Estat lliure d'Icària

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Ελεύθερας Πολιτείας Ικαρίας
Eléf̱theras Politeías Ikarías

Estat Lliure d'Icària
Ottoman flag.svg
1912 State Flag of Greece (1863-1924 and 1935-1973).svg

de}}} {{{common_name}}}

Bandera

Ubicació de {{{common_name}}}
Informació
Capital Hàgios Kyriakos
37° 35′ N, 26° 10′ E / 37.583°N,26.167°E / 37.583; 26.167Coord.: 37° 35′ N, 26° 10′ E / 37.583°N,26.167°E / 37.583; 26.167
Idioma oficial grec
Religió Cristianisme ortodox
Geografia
Superfície {{{stat_year1}}} : 300,543 km2
Període històric
Edat Contemporània
Establiment 1912
Adhesió al Regne de Grècia Novembre del 1912
Dissolució 1912
Política
Forma de govern República democràtica
President
Ioannis Malachías
Modifica les dades a Wikidata

L'Estat Lliure d'Icària va ser un estat lliure grec format l'17 de juliol del 1912 just després de l'expulsió d'una guarnició otomana de les illes d'Icària i Furni,[1] essent aquesta revolució iniciada per l'insurgent Georgios Spanos el dia anterior quan va matar a un turc, aquest fet el va convertir en un heroi. Dada la impossibilitat de la seua adhesió a Grècia, les illes foren independents durant un interval de temps que durà al voltant de cinc mesos. Finalment, es va aconseguir l'adhesió: en novembre d'aquell mateix any, les illes s'uniren al Regne de Grècia.[2]

Ioannis Malachías va ser l'únic president de l'efímer estat d'Icària. Les illes comptaven amb el seu propi himne, els seus segells i el seu exèrcit. Durant la independència hi va haver una gran mancança d'aliments, així com greus deficiències en el transport públic i en el sistema de correus. A més a més, hi havia el risc de convertir-se en una possessió dels italians tal com havia passat amb moltes altres illes del mar Egeu.

Referències[modifica]

  1. http://paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&d=TC19120806.2.34.2 Diari neozelandès: Colonist, Volume LIV, Issue 13487, 6 agost 1912, Page 5. Fragment digitalitzat per l'empresa neozelandesa Papers Past:
  2. Greek Myth?: Report of Island's Secessionist Desires Sparks Angry Denials: Der Spiegel Online (anglès)