Estaràs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEstaràs
Escut d'Estaràs
Escut d'Estaràs
Ferran-Estaras.jpg

Localització
Localització d'Estaràs respecte de la Segarra.svg
 41° 41′ 30″ N, 1° 22′ 41″ E / 41.691694444444°N,1.3781166666667°E / 41.691694444444; 1.3781166666667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegarra
Població
Total 160 (2018)
• Densitat 7,62 hab/km²
Llar 35 (1553)
Geografia
Superfície 21 km²
Altitud 596 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Montserrat Maja Graells
Identificador descriptiu
Codi postal 25214
Codi de municipi INE 25085
Codi territorial IDESCAT 250851
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La forma que pren el terme municipal permet dividir-lo en tres sectors. Al nord, el que formen Ferran, Malacara i Alta-riba; al centre, el poble d'Estaràs i Gàver; i al sud Vergós Guerrejat. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l'eix transversal. Altres carreteres secundàries connecten les diferents entitats de població que conformen el municipi.[1]

Etimologia[modifica]

L'origen del topònim podria venir del lexema estar- d'origen preromà, segons el DCVB, i el sufix -às, considerat majoritàriament també de la mateixa època. No obstant això, no es pot afirmar amb certesa.[2]

Història[modifica]

La primera referència històrica del municipi és Gàver, esmentat com un lloc fronterer l'any 1015. Vint anys més tard forma part de la marca del comtat de Berga juntament Portell i Gospí, als que s'hi afegeixen posteriorment Ferran i Malacara. Gàver, Estaràs i Alta-riba van pertànyer al bisbat de Vic mentre que la resta van dependre del bisbat d'Urgell i més tard del bisbat de Solsona. Amb la creació de les províncies l'any 1833, el municipi esdevé una de les fronteres provincials. És també al segle XIX quan les diferents entitats de població s'uneixen en un sol municipi que pren el nom d'Estaràs.[1]

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Alta-riba 18
Estaràs 24
Ferran 49
Gàver 37
Malacara 7
Vergós Guerrejat 35


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 31 35 201 164 587 485 560 468 459

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
449 494 424 404 337 231 225 191 164 167

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
165 179 187 193 186 184 178 177 168 176

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
163 160 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica]

Independents de la Segarra, una candidatura municipal vinculada a Esquerra Republicana, ha guanyat les eleccions des del 1995, quan es presentà sota les sigles d'Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes,[3] ostentant l'alcaldia des d'aleshores. L'actual alcalde n'és Ramon Torné.[4]

Resultats electorals[modifica]

Composició del ple municipal[3]
Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
AIPN/InSe/InSe-AM 5[a] 5[a] 5[b] 5[b] 5[c] 5[c] 3[c]
CiU/JxCat 5[d] 5[d] 5[d] 0[d] 2[e]
PSC/IE-PM /IE-CP 0[f] 0[g] 0[h] 0[h]
PP 0 0 0 0 0 0
AE - IND. 5
Total 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5
  1. 1,0 1,1 Com a AIPN
  2. 2,0 2,1 Com a InSe
  3. 3,0 3,1 3,2 Com a InSe-AM
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Com a CiU
  5. Com a JuntsxCat
  6. Com a PSC
  7. Com a IE-PM
  8. 8,0 8,1 Com a IE-CP

Llocs d'interès[modifica]

El municipi compta amb cinc edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, tots ells castells:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Estaràs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Turull Rubinat, Albert «Toponímia de la Segarra: primera aproximació». SC. On. Butll. Iner. [Consulta: 6 juliol 2016].
  3. 3,0 3,1 «Eleccions Municipals». Municat. [Consulta: 16 juny 2019].
  4. «Composició del Consistori». Ajuntament d'Estaràs. [Consulta: 16 juny 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estaràs Modifica l'enllaç a Wikidata