Estepa (botànica)

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Estepa
Cistus
	; Estepa negra
Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Malvales
Família	Cistaceae
Gènere	Cistus ; L., 1753
Nomenclatura
Tipus	Cistus crispus

Les estepes (Cistus) són un gènere d'arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la família de les cistàcies, caracteritzades per un fruit en forma de càpsula que s'obre en cinc valves, mentre que els altres gèneres autòctons de la família tenen càpsules que s'obren en tres valves.^[1] Tenen les fulles perennes i oposades, i flors vistoses, blanques o rosades, amb cinc pètals iguals, i assoleixen alçades d'entre 1 i 2 metres.^[2] La fórmula floral predominant és * K 5, C 5, A molts, G (5), o sigui, flor actinomorfa amb 5 sèpals, 5 pètals, molts estams (més de 20) i 5 carpels concrescents.

Les estepes estan adaptades al clima mediterrani. Les seves arrels creixen i es ramifiquen molt a la primavera, l'època de pluges i s'estenen superficialment per tal de poder aprofitar l'aigua que caigui, per poca que sigui. Les seves fulles poden caure o es marceixen de manera reversible en èpoques de sequera. D'altra banda, són fàcilment inflamables i resten completament calcinades pels incendis. Després del pas del foc, però, les seves llavors, que mig enterrades no han sofert danys, germinen ràpidament i en poc temps els estepars tornen a envair l'espai.

Taxonomia

Segons el Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes que estableix el punt de partida de la nomenclatura botànica el primer de maig de 1753,^[3] aquest gènere es considera publicat vàlidament l'any 1753 al primer volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778),^[4]^[5] però ja havia estat utilitzat per altres botànics anteriorment.^[6]

Espècies

Dins del gènere Cistus es reconeixen les 34 espècies següents:^[7]

Cistus albidus L.
Cistus asper Demoly & R.Mesa
Cistus atlanticus (Humbert & Maire) Demoly
Cistus atriplicifolius Lam.
Cistus calycinus L.
Cistus chinamadensis Bañares & P.Romero
Cistus clusii Dunal
Cistus creticus L.
Cistus crispus L.
Cistus grancanariae Marrero Rodr., R.S.Almeida & C.Ríos
Cistus halimifolius L.
Cistus heterophyllus Desf.
Cistus horrens Demoly
Cistus inflatus Pourr. ex J.-P.Demoly
Cistus ladanifer L.
Cistus lasianthus Lam.
Cistus lasiocalycinus (Boiss. & Reut.) Byng & Christenh.
Cistus laurifolius L.
Cistus libanotis L.
Cistus macrocalycinus (Pau) Byng & Christenh.
Cistus monspeliensis L.
Cistus munbyi Pomel
Cistus ocreatus C.Sm.
Cistus ocymoides Lam.
Cistus osbeckiifolius Christ
Cistus palmensis Bañares & Demoly
Cistus parviflorus Lam.
Cistus populifolius L.
Cistus pouzolzii Delile
Cistus salviifolius L.
Cistus sintenisii Litard.
Cistus symphytifolius Lam.
Cistus tauricus C.Presl
Cistus umbellatus L.

Híbrids

S'han descrit els següents híbrids naturals:^[7]

Cistus × aguilari O.E.Warb.
Cistus × akamantis Demoly
Cistus × banaresii Demoly
Cistus × candidus (Sweet) Demoly
Cistus × canescens Sweet
Cistus × cebennensis Aubin & J.Prudhomme
Cistus × cheiranthoides Lam.
Cistus × clausonii Font Quer & Maire
Cistus × conradiae Demoly
Cistus × cyprius Lam.
Cistus × dansereaui P.Silva
Cistus × escartianus Demoly
Cistus × florentinus Lam.
Cistus × hybridus Pourr.
Cistus × incanus L.
Cistus × ingwersenii Demoly
Cistus × laxus Aiton
Cistus × ledon Lam.
Cistus × matritensis Carazo Roman & Jiménez Alb.
Cistus × nigricans Pourr.
Cistus × novus Rouy
Cistus × obtusifolius Sweet
Cistus × pauranthus Demoly
Cistus × pintoi F.M.Vázquez
Cistus × platysepalus Sweet
Cistus × pourretii Rouy & Foucaud
Cistus × revolii H.J.Coste & Soulié
Cistus × sahucii H.J.Coste & Soulié
Cistus × santae (Sauvage) Demoly
Cistus × skanbergii Lojac.
Cistus × stenophyllus Link
Cistus × timbalii Demoly
Cistus × verguinii Coste
Cistus × vinyalsii Sennen

Espècies autòctones dels Països Catalans

Les següents espècies són autòctones dels Països Catalans:^[1]

Estepa blanca (Cistus albidus)
Estepa borrera (Cistus salviifolius)
Estepa ladanífera (Cistus ladanifer)
Estepa negra (Cistus monspeliensis)
Estepa crespa, ajoca-sapes, (Cistus crispus)
Esteperola, esteperola vera, esteperol, romaní mascle, romaní bord (Cistus clusii)
Estepa de muntanya (Cistus laurifolius)
Estepa populifòlia (Cistus populifolius)
Estepa blava (Cistus creticus) o Cistus incanus
Cistus heterophyllus, al nostre país representada per la subespècie carthaginensis

També es dona el nom d'estepa a algunes espècies dels gèneres Hypericum^[2]^[8] (com ara l'estepa joana), Phlomis (estepa blenera) i Halimium.^[1]^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. (7a. ed. 1989). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1963. ISBN 84-85135-31-8.
↑ «International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen Code). Article 13» (en anglès). International Association for Plant Taxonomy, 2018. [Consulta: 20 setembre 2025].
↑ «Cistus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 21 agost 2025].
↑ Linné, 1753, p. 523.
↑ Guzmán i Vargas, 2009, p. 84,86.
↑ ^7,0 ^7,1 «Cistus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 setembre 2025].
↑ Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: estepa^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia

Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine. - Imatges detallades i informació de les espècies autòctones d'aquest gènere
Història natural dels Països Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 163-166. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. ISBN 84-7739-015-0
Guzmán, Beatriz; Vargas, Pablo «Historical biogeography and character evolution of Cistaceae (Malvales) based on analysis of plastid rbcL and trnL-trnF sequences» (en anglès). Organisms Diversity & Evolution, 9, 2, 25-06-2009, pàg. 83–99. DOI: 10.1016/j.ode.2009.01.001.

[bolòs-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.

[masclans_al-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. (7a. ed. 1989). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1963. ISBN 84-85135-31-8.

[3] «International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen Code). Article 13» (en anglès). International Association for Plant Taxonomy, 2018. [Consulta: 20 setembre 2025].

[ipni-4] «Cistus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 21 agost 2025].

[FOOTNOTELinné1753523-5] Linné, 1753, p. 523.

[FOOTNOTEGuzmánVargas200984,86-6] Guzmán i Vargas, 2009, p. 84,86.

[kew-7] 7,0 ^7,1 «Cistus L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 setembre 2025].

[diec-8] Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: estepa^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]