Estat de Rio de Janeiro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estat de Rio de Janeiro
Bandera de l'Estat de Rio de Janeiro Escut de l'estat de Rio de Janeiro
Capital: Rio de Janeiro
Àrea: 43.696,054 km²
24è més extens
Població: 14.392.106 (2000)
3r més poblat
Densitat de població: 329 hab/km²
2n per densitat de població
Fus horari: GMT-3
ISO 3166-2: BR-RJ
Governador Sérgio Cabral Filho
Mapes
O Rio de Janeiro no Brasil

Divisão político-administrativa do Estado do Rio de Janeiro

Rio de Janeiro és un estat del Brasil localitzat al Sud-est del país. Limita amb Minas Gerais al Nord i Nord-oest, amb Espírito Santo al Nord-est, amb São Paulo al Sud-oest i amb l'oceà Atlàntic al Sud i a l'Est. Ocupa una àrea de 43.653 km². La capital és la ciutat de Rio de Janeiro. Als habitants de l'estat de Rio de Janeiro se'ls anomena fluminenses.

Història[modifica | modifica el codi]

Batalla en la Badia de Guanabara entre francesos i portuguesos, en 15 de març de 1560, que va culminar amb la destrucció de la Fortalesa Coligny.

A l'època de l'establiment del sistema de Capitanías Hereditárias en Brasil, el territori de l'actual estat de Rio de Janeiro es trobava comprès en trams de la Capitanía de São Tomé i de la Capitanía de São Vicente. La regió no va anar immediatament colonitzada pels portuguesos, en virtut de l'hostilitat dels indígenes establerts en el litoral.

Entre 1555 i 1567, la badia de Guanabara va ser ocupada per un grup de colons francesos, sota el comandament de Nicolas Durand de Villegaignon, que aquí pretenien instal·lar una colònia anomenada França Antàrtica ("France Antartique"). Per a evitar aquesta ocupació i assegurar la possessió del territori per a la Corona de Portugal, en 1 de març de 1565, va ser fundada a ciutat de Rio de Janeiro, per Estácio de Sá, venint a constituir-se la Capitanía Real de Rio de Janeiro.

Entre 1583 i 1623 la principal regió productora de sucre en el sud de Brasil es va desplaçar de la Capitanía de São Vicente per a la de Rio de Janeiro, a prop de la badia de Guanabara. A fins del segle XVII hi havia 120 grans plantacions de canya a la regió. La ramaderia i el cultiu de la canya de sucre van impulsar el progrés, definitivament assegurat quan el port va començar a exportar or extret de Minas Gerais des de finals del segle XVII. Inicialment l'or era transportat des de les regions mineres de Vila Rica, actual Ouro Preto, fins al port de Paraty per l'anomenat Camí Vell,[1] però la necessitat d'una via que arribés més ràpid al litoral va fer amb que fos obert el Camí Nou, que arribava a la badia de Guanabara molt prop de la ciutat de Rio de Janeiro.

En 1763, Rio de Janeiro va ser transformada en seu del Virregnat de Brasil i capital de la colònia. Amb el canvi de la família real portuguesa cap a Brasil en 1808, també en l'època de l'ocupació de la Península Ibèrica per Napoleó Bonaparte, la regió va ser molt beneficiada amb reformes urbanes per rebre a Cort portuguesa. D'entre les millorances, es destaquen: la transferència d'òrgans d'administració pública i justícia, la creació de noves esglésies, hospitals, casernes, fundació del primer banc del país - el Banc do Brasil - i la Premsa Reial. Els anys següents també van sorgir el Jardí Botànic, la Biblioteca Reial (avui Biblioteca Nacional) i l'Acadèmia Reial Militar, antecessora de l'actual Academia Militar das Agulhas Negras.

Creació del Municipi Neutral[modifica | modifica el codi]

Després de la transferència de la Cort portuguesa per Rio de Janeiro, l'autonomia que la província tant aspirava no va ser aconseguida de la mateixa forma que en les altres. Al ministre del Regne, càrrec que va anar pràcticament un substitut per al de Virrei en relació a Rio de Janeiro, va ser confiada l'administració de la província. A més la ciutat del Rio de Janeiro era la capital de l'Imperi, i un ministre administrava la província sencera per mitjà de decrets dirigits a les Càmeres Municipals de les altres ciutats. Aquestes creixien ràpidament, a causa del creixement del cultiu de cafè, que ja era més important que el cultiu de canya en el nord de la província.

Pa de Sucre.

Aquestes diferències en relació a les altres unitats administratives del país van fer amb que, l'any de 1834, la ciutat fos transformada en Municipi Neutral, romanent com capital del país. Ja la Província de Rio de Janeiro va passar a tenir la mateixa organització polític administrativa de les altres, i la seva capital va passar a ser Vila Real da Praia Grande, localitat batejada en 1835 de Niterói.

Després de l'edició de la Llei Complementària nº20 en 1974, signada pel president Ernesto Geisel, es van fondre els estats de la Guanabara i de Rio de Janeiro en 15 de març de 1975. La capital del nou estat (que va mantenir el nom de Rio de Janeiro) va passar a ser a ciutat de Rio de Janeiro, tornant-se la situació polític-territorial anterior a 1834, any de la creació del Municipi Neutral. Van ser mantinguts encara els símbols de l'antic estat del Rio de Janeiro, mentre els símbols de la Guanabara van passar a ser els símbols de la ciutat de Rio de Janeiro.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Imatge de satèl·lit de l'estat de Rio de Janeiro.

L'estat té una superfície de 43.766,6 km², que en termes d'extensió és similar a la de Dinamarca. L'estat és creuat per baixades i muntanyes paral·leles al litoral. En el sud de l'estat, les muntanyes queden més a prop del mar, en les ciutats de Parati i Angra dos Reis. A prop de la capital de l'estat, la ciutat de Rio de Janeiro, el relleu s'escampa en una extensa planúria drenada per rius, anomenada Baixada Fluminense. Aquesta regió és creuada per la carretera President Dutra, que fa el lligam de les ciutats de Rio de Janeiro i São Paulo. La Baixada Fluminense té diverses indústries, però la majoria de la seva població treballa en la ciutat de Rio de Janeiro.

No gaire lluny de la ciutat de Rio de Janeiro hi ha tres ciutats amb clima de muntanya, una mica més fred en els hiverns: les ciutats de Petrópolis, Teresópolis i Nova Friburgo, situades en la regió de la Serra dos Órgãos. Ja en la divisa dels estats de Rio de Janeiro, São Paulo i Minas Gerais hi ha altres dues ciutats de muntanya: Itatiaia i Penedo. Aquestes ciutats serveixen de refugi per als cariocas (nom que es dóna als habitants de la ciutat de Rio de Janeiro) quan els ve de gust gaudir d'un clima més suau lluny de les platjes però no gaire lluny de la capital de l'estat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Ciutats per població
Rang Ciutat Població Rang Ciutat Població

Rio de Janeiro
Rio de Janeiro
Teresópolis
Teresópolis

1 Rio de Janeiro 6.182.710 11 Volta Redonda 259.811
2 São Gonçalo 991.382 12 Itaboraí 225.309
3 Duque de Caxias 872.762 13 Mesquita 190.056
4 Nova Iguaçú 865.089 14 Macaé 188.787
5 Belford Roxo 503.102 15 Cabo Frio 180.635
6 Niterói 479.384 16 Nova Friburgo 178.653
7 São João de Meriti 469.287 17 Barra Mansa 176.469
8 Campos dos Goytacazes 431.839 18 Angra dos Reis 164.191
9 Petròpolis 312.766 19 Teresópolis 162.075
10 Magé 270.940 20 Nilópolis 159.408
Estimatiu poblacional 2009

Economia[modifica | modifica el codi]

Vista de Nova Iguaçu, ciutat industrial i també ciutat dormitori.

Indústria[modifica | modifica el codi]

L'estat del Rio de Janeiro té un antic però important parc industrial, concentrat en la vall del riu Paraíba do Sul (en les ciutats de Resende, Porto Real i Volta Redonda) i en la regió de la Baixada Fluminense. Una de les més conegudes indústries de l'estat és la Companhia Siderúrgica Nacional (CSN), produtora d'acer situada en Volta Redonda. En Porto Real se situa la fàbrica brasilera de la Peugeot, i en Resende hi ha una fàbrica de camions de la Volkswagen.

També destaca la indústria naval en la ciutat del Rio de Janeiro i en la veïna Niterói. A Baixada Fluminense destaca la refinació de petroli, i la indústria petroquímica en la ciutat de Duque de Caxias.

Extracció mineral[modifica | modifica el codi]

L'estat té grans reserves de petroli i gas natural en l'anomenada Bacia de Campos, jaciment situat en la costa, pròxim a la ciutat de Campos. Aquest jaciment submarí és responsable per 83% de la producció de petroli brasilera, i va ajudar el Brasil a gairebé tornar-se autosuficient en petroli cru. Una altra gran producció en l'estat és de sal marina, en les ciutats de Cabo Frio i Araruama.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Praia dos Anjos ("Platja dels Àngels"), en Arraial do Cabo.

Una de les més importants activitats econòmiques de l'estat és el turisme. Destaquem el turisme dirigit a la capital de l'estat, Rio de Janeiro, per les seves platges (Leme, Copacabana, Leblon, Ipanema, Barra), pel Crist Redemptor, la muntanya Pão de Açúcar (Pa de Sucre) i també els seus museus, edificis històrics, el barri de Santa Teresa, i altres atractius.

Altres ciutats costaneres a destacar són:

Dedo de Deus ("Dit de Déu"), muntanya en la regió serrana de Rio de Janeiro.

Altres opcions són les ciutats de muntanya:

Evolució polític-administrativa[modifica | modifica el codi]

L'estat de Rio de Janeiro va resultar de la fusió dels estats de Guanabara i Rio de Janeiro, concretada el 15/03/1975. Es divideix en 92 municipis, agrupats en vuit Regions de Govern.[3]

1940 1950 1960 1970 1980 1990 1997 2001
Nombre de municipis 51 57 62 64 64 70 91 92

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ESTRADA REAL | Estamos no caminho certo
  2. «Emperor Street», 1860-1870. [Consulta: 2013-08-24].
  3. Ley Nº1.227, del 17/11/1987, que aprobó el plano de Desenvolvimiento Económico y Social 1988/1991
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat de Rio de Janeiro


Coord.: 22° 54′ 36″ S, 43° 10′ 32″ O / -22.91000,-43.17556