Estatus social

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dos homes amb diferent estatus social

L'estatus social, en sociologia, és la posició que ocupa un individu dins d'un grup o sistema social. Està relacionat amb el rol d'un individu i la mobilitat social a una societat. Existeixen diferents tipus d'estatus i també de relacions socials en les quals aquest és modificat. Actualment la sociologia ha acordat una definició del terme estatus, malgrat que l'ús que històricament s'ha fet d'aquest ha variat de forma considerable.

A tota societat hi ha estratificació social, és a dir, un conjunt de normes socials que comporten desigualtat i una ordenació jeràrquica de les peces que configuren una societat i dels seus individus que estan lligades a processos de divisió i especialització socials que no sempre tenen a veure amb un accés desigual als recursos. Les categories o nivells socials que ocupen els individus s’anomenen capes o estrats, i la seva tipologia pot variar d’una societat a una altra.[1]

Actualment existeixen quatre sistemes d’estratificació social, com són l’esclavitud (condició que implica relació de propietat entre individus), la casta (condició segons la importància social de l'individu segons una combinació de diferents elements), l’estament o estat (condició pròpia de l'Antic Règim, quan hi havia tres estats: aristocràcia i noblesa, església i serfs) i el sistema de classes socials (agrupació d’individus segons recursos econòmics i forma de viure).

La teoria de l'estratificació social té present certs indicadors per classificar els individus (nivell d'ingressos, cultura, prestigi, activitat que es realitza, entre altres). Aquests indicadors conformen el rol social i determinen l'estatus i, conseqüentment, el nivell d'estratificació social que li correspon a cada individu. A més, la funció social que duen a terme les persones en la societat també permet ubicar-les en els diferents estrats. Les possibilitats de mobilitat social que tenen els individus en la societat estan marcades per la posició inicial en l'estratificació social i l'educació és el mecanisme principal que permet aquesta mobilitat.[1]

Des del funcionalisme estructural, Talcott Parsons afirma que l'estructura social fa referència a l'àmbit de les relacions socials entre els individus. Així, el rol i l'estatus són els conceptes que connecten l'anàlisi de l'acció social amb el de l'estructura social.[2]

Definició[modifica | modifica el codi]

En sociologia, l'estatus social és la posició que ocupa un individu dins d'un grup o sistema social pel fet que és dipositari d'un cert honor i prestigi social, cosa que implica un estil de vida determinat.[3] A més, li confereix privilegis, drets, deures, etc., davant la resta d'individus. Per aquest motiu, l'estatus social té una connotació i significat respecte al valor i a la importància que ha assolit un individu davant els ulls dels altres i té efectes importants en la formació i la dinàmica de la personalitat.[4] La major part de vegades, les nocions d'estatus o posició social i funció social es refereixen als individus i no a un grup social.

La definició d'estatus social ha anat evolucionant fins a fixar-se tres usos en la sociologia contemporània:[4]

  • Una posició social que forma part d'un sistema de relacions, vinculada a determinats drets i deures expressats en normes (és la definició més habitual).
  • El grau de prestigi atribuït a una posició social o a aquell que l'ocupa.
  • El conjunt de recursos socials, de coses valorades de forma positiva o que es desitgen en una societat (normalment en forma de riquesa, possessió, propietat, poder, influència, prestigi) atribuït a una posició o que formen part d'algú que ocupa una determinada posició.

Els factors utilitzats per explicar l'origen de la diferenciació jeràrquica dels estatus són similars als que s'utilitzen en les teories de l'estratificació i de les classes socials. Però ni la sociologia funcionalista ni la conflictualista o marxista han pogut explicar la complexitat de la fenomenologia relacionada amb l'estatus.

El terme d'estatus s'ha d'emmarcar conjuntament amb els conceptes de posició i rol, ja que no pot existir sense aquests dos. Però cal tenir clares les diferències entre l'estatus i el rol:[2]

  • L'estatus es refereix a la posició que un actor social ocupa a l'estructura social i comporta escenificar diferents rols (amb drets i obligacions), en canvi el rol fa referència als papers que l'actor social desenvolupa en les seves relacions socials i està determinat per la posició que té a l'estructura social.
  • L'estatus serveix per explicar l'estructura de l'acció social, en canvi el rol serveix per explicar la funció de l'acció social.
  • L'estatus fa referència al conjunt de posicions que ocupa un individu, en canvi el rol fa referència a l'aspecte dinàmic de l'estatus (quan l'individu fa ús dels drets i obligacions de l'estatus està representant un rol).

El terme d'estatus també cal emmarcar-lo amb la mobilitat social, és a dir, els canvis de posició dels individus i/o grups dins del sistema d'estratificació d'una determinada societat (causats pel capital social i cultural, és a dir, l'entorn familiar i l'entorn físic). En les societats on aquesta mobilitat és possible, les seves dues versions es relacionen amb l'estatus social i socioeconòmic de les persones:

  • Mobilitat horitzontal: és la modificació posicional dels individus sense alteració ni de l'estatus social ni de l'estatus socioeconòmic, i és provocada per canvis en els llocs de treball, ideològics, etc.
  • Mobilitat vertical: és el canvi d'una classe a una altra, tant ascendent com descendent, i per tant comporta modificació de l'estatus social i del socioeconòmic.

Tipus[modifica | modifica el codi]

En funció de si les compensacions (privilegis, recursos) s'atribueixen a l'individu o de si aquestes són adquirides per ell, es diferencia entre els següents tipus:

  • Estatus atribuït, adscrit o assignat: les compensacions s'atribueixen des del naixement a la persona basant-se en característiques exteriors socials o biològiques (edat, sexe, família, etc.) de forma independent a la seva voluntat o capacitat i, en general, no es poden modificar.[5] Aquestes característiques poden incidir decisivament en el rol i en la posició social, però mentre que la distribució de rols i estatus a les societats estamentals no es modifica, a les societats de classes on hi ha mobilitat social només algunes esferes es mantenen (sexe o etnicitat).[2] El concepte d'estatus atribuït fou definit per Parsons.
  • Estatus adquirit: les compensacions s'obtenen basant-se en factors com alguna capacitat o habilitat, talent, força física o astúcia, etc. i gràcies a l'esforç i al mèrit personal.[6] Per això els principals factors que permeten guanyar-lo són la formació i la professió. Aquest tipus d'estatus només es pot aconseguir en aquells sistemes socials que permeten la mobilitat social.[2] Aquest estatus també va ser definit per Parsons.
  • Estatus dominant: És aquell que millor defineix la identitat social d'una persona o que té una gran influència en la seva vida.[7] N'és un exemple la condició de jutge o de jutgessa.

En funció de si l'estatus està definit per la societat o per l'individu, es diferencia entre els següents tipus:

  • Estatus objectiu: és l'assignat per la societat, la cultura o pel grup particular on es desenvolupa la persona, i que és adquirit complint un o diversos criteris que el determinen (la riquesa, l'impacte i el poder del coneixement, l'ocupació o activitat, característiques físiques, etc.).
  • Estatus subjectiu: és el que una persona creu que té sense estar en possessió de cap aprovació social o cultural i sense complir algun dels criteris pertanyents a l'estatus del qual presumeix.

Situacions socials[modifica | modifica el codi]

Les situacions socials[4] de l'estatus defineixen com aquest es pot veure alterat, i són les següents:

  • Incongruència d'estatus (també es diu discrepància, incoherència, inconsistència i desequilibri d'estatus): fa referència a dues situacions, com són:
    • que l'estatus parcial d'un individu en una col·lectivitat sigui diferent al que té en una altra col·lectivitat. Un exemple d'aquesta situació és quan l'estatus que un individu té a una empresa és superior o inferior al que té a un partit polític.
    • que els diversos estatus parcials d'un individu o el seu estatus total (la suma dels parcials) estan desequilibrats entre ells (ja sigui des del punt de vista de l'individu o de la consciència social). Seria el cas de l'individu amb un prestigi que ell o la col·lectivitat consideren desproporcionat en funció del poder o riquesa de què disposa, o bé que el poder no és adequat a la seva riquesa.
  • Cristal·lització d'estatus: és la situació contrària a la incongruència d'estatus, és a dir, que hi ha equilibri entre els diferents estatus parcials d'un individu.
  • Pèrdua d'estatus: fa referència a un descens en la mobilitat social, i es pot donar per diferents causes.
  • Adquisició d'estatus: és la situació contrària a la pèrdua d'estatus, és a dir, fa referència a la mobilitat en sentit ascendent .
  • Retirada d'estatus: és aquella situació en què es perd l'estatus per causa de l'acció intencionada d'un grup extern. Un exemple d'aquesta situació poden ser les guerres.

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

Si bé el terme d'estatus ha estat definit segons la concepció contemporània del terme, aquesta no ha estat la mateixa al llarg de la història. A més, cal tenir present que els significats del terme apareixen de forma més rica i són aplicats amb anterioritat a altres ciències, a diferència de l'ús que en fa la sociologia.[4]

Antiga Roma[modifica | modifica el codi]

El terme s'utilitzava per designar la condició jurídica d'una persona o la seva idoneïtat perquè aquesta fos subjecte de determinat dret civil, polític, patrimonial. En el dret romà hi havia implícit el principi de diferència entre estatus i posició i també estava establert el principi que l'estatus no era hereditari, ja que s'utilitzaven els tres casos següents:

  • Status libertatis: condició de la persona que naixia lliure o ho era per concessió de l'amo o per emancipació.
  • Status civitatis: condició del ciutadà romà, ja fos per naixement o reconeixement legal.
  • Status familiae: condició de l'individu d'una família o clan.

També s'acceptava el principi de la desigualtat en establir una jerarquia entre aquell individu que posseïa els tres estatus de forma total i aquell que no en posseïa cap. Des d'aquest moment el terme s'associa a la idea d'una jerarquia de privilegis, a la de comparació i a la d'estrats socials.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El terme passa a significar gradualment, a més d'una condició jurídica, el conjunt d'individus que estan en una situació jurídica anàloga: la noblesa i el clero són anomenats estats. Gràcies a la capacitat d'aquests estats per defensar i ampliar els seus privilegis, a diferència de burgesos i pagesos, molts reconeixements i compensacions es converteixen en hereditàries de forma permanent i, per tant, l'estatus també es converteix en hereditari.

Època Moderna[modifica | modifica el codi]

L'expressió de Sumner Maine from status to contract, el qual utilitzà a la seva obra Ancient Law[4] sintetitza la transició de l'Edat Mitjana a la Moderna. En aquesta predominen els acord lliures entre individus i, per tant, la posició de cadascú depèn, en certa manera, només d'ell. Ferdinand Tönnies s'inspirarà en aquesta expressió per fer la seva tipologia de relacions socials, la qual es basava també en la relació entre comunitat i societat (que feia que no fos necessària indicar on predominava l'estatus i on ho feia el contracte).

L'anàlisi de la societat feta per Alexis de Tocqueville i la seva influència provocà que el terme estatus s'utilitzés fins a l'actualitat també en sentit oposat, és a dir, per simbolitzar una societat (sobretot la dels Estats Units i les industrials) on les rígides divisions en classes, pertanyents a societats tradicionals, s'han substituït per individus que amb una condició jurídica i econòmica igualitària competeixen per diferents graus de prestigi i reconeixement. Així, l'estatus pren importància respecte a la classe.

L'obra de Maine respecte al terme estatus no va influir gaire als sociòlegs i etnòlegs del moment, de fet a les obres de principi del segle XX la paraula apareixia de forma ocasional i genèrica. Cal esperar a Max Weber i Tönnies perquè el terme i el concepte penetrin als estudis sociològics, malgrat que patiria ambigüitats principalment per problemes en les traduccions dels textos. La definició de Weber pretenia establir el factor específic que creava les classes, els estats o nivells i els partits.

El lema class, status and power –que s'ha de traduir com riquesa, prestigi i poder[4]- es començava a utilitzar per a designar tres dimensions diferents d'estrat (és el lema, per tant, que correspon a estatus). Però si Weber entenia, segons l'ús europeu, que estatus es referia a comunitats i conjunt de persones, els primers autors estatunidencs consideraren allò que Weber entenia com a honor i valoració social. Des d'aquest moment la sociologia dels Estats Units consideraria que el terme feia referència a la valoració social o al prestigi.

Una definició que relaciona l'estatus amb la posició social és la de Ralph Linton, qui va ser considerat com el “descobridor” del concepte, malgrat que la seva definició és confusa. Considerava que l'estatus consistia en un conjunt de drets i deures que pot ser encomanat a diferents persones per tal que el desenvolupin de forma semblant. La definició de Parsons és també confusa i en general accepta la de Linton.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cardús, S. (coord). La mirada de sociòleg: Què és, què fa, què diu la sociologia. Barcelona: Ediuoc, 1999. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ramírez, S. «2. El enfoque sociológico». A: Fundamentos sociales del comportamiento humano. Barcelona: UOC, 2013, p. 111-170. 
  3. TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics). ISBN 84-88169-03-5
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Gallino, L. Diccionario de sociología. México: Siglo XXI Editores. 
  5. L'enciclopèdia.cat. «Estauts assignat». Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: març 2014].
  6. L'enciclopèdia.cat. «Estatus adquirirt». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: Març 2014].
  7. L'enciclopèdia.cat. «Estatus dominant». Gran Enciclopèida Catalana. [Consulta: març 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. C. Lévi-Strauss (1995). Antropología estructural. Barcelona: Paidós.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estatus social Modifica l'enllaç a Wikidata