Ester Xargay Melero

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ester Xargay)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEster Xargay
Ester Xargay.JPG
Ester Xargay a Can Boquet d'Alella. Espais de poesia 2012.
Dades biogràfiques
Naixement Ester Xargay i Melero
1960
Sant Feliu de Guíxols
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació poeta, videoartista, assagista, novel·lista, acció poètica, traductora
Modifica dades a Wikidata

Ester Xargay Melero (Sant Feliu de Guíxols, 1960) és, abans de tot, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural, tot i que també cultiva la novel·la, l'assaig i la traducció. Llicenciada en Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Es va criar a França i va tornar a Catalunya quan tenia 18 anys. Forma part del panorama poètic català d'avui, teixint la seva obra i fent moure, des de l'ombra de darrere l'encanyissada, moltes activitats i iniciatives culturals. Conrea també el gènere de l'acció poètica, o, si voleu, la performance o el happening.[1]

La seva obra poètica s'ha descrit com a trencadora. Vegeu Jaume Aulet: "La poesia d'Ester Xargay és provocadora i transgressora. Tensa el llenguatge fins al límit de l'experimentació i s'acosta sovint a les actituds de la poesia que la tradició –especialment la francesa– ha qualificat de maleïda. És l'insurrecte que entra per la boca i, fet eructe, en surt gramatical, tal com expressa en una de les seves composicions."[2] Ha col·laborat en diverses propostes d'investigació poètica, algunes d'elles en col·laboració amb Carles Hac Mor. També exerceix de guionista i de traductora.

La Annie Bats, al seu primer pròleg al llibre Darrere les tanques (vegeu a baix), descriu l'autora i la seva obra així: "Sempre m'ha semblat que Ester Xargay [...] portava una maleta de saltimbanqui que s'obria a les places o als jardins –i que pot ser darrerament un ordinador portàtil, d'on sorgeixen estranyes veus i ombres–, amb la complicitat de Carles Hac Mor, que fa de Mercier i Camier, [...] no pas per convertir, un cop més, l'art en circ (solemne o mundà) sinó per fer del circ, de l'envelat (com el ring d'Arthur Cravan) un lloc de desvelament, desvetllament d'estancament, d'agitació perpètua, i per perpetrar amb aquesta agitació una gesta ofensiva –encara que sigui en el circ de les institucions– contra la museística [...], o, si es vol, contra la fascinació mústia, la medusació, del col·lector i consumidor d'art. [...] Ella és una saltatanques, una saltamarges, i assalta els posseïdors tancats i barrats de la pro(e)sa poètica, i els proveïdors de massa poètica. [...] el seu barroquisme híbrid, això sí, indecorós i apedaçat, on, entre les peces, apareix la ratlla, la rialla que esquerda el continu de la idea, la imatge, la frase."[3]

Ha participat en infinits recitals, esdeveniments poètics i projeccions de videoart, tant a casa com arreu del món. Als països catalans ha participat en el GREC, en el festival PROPOSTA (Propost Org., Barcelona), a la Setmana de la Poesia de Barcelona, el cicle poesia Poesia als Parcs (Diputació de Barcelona), la Bouesia (La Cava, Deltebre), Enfranja't (La Franja), La Poepera (La Pera, Empordà), la Setmana per la Llengua (Perpinyà), Art de Tros / Delicadeses (Les Borges Blanques), Brabou (Vandellòs), Festival de Poesia de La Safor, La Porcellada (Àger), Trencart (Tarragona), La Kinzena (Vilafranca del Penedès), etc. Entre les gires a l'exterior, cal destacar els recitals a Alemanya el 2008, la participació en el Festival de Literatura de Lviv i posterior gira per Ucraïna, i la gira per Mèxic a les "Jornades poesia catalana i mexicana" el 2010.[cal citació]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • Carabassa a tot drap, o Amor lliure, ús i abús, novel·la experimental de caràcter caòtico-rocambolesc filosofal, coescrit amb en Carles Hac Mor. Pagès Editors, Lleida, 2001

Obres de teatre[modifica | modifica el codi]

  • Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme, coescrit amb en Carles Hac Mor, Entreacte, Editorial AADPC, 2000.

Antologada en CD / DVD (com a vídeoartista o poeta i rapsode) a[modifica | modifica el codi]

Vídeo[modifica | modifica el codi]

Actriu[modifica | modifica el codi]

Exposicions de o sobre l'artista[modifica | modifica el codi]

Entre molts d'altres:

  • Homenatge a Carles Hac Mor i Ester Xargay, exposició bibliogràfica retrospectiva, i activitats paral·leles (incloent el "Congrés paraparèmic" i el recital multitudinari-homenatge "Poecóc · Enhacmora't o Enxargaia't") en homenatge a Carles Hac Mor i Ester Xargay, nomenats "escriptors residents" durant el Festival "Setmana de Sant Jordi - Literathä" (SJ Literathä), organitzat per Xavier Garcia (direcció literària, Pagès Editors) amb l'ajuda del poeta Francesc Gelonch, i altres. Tàrrega, 20 a 26 d'abril (setmana de Sant Jordi), 2009.[9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ester Xargay Melero». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. Jaume Aulet citat per José Antonio Pilar a la revista Benzina: "El club dels poetes vius", 2009, pàgina 12.
  3. Darrere les tanques, pròleg d'Annie Bats. El Tall Editorial, Palma, 2000, pàgines 12-14.
  4. "Pelar la pedra", de Ricard Mirabete, Núvol, el digital de cultura, 05/06/2013. Accedit el 17/03/2017.
  5. Fitxa: "ESTRENA de curtmetratges i debat amb els autors. Isaki Lacuesta, Lluís Calvo i Ester Xargay", CCCB, 4 de juny del 2013. Accedit el 17/03/2017.
  6. Fitxa de "Cravan vs. Cravan" a Mallerich Films / Paco Poch.
  7. "Murieron por encima de sus posibilidades", secció "Títulos de crédito (Títulos a crédito)", blog de la pel·lícula, 8 de maig del 2015. Accedit el 17/03/2017.
  8. "Los locos del manicomio", blog de la pel·lícula, 24 de febrer del 2015. Accedit el 17/03/2017.
  9. InfoTàrrega sobre la Setmana de Sant Jordi - Literathä 2009
  10. Programació del SJ'09 - Literathä - Lletres a Tàrrega 2009, a "Viu a Lleida.com".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]