Esteban de Bilbao Eguía

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEsteban de Bilbao Eguía
Bilbao blowup.JPG
Biografia
Naixement 11 de gener de 1879
Bilbao, País Basc
Mort 23 de setembre de 1970(1970-09-23) (als 91 anys)
Durango, País Basc
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de Justícia[1]
9 d'agost de 1939 – 16 de març de 1943
COA Spain 1945 1977.svg  President de les Corts
16 de març de 1943 – 29 de setembre de 1965
Diego Martínez Barrio
Com a President del
Congrés dels Diputats
(Òrgan dissolt de facto en 1939)
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de maig de 1916 – 2 de maig de 1919
Districte Tolosa

18 de gener de 1921 – 6 d'abril de 1923
Districte Estella
Escudo de España 1874-1931.svg  Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
12 de setembre de 1927 – 15 de febrer de 1930
Apartat Representant de la Diputació
Escudo de la Segunda República Española.svg  Diputat a les Corts de la República
25 de novembre de 1933 – 7 de gener de 1936
Districte Navarra
Educació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit polític Carlí Flag of Cross of Burgundy.svg
FET de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.

Primers anys[modifica]

Va estudiar dret i filosofia i lletres en la Universitat de Deusto. Militant carlí des de jove, i ja en 1904, amb 25 anys, fou elegit regidor a l'ajuntament de Bilbao, però va ser suspès del càrrec per ordre governamental per no admetre a un pastor protestant en un acte oficial. En 1916 fou escollit per Tolosa (Guipúscoa) diputat a Corts (en 1907 ho havia intentat per Vitòria). Dintre del carlisme era d'orientació jaumista (partidari de Jaume de Borbó i de Borbó-Parma) quan es va dividir el carlisme en 1919.

Va participar en la clausura del Congrés d'Estudis Bascos de 1918. En 1919 fou escollit senador per Biscaia i el 1921 diputat per Estella. Entre 1922 i 1926 fou representant de la Secció d'Estudis Socials en la Societat d'Estudis Bascos.

Dictadura de Primo de Rivera[modifica]

Va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera, com a president de la Diputació de Biscaia des de 1926 a 1930 i membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. Això va provocar la seva expulsió dels jaumistes tant per la seva col·laboració amb la dictadura com pel reconeixement d'Alfons XIII.

Segona República[modifica]

Durant la Segona República Espanyola va ser cap de la Comunió Tradicionalista, enemic de la República i implicat en l'intent de cop d'Estat de José Sanjurjo a l'agost de 1932 i en les conspiracions següents. Fou elegit diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Bloc de Dretes, però el govern de la República el va confinar a Lugo per les seves conspiracions.

Franquisme[modifica]

A l'inici de la Guerra Civil espanyola es trobava a Bilbao, capturat, va ser reclòs al vaixell Altuna Mendi. El 25 de setembre va ser canviat, a través de la Creu Roja per Ernesto Ercoreca Régil, passant a zona de control del bàndol nacional, integrant-se en la junta política de la FET y de las JONS. El 9 d'agost de 1939, finalitzada la guerra va ser nomenat ministre de Justícia. Des de 1943 fins a 1965 va ser president de les Corts, i del Consell del Regne de 1948 a 1965. Va pertànyer al Consell Nacional del Movimiento Nacional Va ser col·laborador en premsa a "Diario de Navarra","El Fuerista","El Diario Vasco","El Pueblo Vasco","El Correo Español","La Gaceta del Norte","El Pensamiento Navarro" i "El Día".

Fou partidari del pretendent Carles VIII, qui durant la postguerra liderà una facció del carlisme col·laboracionista amb el règim i enfrontada al sector falcondista.[2]

Obres[modifica]

  • Discursos varios, Madrid, 1940
  • Aparisi y Guijarro, San Sebastián, 1941
  • La idea del orden como fundamento d'una filosofía política, singularmente del pensamiento de Vázquez Mella, Madrid, 1945
  • Jaime Balmes y el pensamiento filosófico actual, Barcelona, 1949
  • La idea de la justicia y singularmente de la justicia social, Madrid, 1949.

Referències[modifica]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «Partidaris de Carlos VIII, el candidat de Franco». L'Esparver [Sallent], 193, abril-juny 2014, pàg. 33.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomás Domínguez Arévalo
Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol

1939- 1943
Succeït per:
Eduard Aunós Pérez
Precedit per:
Diego Martínez Barrio
Com a President del
Congrés dels Diputats
(Òrgan dissolt de facto en 1939)
President de les Corts
Escut de l'estat espanyol

1943- 1965
Succeït per:
Antonio Iturmendi Bañales
Premis i fites
Precedit per:
Manuel García Morente
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 9

1943-1970
Succeït per:
Antonio Truyol y Serra
Precedit per:
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Jurisprudence and Legislation.svg
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1946-1963
Succeït per:
José Castán Tobeñas