Legislació

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Estatut)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de lleiLegislació
Modifica les dades a Wikidata

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.[1] La llei és una norma jurídica de caràcter general i obligatori.[2]

Conceptes generals de la legislació[modifica]

  • El poder legislatiu és l'encarregat de dictar les lleis
  • la llei és la font més important del dret, les altres fonts el costum i els principis generals del dret només s'apliquen si no existeix una llei al respecte. Es considera que l'estat de dret és aquell on impera la llei.
  • Les societats democràtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competències legislatives.
  • En el sistema parlamentari la constitució constitueix la llei de lleis i té el caràcter de norma programàtica.
  • Està establerta una jerarquia en les lleis de forma que un òrgan jeràrquicament inferior no pot envair la competència legislativa del superior.

Diversos tipus de lleis[modifica]

  • Llei ordinària: Emanada de l'òrgan parlamentari per exemple la Llei Orgànica
  • Llei fonamental és la que estableix principis pels quals haurà de regir-se la legislació d'un país; sol denominar-se Constitució. La Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic, ja que està per sobre de qualsevol llei
  • Llei dictada pel govern per l'execució de les anteriors: Lleis i normes amb rang inferior al de la llei com el decret i reglament.
  • És habitual qualificar les lleis segons l'activitat afectada. Per exemple: llei tributària, llei laboral, llei pressupostària, etc.
  • Quan la llei o convenció escrita resta sense efecte, que no s'aplica, s'anomena lletra morta.[3]

Legislació espanyola[modifica]

Les lleis espanyoles es caracteritzen, tal com explica la Constitució espanyola de 1978, per:[4]

  • Emanar d'una majoria d'un parlament (siguen les Corts Generals o siga una Assemblea legislativa autonòmica) o d'un poder executiu.
  • Té una posició rellevant en l'ordenament jurídic espanyol actual.
  • Pot ser modificada o derogada per altres lleis i pot modificar o derogar normes de rang inferior (els reglaments).
  • Estan subordinadres a la Constitució.
  • Els efectes de la llei són generals (principi d'igualtat).

La producció de lleis està limitada pels requisits procedimentals establerts a la Constitució, els Reglaments Parlamentaris i altres normes. Si el legislador s'extralimita, actuen els mecanismes de defensa de la Constitució.[5]

Tipus de lleis:[6]

Segons la seua tramitació:[6]
  • Llei orgànica: Requereix d'una majoria absoluta (176 vots) al Congrés dels Diputats per a la seua aprovació total.[7] Es possible que una llei orgànica no ho siga totalment, establint quins articles són de caràcter ordinari.[6]
  • Llei ordinària, que és d'un dels dos subtipus:[6]
    • Llei de Ple: Per a la seua elaboració passa pel Ple, després per la Comissió i per la fase de Ponència per les dos cambres (Congrés i Senat).
    • Llei de Comissió: La seua elaboració la fa solament la Comissió Legislativa Permanent que li correspon sense passar pel Ple.
Segons la seua procedència:[8]
  • Llei parlamentària: que poden provenir de les Corts Generals o de les Assemblees legislatives autonòmiques.
  • Llei del govern, malgrat que no són considerades estrictament com a lleis. Poden ser: Decret-llei o Decrets legislatius.
Segons la matèria que regulen:[8]
  • Llei de Pressupostos Generals de l'Estat
  • Llei Marc
  • Llei de transferències
  • Llei de delegació
  • Llei d'harmonització

Quan hi ha un conflicte entre una llei autonòmica i una estatal hi ha conflicte de criteris entre el Tribunal Constitucional i el Contenciós-administrativa.[9]

Referències[modifica]

  1. «Legislació». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 12 febrer 2019].
  2. «Llei». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 12 febrer 2019].
  3. «Legislació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Rebollo Delgado; Pais Rodríguez, 2004, p. 67.
  5. Rebollo Delgado; Pais Rodríguez, 2004, p. 68.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Rebollo Delgado; Pais Rodríguez, 2004, p. 71.
  7. Rebollo Delgado; Pais Rodríguez, 2004, p. 69.
  8. 8,0 8,1 Rebollo Delgado; Pais Rodríguez, 2004, p. 72.
  9. Velasco Caballero, Francisco «¿Qué pueden hacer los jueces cuando una ley autonómica y una ley estatal entran en contradicción?». Centro de Investigación sobre Justicia Administrativa, 28-07-2015 [Consulta: 15 abril 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7.