Estaràs

Estaràs
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
	41° 41′ 30″ N, 1° 22′ 41″ E / 41.691694°N,1.378117°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segarra
Capital	Estaràs
Població humana
Població	161 (2025) (7,67 hab./km²)
Llars	35 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	21 km²
Banyat per	Sió
Altitud	596 m
Limita amb	Castellfollit de Riubregós ; Cervera ; les Oluges ; Sant Ramon ; Ribera d'Ondara ; Pujalt ; Sant Guim de Freixenet ; Ivorra
Identificadors descriptius
Codi postal	25214
Codi INE	25085
Codi IDESCAT	250851
Lloc web	estaras.ddl.net

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra que es pot dividir- en tres sectors. Al nord, el que formen Ferran, Malacara i Alta-riba; al centre, el poble d'Estaràs i Gàver; i al sud Vergós Guerrejat. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l'eix transversal. Altres carreteres secundàries connecten les diferents entitats de població que conformen el municipi.^[1]

Etimologia

L'origen del topònim podria venir del lexema estar- d'origen preromà, segons el DCVB, i el sufix -às, considerat majoritàriament també de la mateixa època. No obstant això, no es pot afirmar amb certesa.^[2]

Geografia

Llista de topònims d'Estaràs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Història

La primera referència històrica del municipi és Gàver, esmentat com un lloc fronterer l'any 1015. Vint anys més tard forma part de la marca del comtat de Berga juntament Portell i Gospí, als que s'hi afegeixen posteriorment Ferran i Malacara. Gàver, Estaràs i Alta-riba van pertànyer al bisbat de Vic mentre que la resta van dependre del bisbat d'Urgell i més tard del bisbat de Solsona. Amb la creació de les províncies l'any 1833, el municipi esdevé una de les fronteres provincials. És també al segle xix quan les diferents entitats de població s'uneixen en un sol municipi que pren el nom d'Estaràs.^[1]

Demografia

Entitat de població	Habitants (2025)
Ferran	56
Gàver	30
Estaràs	27
Vergós Guerrejat	26
Alta-riba	13
Malacara	9
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
33	31	35	201	164	587	485	560	468	459

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
449	494	424	404	337	231	225	191	164	164

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
165	179	187	193	186	184	178	177	168	176

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
163	160	156	169	162	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Independents de la Segarra, una candidatura municipal vinculada a Esquerra Republicana, ha guanyat les eleccions des del 1995, quan es presentà sota les sigles d'Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes,^[3] ostentant l'alcaldia des d'aleshores. L'actual alcalde n'és Jaume Trilla

Resultats electorals

Composició del ple municipal^[3]
Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
AIPN/InSe/InSe-AM					5^[a]	5^[a]	5^[b]	5^[b]	5^[c]	5^[c]	^[c]2
CiU/JxCat		5^[d]	5^[d]	5^[d]					0^[d]		^[e]3
PSC/IE-PM /IE-CP								0^[f]	0^[g]	0^[h]	0^[h]
PP					0	0	0	0	0	0
AE - IND.	5
Total	5	5	5	5	5	5	5	5	5	5	5