fins al call jueu i fins a la casa d'un tal Reguat, distribuint-se des d'allí per carrer Querol i altres carrers principals de la vila, obra que s'havia de pagar entre a meitats entre el Comú i els veïns dels carrers".
També s'ha utilitzat l'aigua de l'estany per la neteja, via recs o clavegueram, per arrossegar o fondre la neu dels carrers però la seva funció més important ha estat l'aprofitament pel regadiu dels camps que circunden la vila. També ha estat utilitzada com a reserva d'aigua potable, ja sigui de forma directa o bé per filtracions a pous i fonts.
Cal destacar l'existència d'uns safareigs al l'estany que foren traslladats a l'any 1895 al carreró de l'estany. avui conegut com a carrer Cassi.
Pesca.
Altre aprofitament important de l’estany al llarg de la seva història ha estat la pesca. És per aquest motiu que ja des del segle XV es tenen notícies de la seva regulació i ordenances que en regulaven els períodes de pesca, les arts per dur-la a terme i les sancions per tots aquells que no les complissin.
Posem com a exemple aquestes dues ordenances:
Ordinació de 1485- Ordinacions Mostassà, vol I, f. 13.
"Item mana tant als de dins com als de fora, que no hi haie negú qui d’esta hora avant gose pescar en los stanys de la vila de Puygcerdà, ni rigueres d’aquell, ab bòlix, teles, bertrols, ne ab negun altre articifi sens llicència dels cònsols o de “Mastassph” sots pena de seixanta sous e de perdre lo peix e los artificis ab que pescaran, per cascuna vegada, sens tota mercé”
Font :Arxiu Històric Comarcal. Plec de l’estany. Fons Municipal de Puigcerdà.
Ordinació sobre la pesca de 1781:
“ De orden del Illtre. D. Miquel Alvarez de Sotomayor, Gobernador Militar y político de la Plassa y Villa de Puigcerdà y su partido, insiguiendo ocuerdo del Illtre Ayuntamiento de la misma: Se dize y manda que ninguna persona de qualquier localidad y condición que sea, no se atreva de dia y de noche a pescar en el estanque de esta vill a menos los que tienen permiso y concesión del Illtre. Ayuntamiento por contrata, baxo la pena a los contraventores de quinze libras de multa aplicaderas según Reales ordenanzas y seis dias de càrcel.Puigcerdà y octubre de 1781”
Font :Arxiu Històric Comarcal. Plec de l’estany. Fons Municipal de Puigcerdà.
L’arrendatari del llac tenia l’obligació de vendre el peix als vilatans i només podia vendre’l fora un cop abastida la població. Els preus també estaven regulats per ordenances.
La varietat de peixos ha anat variant segons els temps. El 1781 ja és té constància de l’existència de truites, bagres, anguiles i barbs. La introducció de la carpa es dugué a terme vora el 1894 gràcies a Josep Clausolles i el seu informe titulat “ Mi informe sobre el propósito de aprovechar las aguas del estanque de Puigcerdà para la explotación de la piscicultura”, on relata que aquest tipus de peix era el més adient per netejar i depurar les aigües de l’estany, ja que s’alimentava de cucs, insectes i vegetació i no era carnívor.
Per mantenir la població piscícola de l’estany, s’han dut al llarg dels anys diferents repoblacions. Es té constància d’una duta a terme l'any 1727 i ha estat usual al llarg del segle XIX.
En l’actualitat és la Direcció General del Medi Natural qui se’n fa càrrec de les futures repoblacions.
Avui dia, si hom vol realitzar la pràctica de la pesca esportiva dins de l’estany cal tenir la pertinent llicència que dóna l’Oficina Comarcal del DARP a Puigcerdà.
Glaç.
El glaç del llac s’utilitzava per a mantenir frescos els aliments. Aquest s’extreia de l’estany en blocs rectangulars i es dipositava al pou per disposar-ne a la primavera i estiu. El citat pou de glaç o de neu es construí als voltants del 1642 prop de la font del Cúcuru. Dissortadament aquest va ser destruït o soterrat a finals de 1990 per la construcció d’un nou vial, conegut com a Ronda dels Torreons
Electricitat.
Encara que mai es dugué a terme la seva construcció, el projecte per l’aprofitament de l’aigua del llac per produir electricitat es presentà el 3 de març de 1895. El projecte contemplava fer una central a la part baixa del "còrrec del Dagué" on arribaria una canonada de ferro que portaria l’aigua, aprofitant el fort desnivell, permetent la producció elèctrica.
Llot.
Els arrendaments de l’estany estipulaven que un cop cada vint-i-cinc anys aquest s'havia de buidar i fer neteja del mateix. El llot que se’n extreia era venut o donat com a guano per fertilitzar els camps.
Sorra.
Aprofitant la neteja del llac, també s’extreia la sorra que l’aigua arrossegava per la séquia i aquesta era aprofitada per a usos diversos. Es té notícia que l'any 1787 aquesta sorra s'escampà pels camins de l’entorn.
Activitats a l’estany.
Turisme.
Amb la finalització de les guerres carlines, s'inicia a Puigcerdà l'arribada de l'anomenada "colonia veraniega" que donaria pas a l'inici del turisme a la Vila i a la resta de la Comarca. Bàsicament estava conformat per la burgesia benestant de Barcelona que escollí Puigcerdà com a centre turístic d'estiu. Amb l'enderrocament de les muralles i amb la posada en marxa el nou pla urbanístic, gràcies a la iniciativa del Dr. Andreu, farmacéutic i famós per les seves conegudes pastilles, es va començar a construir edificacions de luxe o Villas ( Villa Eduardo, Andreu, Paulita, Maria, Dionisia (del Dr. Bufill), del Rellotge, torre Camaló -destruïda durant la guerra civil-, Clausolles, entre d’altres) al voltant de l'estany. Això afectà als nous contractes d'arrendament, en els quals es determinaven que les obres de millora i manteniment s'havien d'adaptar per tal de donar un caràcter més lúdic i d'oci a l'estany, sobretot en èpoques estivals. L’arribada d’aquests estiuejants promogué la realització de tota una sèrie d’activitats lúdiques i festives que culminaren el 1886 amb “La fiesta nocturna a la veneciana”, precursora de la Festa de l’Estany.[2]
Barques recreatives.
El contracte d’arrendament de 1884 ja establia la construcció d’un embarcador amb la seva corresponent barca, per donar servei a totes aquelles persones que volguessin gaudir d’un passeig per les aigües de l’estany.L'Ajuntament en tenia dues d'arrendades a Bartomeu Puig i estipulava mitjançant ordenança municipal els preus de la seva explotació. També estipulava que tot propietari o veí de la Vila tenia dret a tenir una barca i poder explotar-la econòmicament previ pagament a 5 pta. a l'arrendatari. Aquesta ordenança va perdurar fins a la Guerra Civil Espanyola. Passada la guerra civil, l'Ajuntament va deixar d'estipular els preus de les barques recreatives i el 1943, es fixava la temporada, que s'iniciava l'1 de Juny i finalitzava al 15 d'octubre. A partir de 1945, es promogué l'augment del nombre de barques, així com altres de pedals i unes canoes a motor i la instal·lació d'altaveus al centre de l'estany connectats a una gramola. Cal dir que aquestes últimes iniciatives no varen gaudir de l'èxit necessari ni perduraren en el temps. Actualment, el nombre de barques i els preus d'explotació de les mateixes depenen del Patronat Municipal de Turisme de Puigcerdà..
Com a nota curiosa, cal destacar la representació de Medea d'Eurípides al finals dels anys cinquanta.
Esports.
La pràctica de l'esport dins de l'estany es podria considerar com a marginal, però en tenim notícies que l'any 1932, el Club Natació Atlètic Barcelona dugué a terme una exhibició de natació en diverses especialitats i distàncies a més d'un partit de waterpolo. Aquesta exhibició fou promoguda pel Foment del Turisme i l'Ajuntament. Actualment, l'única prova de natació que es du a terme és la cursa de caràcter popular en el marc de la Festa de l'Estany.
Altres esports, de caràcter més competitiu s'endegaren l'any 1956 amb el primer partit d'hoquei sobre gel a la Vila i una exhibició de patinatge artístic. El 26 de febrer s'enfrontaren els alumnes de l'Escola Pia de Puigcerdà (bressol del que seria més tard el Club Gel Puigcerdà ) amb el Club Alpí de Núria, amb victòria d'aquest últim amb un resultat de 2 a 7. Durant la mitja part d'aquest partit es féu una exhibició de patinatge artístic a càrrec de Magda Casany i Joan Casanovas, veïns de Llívia. D'aquest partit es féu ressò el diari El Mundo Deportivo amb un article publicat el dia següent a la pàgina 6.[3][4] Posteriorment, aquest partits inicials d'hoquei gel es realitzaren al camp del Sadó, al costat de l'estany, on també es construí una piscina i una pista de tennis. Actualment l'únic ús esportiu que registra l'estany són els concursos de pesca, principalment infantils, que es duen a terme a l'estiu.
Obres i manteniment de l'estany.
La conservació del murs, neteja i conservació de l'estany ha fet que al llarg de la seva existència s'hagin realitzat nombroses obres al seu voltant.
Neteja.
La salubritat de les aigües de l'estany ha estat una de les preocupacions més importants al llarg del temps pels habitants de Puigcerdà, ja que aquesta era, com hem dit abans, utilitzada tant pel rec dels cultius com pel consum humà.
Es te constància que al segle XVIII, l'Ajuntament obligà als propietaris dels camps adjacents a l'estany. fer desaparèixer les basses que allà s'originaren per tal d'acabar amb les aigües estancades i el gran nombre de granotes i gripaus que en elles hi havia.
La millor mesura per mantenir la salubritat de l'aigua era el buidat i retirada del llot del fons de l'estany. Es tenen documentades les fetes als anys 1726, 1753, 1770, 1787, 1797, 1806, 186?, 1885, 1908, 1932, 1984 i 1991. Aquests buidats, a part de la retirada del llot, eren aprofitats per dur a terme el manteniment de les parets de l'estany.
Obres al perímetre.
Avui dia es desconeix la forma i perímetre original de l'estany. Al segle XVII, les representacions cartogràfiques el presenten com un estany de forma ovalada irregular i amb aparença natural. És al segle XVIII quan es portà a terme l'empedregament dels laterals, guanyant volum i definint-ne la forma d'hexàgon irregular que ha perdurat fins a l'última remodelació de 1991-1992. Cal destacar que el 1797 Jacinte Descatllar juntament amb Domingo Martí, Josep Montellà i Joan Oliva col·laboraren econòmicament en l'aixecament i reforç de les parets. Entre els anys 1930 - 1931 es dugué a terme la consolidació de tres de les parets amb la col·locació de pilars i revoltons que han perdurat fins al 1984.
Amb el projecte de l'arquitecte David Ferrer i promogut per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, dut a terme entre 1991 - 1992, el perímetre de l'estany ha sofert la transformació més notable de la seva història. Les parets nord i nord-est han entrat cap a l'interior, fent que siguin més arrodonides i donin un aspecte més natural, i a la pared sud s'ha fet una passarel·la que permet caminar per damunt de l'aigua.
El dia 21 de març de 2014 s'inicià el buidatge del llac per realitzar les darreres obres de manteniment[5] i neteja de l'estany, centrades en els fonaments de les passeres i de l'embarcador.
Illes.
Fins a finals del segle XIX no hi va haver cap illa a l'estany.. Aquesta és artificial i la primera data de l'any 1885 quan es construí aprofitant el buidat de l'estany. La seva construcció es dugué a terme per tal de construir-hi un quiosc al centre de l'estany. A partir de 1930 esdevingué el refugi de la fauna avícola de l'estany, cignes i tirons. També es va utilitzar per instal·lar el pal on convergien les fileres de l'enllumenat. També era utilitzada com a punt principal dels focs d'artifici de la Festa de l'Estany. Amb la remodelació de 1991- 1992, aquesta ha estat escapçada per dessota el nivell de l'aigua i substituïda per una altra més propera al parc i on s'accedeix per un petit pont. En el seu interior s'hi situa una edificació destinada als coloms, cignes i tirons.
Quiosc central.
Aquest va ser construït el 1885 per Bartomeu Puig, damunt l'illa artificial i per iniciativa de la societat "La Recreativa", associació fundada per millorar l'aspecte de l'estany i fomentar-hi l'esbarjo. Aquest quiosc es construí de fusta i amb forma octogonal, amb una cúpula d'estil xinés, que es convertí en una atracció pels estiuejants de l'època. Finalment, el 1930 s'enderrocà degut al seu deteriorament i estat ruïnós.
Plec de condicions de 1884 (punt tercer):
"construir un kiosko en el centro del Estanque que tenga la necesaria solidez y hermoseo, así como la capacidad bastante para contener deshogadamente doce personas por lo menos, sentados alrededor de una mesa;cuya obra ha de quedar terminada dentro de los seis primeros meses de los diez años que corresponde este arriendo."
Font: A.H.C.P, Plec de l'estany, Fons municipal de Puigcerdà
Embarcadors i miradors.
El primer embarcador es construí en fusta a la cantonada sud de l’estany a la confluència del passeig i l’avinguda Dr. Piguillem i data de l’any 1884. El 1932 i degut el seu mal estat, es decidí construir-hi un de nou d’obra, amb barana acolumnada i que perdurà fins al 1991, any que fou enderrocat,per fer-ne un de nou de fusta flotatnt, al mateix lloc i d’acord amb el nou projecte urbanístic.
Pel que fa als miradors, el 1932 es construïren dos miradors de fusta amb barana, un al costat del C/Cassi i un altre al costat de l’edifici de l’antiga Acadèmia.
Il·luminació.
La primera il·luminació es dugué inicialment per la Festa de l'Estany amb fanalets. A finals del segle XIX, s'il·luminà el perímetre amb fanals de d'oli i petroli i el 1930 s'instal·là el sistema elèctric. Aquesta fou en principi de caràcter perimetral i a proposta de Bonaventura Vernis, s'aprofità les obres del camp de Sadó per instal·lar-hi unes columnes per sostenir el cablatge i fer-ne una de radial. Aquesta il·luminació, però, fou suprimida el mateix any. La il·luminació interior es complementava amb unes sencilles faroles situades als passejos de l'estany fins a la remodelació de l'any 1984, quan foren substituïdes per unes de més grans i de ferro colat, coronades totes elles amb l'escut de la Vila.
Altres elements.
A partir de la utilització de l'estany com a lloc recreatiu i d'oci, aparegueren noves construccions al seu voltant:
Bars i restaurants.
El 1932 fou Benet Cotxet qui proposà a l'Ajuntament la construcció i explotació d'un quiosc - restaurant a canvi de cedir-ho al consistori al cap de quinze anys. Aquesta iniciativa li fou concedida i aquest es situà a la confluència del passeig de l'estany amb l'avinguda Dr. Piguillem. El 1945, a l'entrada del Parc Schierbeck, es concedí una llicència a Josep Clerch i Cairol per construir un establiment per a la venda de records de Puigcerdà. Posteriorment, el 1946, es construïren dos quioscs per a la venda de records i fotografia enfront de l'embarcador. Amb el temps, un d'aquest quiosc es convertí en bar, amb el corresponent permís de terrassa. Aquests dos últims establiment fores enderrocats i refets segons els disseny arquitectònic de la darrera remodelació de 1991-1992.
Caseta dels Burros.
Aquest data del 1967 i era un cobert situat al costat del bar i del quiosc de records. En aquest lloc s'hi podia llogar una volta amb burro pel perímetre l'estany i el Parc Shierbeck. Finalment, degut a les queixes pels males olors que aquesta activitat provocava, i per la deixadesa del mateix, es va suprimir aquesta activitat.
No obstant, amb la darrera remodelació de l'any 1991-1992, es tornà a construir un nou cobert, molt més gran, i es decidí donar-li una altra utilitat, ubicant-hi el servei del Bibliollac.[6] Aquest servei, depenent de la Biblioteca Comtat de Cerdanya,[7] dona l'oportunitat de gaudir d'un servei de biblioteca a l'aire lliure, a la vora de l'estany i dins del Parc Schierbeck.
Colomers
Daten de l'any 1930 i estaven situats dins del Parc Shierbeck. Foren construïts per Guillem Barnola i Blancher. En un principi es construïren dos, restant actualment només un, darrere el bar i on el 1984 s'instal·laren uns banys públics.
Fonts.
Construïda per iniciativa de Josep Clerch i Cairol a mitjans dels cinquanta, comptava amb bancs ambdós costats. Amb la remodelació de 1991-1992, desaparegué, essent reemplaçada per una situada més al nord del Parc Shierbeck.
Banys.
El 19 de juliol de 1885, a iniciativa de Bartomeu Puig, es construí un edifici al costat de l'estany, per albergar uns banys i un saló de cafè. Posteriorment, aquest edifici s'utilitzà per ubicar l'Acadèmia Mont-Cerdà i anys més tard l'Escola de Formació Professional. Actualment acull una part de l'Escola Bressol de Puigcerdà.
Sortidor.
Amb la remodelació de 1991-1992 es va treure una gran sequoia situada a la plaça de l'estany i es substituí per un sortidor d'aigua amb la seva corresponent cascada esgraonada en direcció a l'estany, pel passeig central. La cascada però, fou treta, i només en queda el sortidor.
Referències.
- ↑ http://www.puigcerda.cat/
- ↑ http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm
- ↑ http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1956/02/27/pagina-1/635888/pdf.html#
- ↑ http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1956/02/27/pagina-6/635893/pdf.html#
- ↑ http://acn.cat/acn/745587/General/video/Puigcerda.-estany-neteja-buidat-aigua-reformes-estructura.html
- ↑ http://www.bibgirona.cat/blogs/bibliollac/categories/que-es-
- ↑ http://www.bibgirona.cat/biblioteca/puigcerda
Bibliografia.
- BOSOM I ISERN, Sebastià. Puigcerdà. Quaderns de la revista de Girona. Girona: Diputació de Girona/Caixa de Girona, 1993, 96 pàgines.
- BOSOM I ISERN, Sebastià. Coneguem... L'estany i el parc Schierbeck. Puigcerdà, 1992
Enllaços externs.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany de Puigcerdà |
- http://www.puigcerda.cat/
- http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm
- http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1956/02/27/pagina-1/635888/pdf.html#
- http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1956/02/27/pagina-6/635893/pdf.html#
- http://www.bibgirona.cat/blogs/bibliollac/categories/que-es-
- http://www.bibgirona.cat/biblioteca/puigcerda