Estat Lliure de Saxònia-Weimar-Eisenach

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Freistaat Sachsen-Weimar-Eisenach
Estat Lliure de Saxònia-Weimar-Eisenach
Flagge Großherzogtum Sachsen-Weimar-Eisenach (1897-1920).svg
1918 – 1920 Flag of Thuringia.svg

de}}} Saxònia-Gotha

Bandera

Ubicació de Saxònia-GothaSaxònia-Weimar-Eisenach dins de Túringia
Informació
CapitalWeimar
Idioma oficialalemany
Període històric
Establiment1918
Dissolució1920
Política
Forma de governRepública

L'Estat Lliure de Saxònia-Weimar-Eisenach (Freistaat Sachsen-Weimar-Eisenach) fou un dels estats territorials que van constituir l'anomenada República de Weimar. Va sorgir de l'antic Gran Ducat de Saxònia al final de la Primera Guerra Mundial. Va existir de novembre 1918 fins a la seva unió a l'Estat de Turíngia l'1 de maig de 1920.

Història[modifica]

A petició del Consell de Treballadors i Soldats de Weimar, el Gran Duc Guillem Ernest va abdicar el 9 de novembre de 1918. El Consell va assumir provisionalment els assumptes d'Estat. August Baudert va ser Comissari d'Estat i Hermann Leber (SPD) comissari per a la regulació de qüestions de nutrició.

El 9 de març de 1919 es van celebrar les eleccions per a un nou parlament estatal i, el 20 de maig, es va produir un govern de coalició format per socialdemòcrates i demòcrates alemanys. Els ministres d'Estat van ser Arnold Paulssen (DDP) i August Baudert, els consellers d'estat Adolf Hörschelmann (SPD), Philipp Kühner (DDP), Julius Palm (SPD), Emil Polz (DDP) i Albert Rudolph (SPD).

El 15 de maig, la legislatura estatal va aprovar una nova constitució estatal per a l'Estat Lliure, dissenyada pel professor Eduard Rosenthal. Aquesta constitució també va servir com a base per a la futura constitució de l'estat de Turíngia. Pel que fa a la fusió amb els altres estats de Turíngia cap al nou estat de Turíngia, el Parlament va exercir un paper pioner a Turíngia i va votar per unir-se el 5 de juny de 1919 per 33 vots a 8.

Amb la fundació de l'estat de Turíngia l'1 de maig de 1920, l'Estat lliure de Saxònia-Weimar-Eisenach va renunciar oficialment a la seva condició d'estat federal sobirà. La "llei sobre l'administració dels antics països de Turíngia en el període de transició" del 9 de desembre de 1920 va convertir finalment l'Estat Lliure en una associació comunal de més alt nivell amb representació territorial i govern territorial, que va ser derogada definitivament l'1 d'abril de 1923.

Bibliografia[modifica]

  • Joachim Bergmann: Die innenpolitische Entwicklung Thüringens in der Zeit von 1918 bis 1932. Europaforum-Verlag, Lauf an der Pegnitz 2001, ISBN 3-931070-27-1 (Kultur und Geschichte Thüringens 16 = 19).
  • Gregor Hermann: Der Übergangslandtag und die Gebietsvertretung von Sachsen-Weimar-Eisenach 1919–1923. In: Harald Mittelsdorf (Red.): Die vergessenen Parlamente. Landtage und Gebietsvertretungen in den Thüringer Staaten und Gebieten 1919 bis 1923. Herausgegeben vom Thüringer Landtag. Hain, Rudolstadt u. a. 2002, ISBN 3-89807-038-7 (Schriften zur Geschichte des Parlamentarismus in Thüringen 19).
  • Thomas Herntrich: Thüringen. Von den thüringischen Kleinstaaten nach Zerfall des Alten Reiches bis zum Freistaat Thüringen. Eine völkerrechtliche und verfassungsrechtliche Betrachtung (= Schriften zum internationalen und zum öffentlichen Recht. Herausgegeben von Gilbert Gornig, zugl. Diss. Marburg 2010). Peter Lang, Frankfurt am Main 2010, ISBN 978-3-631-61024-4.