Estat Edo
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Nigèria | ||||
Capital | Benin City | ||||
Conté la subdivisió | Akoko Edo (en) Egor (en) Esan Central (en) Esan North-East (en) Esan South-East (en) Esan West (en) Etsako Central (en) Etsako East (en) Etsako West (en) Igueben (en) Ikpoba Okha (en) Oredo (en) Orhionmwon (en) Ovia North-East (en) Ovia South-West (en) Owan East (en) Owan West (en) Uhunmwonde (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 4.235.595 (2016) (237,93 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | anglès | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 17.802 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 27 agost 1991 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | consell executiu d'Edo | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea d'Edo Circumscripció: 24, (Escó: 24) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 300001 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | +234 | ||||
ISO 3166-2 | NG-ED | ||||
Lloc web | edostate.gov.ng |
Edo és un estat federat de Nigèria occidental. La capital n'és la ciutat de Benín. Limita el del nord i est amb l'estat de Kogi, al sud amb l'estat del Delta i a l'oest amb l'estat d'Ondo.
Història
[modifica]La terra ara coneguda com a estat Edo, amb la ciutat de Benín com a capital, té una història llarga. Els historiadors i els investigadors tracen la seva existència a la prehistòria. En temps més recents, des de vers els segles X-XII, fou una comunitat ben organitzada i unificada sota una poderosa autoritat monàrquica, dirigida per l'Ogiso (rei), amb una maquinària de govern que representant les branques legislativa, executiva i judicial, amb alguna forma de control i equilibri més o democràtica. Els habitants es van anomenar Igodomigodo {Benins/binis} {Edo}.
El príncep E. Eweka diu: "Ningú està realment segur sobre l'origen dels edos l'origen dels quals sembla que s'ha estat perdut en mites i llegendes del distant passat". El que és segur és que la civilització edo té més de 6000 anys segons evidència científica, molt abans que els primers habitants antics edos visquessin a un terra unificada sota l'autoritat d'un Ogiso. Els igodomigodos {edos} {binis} es governaven a través d'un antic sistema d'autogovern anomenat Owere {ancians de la comunitat}. La persona mascle més vella en la comunitat que era també el major dels Owere era automàticament instal·lada com Odionwere {el més gran entre els ancians de la comunitat}. L'Odionwere i l' Owere dirigien el dia-a-dia de les seves diverses comunitats. Aquest sistema és pràctica encara a la terra Edo.
La ciutat de Benín fou la seu del govern del regne de Benín, un dels grans regnes (imperis) africans més potent durant els segles XV i XVI. La seva autoritat i la seva influència s'estenia fins a la costa de la moderna república de Benín al delta de Níger, al nord-oest del riu Níger i a Onisha a l'est. Quan la ciutat de Benín va ser envaïda i finalment va caure en mans de les forces de la Companyia Reial del Níger (britànica) el 1897, el país edo no va tardar a quedar sota la jurisdicció britànica com a part del protectorat de Nigèria del Sud (1900).
La caiguda d'Imperi de Benín era un esdeveniment que el poder colonial britànic sempre havia esperat; això va donar l'oportunitat als britànics d'estendre el seu imperi a Àfrica Occidental. Amb l'Imperi de Benín fora del seu camí va sorgir un domini colonial anomenat Colònia i Protectorat de Nigèria (per la unió de la colònia i Protectorat de Nigèria del Sud i el Protectorat de Nigèria del Nord el 1914).
Quan Nigèria va obtenir la seva independència el 1960 estava formada per tres regions, Nord, Oriental i Occidental; el país edo estava dins d'aquesta darrera. Benín i Delta [ estat de Bendel ] estava poblat per persones que comparteixen un origen comú, cultures, pràctiques religioses, i els avantpassats localitzables a l'antic Imperi de Benín. Aquests llaços històrics i la descoberta d'arrels comunes va transformar la identitat i va cristal·litzar en una consciència política i en un moviment polític ampli liderat per Oba Akenzua II que pressionava enèrgicament per la creació d'una regió separada amb Benín i el Delta. Aquest ideal d'una regió separada no va trobar el favor amb del govern regional occidental. Després de molt debat polític i constitucional un referèndum fou finalment celebrat el 27 de juliol de 1963. El resultat fou massiu i aclaparador: el 87% dels votants qualificats donaven suport a una regió separada per a les províncies de Benín i Delta, el 29% més del mínim estatutari. La llei sobre la regió de Mid-Western de 1962 va adquirir força legal el 9 d'agost de 1963 iniciant-se el govern separat de la nova regió dominada pel grup ètnic-lingüístic edo, com a quarta regió de Nigèria. Dennis Osadebey va ser nomenat administrador el 9 d'agost de 1963 i finalment esdevingué el primer ministre el febrer 1964.
Quan Nigèria fou reestructurada passant de quatre regions a dotze estats el 27 de maig de 1967, la regió Mid-Western va passar a ser l'estat Mid-Western, retenint les seves fronteres originals. El 3 de febrer de 1976, quan el règim militar de Murtala Muhammad va subdividir els 12 estats de Nigèria establint fins a 19 estats, Mid-Western va agafar el nom d'estat de Bendel, amb algun ajustament menor en les fronteres geogràfiques, amb cessió menor d'algun àrea fluvial a l'estat de Rivers. El 27 d'agost de 1991 Bendel va ser dividit en dos estats: L'estat Edo era un d'ells, retenint la ciutat de Benín com la seva capital com a continuació de la regió i estat Mid-Western i l'estat de Bendel. L'estat Edo va ser constituït el 27 d'agost de 1991 al mateix temps que l'estat del Delta que fou l'altra.[1]
Governadors
[modifica]En les eleccions de 1992 John Odigie Oyegun (el candidat del Partit Social-democràtic de Nigèria SDP) es va enfrontar a Lucky Igbinedion (el candidat de la Convenció Republicana Nacional NRC), però les eleccions foren anul·lades el 4 de febrer d'aquell any pel tribunal electoral. Entre les reclamacions de Igbinedion hi havia que l'Oba de Benín i un dels seus caps, Nosakhare Isekhure, havien donat suport irregular a Oyegun. Finalment però la victòria d'aquest fou confirmada el 18 de març de 1992.[2]
El 20 de març de 2008, un tribunal electoral va anul·lar l'elecció de Oserheimen Osunbor del Partit Democràtic Popular (PDP) i va declarar al seu rival i dirigent laboral Adams Oshiomhole del Congrés d'Acció com el guanyador. La decisió va ser basada en diverses irregularitats de vot.[3]
Oshiomhole va ser votat per un segon terme el 2012.
Àrees de Govern local
[modifica]L'estat Edo consisteix en divuit (18) Àrees de Govern Local que són:
- Akoko-Edo
- Egor
- Esan-North-East
- Esan-Central
- Esan-South-East
- Esan-West
- Etsako-Central
- Etsako-East
- Etsako-West
- Iguegben
- Ikpoba-Okha
- Oredo
- Orhionmwon
- Ovia-North-East
- Ovia-South-West
- Owan-East
- Owan-West
- Uhunmwonde
Superfície, població, ètnies, llengües
[modifica]La superfície de l'estat és de 17.802 km² (sent el 22è del 36 estats). La població al cens de 2006 era de 3.218.332 habitants. L'estimació de població pel 2014 és 5 milions.
L'anglès és la llengua oficial de l'estat. Les llengües indígenes importants parlades en l'estat són Igarra, Edo, Esan i Okpamheri.[4] Edo acull diverses etnicitats, entre ells els edos, okpe, esan, afemais, ora, owan, akoko-edos, igbanke, emai i ijaw.
Economia
[modifica]És un estat turístic. Entre els centres turístics el d' Imiegba Uchikpo River. Les atraccions turístiques d' Edo inclouen l'estatua d'Emotan a la ciutat de Benín, el llac Ise, la platja del Riu Níger a Agenebode, Etsako-East; la plaça Ambrose Alli a Ekpoma; les platges del riu Níger a Ilushi, i els turons Somorika a Akoko Edo, amb un centre turístic del govern a Ososo al mig d'un decorat espectacular.[5][6]
L'estat produeix petroli.[7] L'estat és també notable pels productes agrícoles següents: goma, cacau, fruites seques. Hi ha mines de pedres precioses com el quars, ametista, mica, dolomita, pedrà de granit i pedra de llima utilitzada en la producció de ciment a Okpella.
Referències
[modifica]- ↑ http://www.edoworld.net work of Osamede Osunde
- ↑ Osaghae, Eghosa E. The Crippled Giant: Nigeria Since Independence. Indiana University Press, 1998, p. 236. ISBN 0-253-33410-1.
- ↑ «Governor's Election Nullified». Africa Research Bulletin: Political, Social and Cultural Series. Blackwell, 45, 3, 2008, pàg. 17419C–17420B. DOI: 10.1111/j.1467-825X.2008.01568.x.
- ↑ Seibert, Uwe. «Languages of Edo State». University of Iowa, 24-04-2000. Arxivat de l'original el 2007-12-13. [Consulta: 10 novembre 2007].
- ↑ «Edo State». NigeriaGalleria. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2009. [Consulta: 28 desembre 2009].
- ↑ «70 Exciting Tourist Spots». OnlineNigeria. [Consulta: 28 desembre 2009].
- ↑ Ogbeifun, Greg U. «Importance of a Sea Outlet for Edo State», abril 2006. [Consulta: 10 novembre 2007].