Estaràs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEstaràs
Escut d'Estaràs
escut d'Estaràs
Castell d'Estaràs - 4.jpg
El poble d'Estaràs coronat pel castell
Localització
Localització d'Estaràs respecte de la Segarra.svg
41° 41′ 30″ N, 1° 22′ 41″ E / 41.691694444444°N,1.3781166666667°E / 41.691694444444; 1.3781166666667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegarra
Entitats de població 6
Població
Total 160 (2018)
• Densitat 7,62 hab/km²
Llar 35 (1553)
Geografia
Superfície 21 km²
Altitud 595 m
Limita amb
Història i celebracions
Festa major Quart diumenge d'agost
Organització política
• Alcalde Montserrat Maja Graells Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 25214
Codi de municipi INE 25085
Codi territorial IDESCAT 250851
Altres
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La forma que pren el terme municipal permet dividir-lo en tres sectors. Al nord, el que formen Ferran, Malacara i Alta-riba; al centre, el poble d'Estaràs i Gàver; i al sud Vergós Guerrejat. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l'eix transversal. Altres carreteres secundàries connecten les diferents entitats de població que conformen el municipi.[1]

Etimologia[modifica]

L'origen del topònim podria venir del lexema estar- d'origen pre-romà, segons el DCVB, i el sufix -às, considerat majoritàriament també de la mateixa època. No obstant això, no es pot afirmar amb certesa.[2]

Història[modifica]

La primera referència històrica del municipi és Gàver, esmentat com un lloc fronterer l'any 1015. Vint anys més tard forma part de la marca del comtat de Berga juntament Portell i Gospí, als que s'hi afegeixen posteriorment Ferran i Malacara. Gàver, Estaràs i Alta-riba van pertànyer al bisbat de Vic mentre que la resta van dependre del bisbat d'Urgell i més tard del bisbat de Solsona. Amb la creació de les províncies l'any 1833, el municipi esdevé una de les fronteres provincials. És també al segle XIX quan les diferents entitats de població s'uneixen en un sol municipi que pren el nom d'Estaràs.[1]

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Alta-riba 18
Estaràs 24
Ferran 49
Gàver 37
Malacara 7
Vergós Guerrejat 35
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 31 35 201 164 587 485 560 468 459

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
449 494 424 404 337 231 225 191 164 167

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
165 179 187 193 186 184 178 177 168 176

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
163 160 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica]

El municipi compta amb cinc edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, tots ells castells:

  • Béns Culturals d'Interès Nacional al municipi d'Estaràs

  • Castell d'Alta-riba

  • Castell d'Estaràs

  • Castell de Ferran

  • Castell de Mejanell

  • Castell de Vergós Guerrejat

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Estaràs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Turull Rubinat, Albert «Toponímia de la Segarra: primera aproximació». SC. On. Butll. Iner. [Consulta: 6 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estaràs Modifica l'enllaç a Wikidata

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estaràs&oldid=19226810»