Pernambuco
| |||||
| Himne | Hino de Pernambuco (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Brasil | ||||
| Capital | Recife | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.473.266 (2017) (95,75 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | Fulniô (en) Atikum Xukurú Pankararú Kambiwá (en) Kapinawá (en) Tuxá | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 98.937,8 km² | ||||
| Altitud | 504 m | ||||
| Punt més alt | Pico do Papagaio (en) (1.260 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1889 | ||||
| Següent | Fernando de Noronha Territory (en) | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | secretariat de govern de Pernambuco | ||||
| • Governador | Paulo Câmara (2015–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea Legislativa de Pernambuco Circumscripció: 0, (Escó: 49) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 50000-000 to 56990-000 | ||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | BR-PE | ||||
| Lloc web | pe.gov.br | ||||
.jpg)
Pernambuco és un estat del Brasil localitzat al centre-est de la Regió Nord-est. Té com a limitis: Paraíba i Ceará (NO), l'oceà Atlàntic (E), Alagoas i Bahia (S), i Piauí (O). Ocupa una àrea de 98.281 km².
La capital és Recife. Els municipis més populosos són: Recife, Jaboatão dos Guararapes, Olinda, Caruaru, Paulista, Petrolina, Cabo i Vitória de Santo Antão.
Geografia[modifica]
El relleu és moderat: l'altitud en el 76% del territori és inferior als 600m. El São Francisco, Capibaribe, Ipojuca, Una, Pajeú i Jaboatão són els seus rius principals.
Clima[modifica]
El clima és bàsicament tropical, presentant també variants en algunes àrees, com per exemple la ciutat de Triunfo, que presenta un clima d'altitud. La pluviositat també és variada. A la Zona da Mata (regió plana costanera, a l'est de l'estat) i a l'Agreste (zona de transició situada a l'interior), el clima predominant és tropical -calent i humit, amb forts pluges d'hivern. En la major part del Sertão (centre i oest de l'estat), el clima és semiàrid -calent i bastant sec, a causa de les poques pluges. En algunes regions, les precipitacions anuals són inferiors a 300 mm. Les sequeres més intenses poden durar més d'un any. Les excepcions són algunes ciutats amb microclima d'altitud a la zona del sertão, amb temperatures que poden baixar als 8 °C durant l'hivern, com Triunfo, i a les ribes del riu São Francisco, àrea més humida a causa de la proximitat del riu.
Economia[modifica]
L'economia de l'estat es basa en l'agricultura (canya de sucre, tapioca), en la ramaderia i creació animal, així com en la indústria (aliments, química, metal·lúrgia, electrònica, tèxtil).
En el principi de la colonització, l'arbre pal del Brasil (Caesalpinia echinata) va despertar la cobdícia dels europeus possiblement encara abans del descobriment oficial del Brasil, el 22 d'abril de 1500. Avui els boscos originals gairebé van desaparèixer.
L'economia de Pernambuco, després d'un període d'estagnació durant la "dècada perduda" entre 1985 i 1995, ha començat a créixer ràpidament a finals del segle xx i als inicis del segle xxi. L'any 2000, el PIB per capita era de 3.673,00 reals, amb un creixement total de més del 40% en aquest període, i més del 10% a l'any.
Turisme[modifica]
En els últims anys, una de les grans fonts d'ingrés de l'estat és el turisme, gràcies als atractius naturals, històrics i culturals de l'estat. Aquest creixement va atreure grans xarxes internacionals d'hotels i va portar a la modernització i ampliació de l'aeroport de Recife. Els atractius poden ser agrupats en:
- Ciutats de platja: Recife, Olinda, Jaboatão dos Guararapes, Ilha de Itamaracá, Ipojuca (on queda el famós districte de Porto de Galinhas), Serrambi.
- Ecoturisme i platges: en l'illa de Fernando de Noronha.
- Monuments històrics: el Recife Antic, el centre històric d'Olinda, el Forte Orange (fortalesa construïda pels holandesos en l'illa d'Itamaracá) entre d'altres.
- Festes tradicionals: el Carnaval d'Olinda i Recife amb els seus blocs de frevo, i les Festas Juninas (celebració dels sants populars catòlics Al mes de juny) a la ciutat de Caruaru són les principals celebracions.
Història[modifica]
La principal colònia de sucre fou atacada per una flota holandesa de 67 vaixells, i 7.000 homes comandada per Hendrick Corneliszoon Loncq el febrer 1630.[1] Els colons de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals, governats per Theodor van Waerdenbuch vivien en setge constant, malgrat la presència a Recife de Maurice de Nassau com a governador. La Revolta lusobrasilenya contra el domini Holandès va acabar amb la pèrdua holandesa de les colònies brasileres el 1654[2] i els neerlandesos es van retirar formalment el 1661.
Referències[modifica]
- ↑ História do Brasil (en portuguès). F. Briguie, 1968, p.146.
- ↑ Bethell, Leslie. Colonial Brazi (en anglès). Cambridge University Press, 1987, p.95. ISBN 0521349257.
.svg){kind=small}
