Estat Edo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaEstat Edo
Bandera d'Estat Edo

Localització
Nigeria Edo State map.png
6° 30′ N, 6° 00′ E / 6.5°N,6°E / 6.5; 6
EstatNigèria

Capital Benin City
Geografia
Superfície 17.802 km²
Limíta amb
Història
Anterior Bendel State Tradueix
Creació 27 agost 1991
Identificador descriptiu
ISO 3166-2 NG-ED
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Edo és un estat federat de Nigèria occidental. La seva capital és la ciutat de Benín. Limita el del nord i est amb l'estat de Kogi, al sud  amb l'estat del Delta i a l'oest amb l'estat d'Ondo.

Història[modifica]

La terra ara coneguda com a estat Edo, amb la ciutat de Benín com a capital, té una història llarga. Els historiadors i els investigadors tracen la seva existència a la prehistòria. En temps més recents, des de vers els segles X-XII, fou una comunitat ben organitzada i unificada sota una poderosa autoritat monàrquica, dirigida per l'Ogiso (rei), amb una maquinària de govern que representant les branques legislativa, executiva i judicial, amb alguna forma de control i equilibri més o democràtica. Els habitants es van anomenar Igodomigodo {Benins/binis} {Edo}.

El príncep E. Eweka  diu:  "Ningú està realment segur sobre l'origen dels edos l'origen dels quals sembla que s'ha estat perdut en mites i llegendes del distant passat". El que és segur és que la civilització edo té més de 6000 anys segons evidència científica, molt abans que els primers habitants antics edos visquessin a un terra unificada sota l'autoritat d'un Ogiso. Els igodomigodos {edos} {binis} es governaven a través d'un antic sistema d'autogovern anomenat Owere {ancians de la comunitat}. La persona mascle més vella en la comunitat que era també el major dels Owere era automàticament instal·lada com Odionwere {el més gran entre els ancians de la comunitat}. L'Odionwere i l' Owere dirigien el dia-a-dia de les seves diverses comunitats. Aquest sistema és pràctica encara a la terra Edo.

La ciutat de Benín fou la seu del govern del regne de Benín, un dels grans regnes (imperis) africans més potent durant els segles XV i XVI. La seva autoritat i la seva influència s'estenia fins a la costa de la moderna república de Benín al delta de Níger, al nord-oest del riu Níger i a Onisha a l'est. Quan la ciutat de Benín va ser envaïda i finalment va caure en mans de les forces de la Companyia Reial del Níger (britànica) el 1897, el país edo no va tardar a quedar sota la jurisdicció britànica com a part del protectorat de Nigèria del Sud (1900).

La caiguda d'Imperi de Benín era un esdeveniment que el poder colonial britànic sempre havia esperat; això va donar l'oportunitat als britànics d'estendre el seu imperi a Àfrica Occidental.  Amb l'Imperi de Benín fora del seu camí va sorgir un domini colonial anomenat Colònia i Protectorat de Nigèria (per la unió de la colònia i Protectorat de Nigèria del Sud i el Protectorat de Nigèria del Nord el 1914).

Quan Nigèria va obtenir la seva independència el 1960 estava formada per tres regions, Nord, Oriental i Occidental; el país edo estava dins d'aquesta darrera. Benín i Delta [ estat de Bendel ] estava poblat per persones que comparteixen un origen comú, cultures, pràctiques religioses, i els avantpassats localitzables a l'antic Imperi de Benín. Aquests llaços històrics i la descoberta d'arrels comunes va transformar la  identitat i va cristal·litzar en una consciència política i en un moviment polític ampli liderat per Oba Akenzua II que pressionava enèrgicament per la creació d'una regió separada amb Benín i el Delta. Aquest ideal d'una regió separada no va trobar el favor amb del govern regional occidental. Després de molt debat polític i constitucional un referèndum fou finalment celebrat el 27 de juliol de 1963. El resultat fou massiu i aclaparador: el 87% dels votants qualificats donaven suport a una regió separada per a les províncies de Benín i Delta, el 29% més del mínim estatutari.  La llei sobre la regió de Mid-Western de 1962 va adquirir força legal el 9 d'agost de 1963 iniciant-se el govern separat de la nova regió dominada pel grup ètnic-lingüístic edo, com a quarta regió de Nigèria. Dennis Osadebey va ser nomenat administrador el  9 d'agost de 1963 i finalment esdevingué el primer ministre el febrer 1964.

Quan Nigèria fou reestructurada passant de quatre regions a dotze estats el 27 de maig de 1967, la regió Mid-Western va passar a ser l'estat Mid-Western, retenint les seves fronteres originals. El 3 de febrer de 1976, quan el règim militar de Murtala Muhammad va subdividir els 12 estats de Nigèria establint fins a 19 estats, Mid-Western va agafar el nom d'estat de Bendel, amb algun ajustament menor en les fronteres geogràfiques, amb cessió menor d'algun àrea fluvial a l'estat de Rivers. El 27 d'agost de 1991 Bendel va ser dividit en dos estats: L'estat Edo  era un d'ells, retenint la ciutat de Benín com la seva capital com a continuació de la regió i estat Mid-Western i l'estat de Bendel. L'estat Edo va ser constituït el 27 d'agost de 1991 al mateix temps que l'estat del Delta que fou l'altra.[1]

Governadors[modifica]

En les eleccions de 1992 John Odigie Oyegun (el candidat del Partit Social-democràtic de Nigèria SDP) es va enfrontar a Lucky Igbinedion (el candidat de la Convenció Republicana Nacional NRC), però les eleccions foren anul·lades el 4 de febrer d'aquell any pel tribunal electoral. Entre les reclamacions de Igbinedion hi havia que l' Oba de Benín i un dels seus caps, Nosakhare Isekhure, havien donat suport irregular a Oyegun. Finalment però la victòria d'aquest fou confirmada el 18 de març de 1992.[2]

El 20 de març de 2008, un tribunal electoral va anul·lar l'elecció de Oserheimen Osunbor del Partit Democràtic Popular (PDP)  i va declarar al seu rival i dirigent laboral Adams Oshiomhole del Congrés d'Acció com el guanyador. La decisió va ser basada en diverses irregularitats de vot.[3]

Oshiomhole va ser votat per un segon terme el 2012.

Àrees de Govern local[modifica]

L'estat Edo consisteix en divuit (18) Àrees de Govern Local que són:

  • Akoko-Edo
  • Egor
  • Esan-North-East
  • Esan-Central
  • Esan-South-East
  • Esan-West
  • Etsako-Central
  • Etsako-East
  • Etsako-West
  • Iguegben
  • Ikpoba-Okha
  • Oredo
  • Orhionmwon
  • Ovia-North-East
  • Ovia-South-West
  • Owan-East
  • Owan-West
  • Uhunmwonde

Superfície, població, ètnies, llengües[modifica]

La superfície de l'estat és de 17.802 km² (sent el 22è del 36 estats). La població al cens de 2006 era de 3.218.332 habitants. L'estimació de població pel 2014 és 5 milions.

L'anglès és la llengua oficial de l'estat. Les llengües indígenes importants parlades en l'estat són Igarra, Edo, Esan i Okpamheri.[4] Edo acull diverses etnicitats, entre ells els edos, okpe, esan, afemais, ora, owan, akoko-edos, igbanke, emai i ijaw.

Economia[modifica]

És un estat turístic. Entre els centres turístics el d' Imiegba Uchikpo River. Les atraccions turístiques d' Edo inclouen l'estatua d'Emotan a la ciutat de Benín, el llac Ise, la platja del Riu Níger a Agenebode, Etsako-East; la plaça Ambrose Alli a Ekpoma; les platges del riu Níger a Ilushi, i els turons Somorika a Akoko Edo,  amb un centre turístic del govern a Ososo al mig d'un decorat espectacular.[5][6]

L'estat produeix petroli.[7] L'estat és també notable pels productes agrícoles següents: goma, cacau, fruites seques. Hi ha mines de pedres precioses com el quars, ametista, mica, dolomita, pedrà de granit i pedra de llima utilitzada en la producció de ciment a Okpella.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat Edo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.edoworld.net work of Osamede Osunde
  2. Osaghae, Eghosa E. The Crippled Giant: Nigeria Since Independence. Indiana University Press, 1998, p. 236. ISBN 0-253-33410-1. 
  3. «Governor's Election Nullified». Africa Research Bulletin: Political, Social and Cultural Series. Blackwell, 45, 3, 2008, pàg. 17419C–17420B. DOI: 10.1111/j.1467-825X.2008.01568.x.
  4. Seibert, Uwe. «Languages of Edo State». University of Iowa, 24-04-2000. [Consulta: 10 novembre 2007].
  5. «Edo State». NigeriaGalleria. [Consulta: 28 desembre 2009].
  6. «70 Exciting Tourist Spots». OnlineNigeria. [Consulta: 28 desembre 2009].
  7. Ogbeifun, Greg U «Importance of a Sea Outlet for Edo State». Falta indicar la publicació, abril 2006 [Consulta: 10 novembre 2007].