Estaron

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaEstaron

Localització
Localització de la Guingueta d'Àneu respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 31′ 49″ N, 1° 11′ 27″ E / 42.530361111111°N,1.1909611111111°E / 42.530361111111; 1.1909611111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Sobirà
Municipi la Guingueta d'Àneu
Població
Total 22 hab. (2010)
Geografia
Altitud 1.057,7 m
Indicatius
Codi postal 25595
Fus horari UTC+01:00
Modifica dades a Wikidata

Estaron és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme d'Escaló.

El poble té l'església parroquial de Sant Sebastià, actualment sense rector propi, regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Estaron, com Estaon i el segon component de Castell-estaó, és un dels topònims pirinencs d'origen llatí. Està format a partir de l'arrel statione (parada).

Geografia[modifica]

Estaron és, de fet, fora de la Vall d'Àneu, tot i que per la seva adscripció municipal, hi pertany. Parroquialment, depenia de l'església d'Aidí, del terme de Llavorsí.

El poble d'Estaron[modifica]

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Agneta
  • Casa Barbó
  • Casa Bardina
  • Casa Blanquina
  • Casa Borrut
  • Casa Coixet
  • Casa Dominicia
  • Casa l'Estrany
  • L'Estudi
  • Casa Fónte
  • Casa Gandumba
  • Casa Marineta
  • Casa Maçanet
  • Casa Músic nova
  • Casa Músic vella
  • Casa Perot
  • Casa Primora
  • Casa Pubill
  • Casa Dios
  • Casa Teixidor

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Staron declara[3] 4 focs laics (uns 20 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Estaron. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada dalt d'un turó escarpat pel costat sud. La combaten tots els vents, excepte els de l'est. El clima hi és fred, i produeix reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 17 cases i l'església de Sant Sebastià, annexa a la d'Aidí. Hi ha diverses fonts d'aigües fluixes, no gaire bones. La terra és muntanyosa, quasi tota de roca, fluixa i dolenta; cap al nord, oest i est hi ha muntanyes molt altes, que dominen el poble. S'hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. S'hi criava bestiar de diverses menes, i hi havia caça de llebres i perdius. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 54 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Joan Guida, Esteve, batlle, Casa de Mora i Casa Peiró. Iglésias 1932, p. 87.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Barbal, Maria. «Estaron». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Coromines, Joan. «Estaron». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Escaló». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estaron Modifica l'enllaç a Wikidata