Estaràs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEstaràs
Escut d'Estaràs
Escut d'Estaràs
Castell d'Estaràs - 4.jpg
El poble d'Estaràs coronat pel castell

Localització
Localització d'Estaràs respecte de la Segarra.svg
41° 41′ 30″ N, 1° 22′ 41″ E / 41.691694444444°N,1.3781166666667°E / 41.691694444444; 1.3781166666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segarra
Entitats de població 6
Població
Total 163 (2016)
• Densitat 7,76 hab/km²
Geografia
Superfície 21 km²
Altitud 595 m
Limita amb
Història
Festa major Quart diumenge d'agost
Organització i govern
• Alcaldessa Montserrat Maja Graells
Indicatius
Codi postal 25214
Codi INE 25085
Codi IDESCAT 250851
Modifica dades a Wikidata

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La forma que pren el terme municipal permet dividir-lo en tres sectors. Al nord, el que formen Ferran, Malacara i Alta-riba; al centre, el poble d'Estaràs i Gàver; i al sud Vergós Guerrejat. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l'eix transversal. Altres carreteres secundàries connecten les diferents entitats de població que conformen el municipi.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen del topònim podria venir del lexema estar- d'origen pre-romà, segons el DCVB, i el sufix -às, considerat majoritàriament també de la mateixa època. No obstant això, no es pot afirmar amb certesa.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La primera referència històrica del municipi és Gàver, esmentat com un lloc fronterer l'any 1015. Vint anys més tard forma part de la marca del comtat de Berga juntament Portell i Gospí, als que s'hi afegeixen posteriorment Ferran i Malacara. Gàver, Estaràs i Alta-riba van pertànyer al bisbat de Vic mentre que la resta van dependre del bisbat d'Urgell i més tard del bisbat de Solsona. Amb la creació de les províncies l'any 1833, el municipi esdevé una de les fronteres provincials. És també al segle XIX quan les diferents entitats de població s'uneixen en un sol municipi que pren el nom d'Estaràs.[1]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Alta-riba 18
Estaràs 24
Ferran 49
Gàver 37
Malacara 7
Vergós Guerrejat 35
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 31 35 201 164 587 485 560 468 459
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
449 494 424 404 337 231 225 191 164 167
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
165 179 187 193 186 184 178 177 168 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb cinc edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, tots ells castells:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Estaràs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Turull Rubinat, Albert «Toponímia de la Segarra: primera aproximació». SC. On. Butll. Iner. [Consulta: 6 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estaràs Modifica l'enllaç a Wikidata