Esteve Garriga i Pla
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Girona  |
| Mort | 1975 Tampico (Mèxic) |
| Activitat | |
| Ocupació | professor, polític |
Esteve Garriga Pla (Girona, ? - Tampico, Tamaulipas, Mèxic, 1975) fou un mestre, exiliat polític i fundador de l'Instituto-Escuela de Tampico a Mèxic.
Mestre a Vilobí d'Onyar i Sant Hilari Sacalm durant la Segona República Espanyola.[1] Marxà a l'exili amb l'ocupació de Catalunya per les tropes franquistes. Viatjà fins a Bordeus on embarcà cap a Mèxic. On arribarà el 27 de juliol de 1939. Durant el viatge a bord del transatlàntic "Mexique" es casà amb Roser Carreras i Bofill també mestra.[2]
Un cop a Mèxic participà en la creació de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en el Exilio, de la qual fou un dels seus dirigents destacats.
Professors i mestres exiliats, amb l'ajut i la solidaritat del sindicalisme docent mexicà, fundaren diversos centres educatius sota la comuna denominació de col·legis Cervantes i sota la tutela d'un mateix patronat, el patronat Cervantes, El qual va presidi Joan Roura-Parella. Un d'aquests centres fou l'Instituto-Escuela de Tampico impulsat i dirigit per Esteve Garriga. Va ser un dels més nombrosos del Patronato Cervates que, el 1943, atenia prop de cinc-cents alumnes atesos per dinou professors. Garriga i Pla el dirigí fins a la seva defunció el 1975.[3][4]
L'Instituto-Escuela de Tampico, nom que evocava les institucions educatives renovadores de Madrid i Barcelona, gaudí d'un notable reconeixement per romandre fidel a les pràctiques educatives impulsades durant la II República espanyola. Els seus mètodes pedagògics basats en l'anàlisi i no en el memorisme, la participació activa de l'alumne en l'ensenyament o les experiències pràctiques foren algunes de les notes distintives de la institució.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «L'educació pública a Sant Hilari. De la llei Moyano a la llei Palasí, pàg. 58». MADRIÀ i GUITART, Laura. [Consulta: 14 abril 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ MARQUÈS, S i MORENO, J. El magisteri gironí d'esquerra a l'exili de 1939. Barcelona: Fundació Josep Irla, 2012, p. 95-97.
- ↑ de Luis Martín, Francisco « El exilio de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en México (1939-1949)». Tzintzun. Revista de estudios históricos,, pàg. núm.63. Michoacán, gener-juny 2016.
- ↑ Vázquez Hernández ., Aurelio. La otra cara del exilio, Los organismos de ayuda a los republicanos españoles en México (1939-1949). (tesi). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2012, p. 191.
- ↑ Cruz Orozco, José Ignacio «El Patronato Cervantes de México y los colegios de provincias del exilio pedagógico de 1939». Historia de la Educación. vol XIV-XV, 1995-1996, p. 453-465.
Bibliografia[modifica]
- LUIS MARTÏN Francisco de. «El exilio de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza en México (1939-1949)». Tzintzun. Revista de estudios históricos, pàg. núm.63. Michoacán, gener-juny 2016.
- REYES, J. J.: El exilio Español en México, México, Fondo de Cultura Económica -Salvat, 1982
- VELÁZQUEZ HERNÄNDEZ, Aurelio. La otra cara del exilio, Los organismos de ayuda a los republicanos españoles en México (1939-1949) Tesi doctoral. Salamanca: Universidad de Salamanca. 2012.