Vés al contingut

Estel Solé i Casadellà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEstel Solé i Casadellà
Imatge
Estel Solé (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r gener 1987 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Molins de Rei (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de televisió, dramaturga, escriptora, actriu de teatre, poetessa, actriu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 juliol 2023No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara!
28 març 2022Defensem l'escola en català
9 febrer 2021Construïm el nou cicle Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Estel Solé i Casadellà Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2395719
Facebook: estel.sole X: EstelSole Modifica el valor a Wikidata

Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, 1 de gener de 1987) és una actriu i escriptora catalana.[1] És coneguda pel seu paper a la sèrie La Riera de TV3.[2]

Ha treballat en teatre, cinema i televisió, i ha fet de col·laboradora radiofònica a la Cadena SER i Catalunya Ràdio i d'articulista d'opinió a Vilaweb.[1] A més, des de molt jove Solé s'ha dedicat a escriure. El seu debut literari va ser amb el poemari Dones que somiaven ser altres dones, que va guanyar el Premi Amadeu Oller el 2011.[3] L'any 2013 debuta com a dramaturga amb l'obra Animals de companyia, que, després de representar-se en domicilis particulars, fa una gira internacional per l'Amèrica Central i finalment s'instal·la al Club Capitol[4] de Barcelona durant dues temporades.

En el camp de la novel·la, Solé ha publicat Si no puc volar (2016) i va guanyar el XLV Premi Ramon Llull amb Aquest tros de vida (2025). Aquesta última obra, que tracta temes com la precarietat laboral i la conciliació familiar, va ser elogiada pel jurat per la seva veu literària distintiva.[5]

Vida personal

[modifica]

Es va casar amb el creador de la sèrie La Riera de TV3, David Plana, amb qui va tenir dos fills. El 2024 es van divorciar, un fet que li va provocar un trauma profund que li va fer pensar en el suïcidi, i ho feu públic el febrer de 2025 per sensibilitzar i agrair el servei del telèfon del suïcidi.[2]

Llibres publicats

[modifica]
  • 2011 - Dones que somiaven ser altres dones (Edicions Galerada) (poesia)[6]
  • 2013 - Si uneixes tots els punts amb il·lustracions de Paula Bonet (Edicions Galerada) (poesia)
  • 2016 - Animals de companyia (Editorial Comanegra) (teatre)
  • 2016 - Si no puc volar (Rosa dels Vents)

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 324cat. «L'escriptora i actriu Estel Solé guanya el Premi Ramon Llull amb "Aquest tros de vida"», 24-01-2025. [Consulta: 29 gener 2025].
  2. ↑ 2,0 2,1 «El dramàtic divorci d'una famosa actriu de La Riera amb nens: "Vaig pensar en el suïcidi"». El Nacional, 27-02-2025. [Consulta: 14 març 2025].
  3. ↑ «Entrevista a Estel Solé». Biblioteques de Sant Boi, 03-12-2016. [Consulta: 14 març 2025].
  4. ↑ «"Animals de Companyia", de la molinenca Estel Solé, aterra al Capitol». Viu Molins de Rei, 10-02-2015. [Consulta: 14 març 2025].
  5. ↑ Rubio, Carlota. «Estel Solé gana el Premio Ramon Llull con la novela ‘Aquest tros de vida’» (en castellà). El País, 24-01-2025. [Consulta: 14 març 2025].
  6. ↑ [1]
  7. ↑ «Estel Solé». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  8. ↑ «Estel Solé guanya el premi Ramon Llull amb 'Aquest tros de vida'». [Consulta: 29 gener 2025].
  9. ↑ Serra, Laura. «Estel Solé guanya el premi Ramon Llull per 'Aquest tros de vida'», 24-01-2025. [Consulta: 29 gener 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estel_Solé_i_Casadellà&oldid=34810193»