Esteve Harding

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSant Esteve Harding
Foundersofciteaux.jpg
Pintura amb els tres fundadors de l'orde cistercenc (Esteve, a l'esquerra)
Biografia
Naixement Segle XI
Dorset (Anglaterra)
Mort 28 de març de 1134
Abadia de Cîteaux
Lloc d'enterrament Abadia de Cîteaux 
 Abat 

Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Teòleg
Orde religiós Cistercencs
Abat i confessor
Celebració Església Catòlica Romana, Església anglicana
Canonització 18 de gener de 1174 , Roma nomenat per Papa Alexandre III
Festivitat 28 de març
Esdeveniment significatiu Cofundador de l'orde del Cister
Iconografia Hàbit cistercenc (blanc), amb bàcul; sovint, amb Robert de Molesme i Alberic de Cîteaux; amb la Carta charitatis a la mà
Patró de Cistercencs
Modifica les dades a Wikidata

Sant Esteve Harding o Stephen Harding (Dorset, Regne d'Anglaterra, segle xi - Abadia de Cîteaux, 28 de març de 1134) va ser un monjo cistercenc, tercer abat de Cîteaux i considerat el tercer cofundador de l'Orde del Cister.

Biografia[modifica]

Se sap que parlava anglosaxó, normand i llatí. De jove, va ingressar a l'abadia de Sherborne, però la va deixar i es convertí en un estudiant itinerant que visitava diversos monestirs on aprenia i ensenyava.

Va arribar a l'abadia de Molesme, a la Borgonya, que havia fundat Robert de Molesme, que n'era l'abat. Aviat, però, la comunitat va tenir problemes de convivència i alguns monjos es rebel·laren; Robert va marxar-ne, i el prior Alberic de Cîteaux i Esteve van marxar amb ell, fins que els altres monjos els cridaren i Alberic va tornar. Robert i Esteve romangueren sols i Alberic, veient que a Molesme no hi podria dur a terme el seu ideal monàstic, va anar, amb vint-i-dos monjos més, a retrobar-los. Els tres van anar fins a Cîteaux, a la diòcesi de Chalon-sur-Saône, on el 1098 fundaren una comunitat amb una forma de vida diferent a la benedictina i que va ser l'origen de l'Orde Cistercenc.

Robert va ésser-ne el primer abat de Cîteaux, però l'any següent marxà a Molesme i Alberic el succeí, fins que morí en 1108. Esteve Harding esdevingué llavors el tercer abat de Cîteaux. Com a abat conduí el monestir a un període gran creixement. El 1112 va rebre la visita de Bernat de Claravall, que s'hi quedà i s'hi féu monjo. Entre 1112 i 1119, dotze noves cases cistercenques van ésser fundades. Per a elles, Esteve escrigué, en 1119, la Carta charitatis ("Carta de l'amor"), document fonamental de l'orde cistercenc, que n'estableix els principis.

Durant vint-i-cinc anys, Esteve regí l'abadia i tot l'orde cistercenc, essent-ne el responsable directe de la consolidació i creixement. Cap al 1125, fundà el primer monestir femení de l'orde a Tart (Borgonya), donant origen a les congregacions de monges cistercenques. En 1133, renuncià al càrrec a causa de l'edat i la mala salut i morí l'any següent, el 28 de març de 1134.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve Harding Modifica l'enllaç a Wikidata