Esteve III d'Ibèria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEsteve III d'Ibèria
Biografia
Mort 786 (Gregorià)
Família
Família Guaràmides
Pare Guaram IV d'Ibèria
Modifica dades a Wikidata

Esteve o Stephanos III d'Ibèria (en georgià სტეფანოზ III, Step'anoz III ; mort l'any 786)  fou un príncep de Javakètia i Calarzene i un príncep-primat d'Ibèria del 780 a 786.

Biografia[modifica]

Fill de Gouaram IV (Gourgen II), príncep de Javakètia i Calarzene, era el nét de Guaram III d'Ibèria. Últim representant de la dinastia anomenada « guaràmida », va succeir al seu pare com príncep de Javakètia i de Calarzene en una data desconeguda.

Quan el 779/780 el seu oncle matern Nersès d'Ibèria de la dinastia dels Nersiànides es va veure obligat a fugir amb la seva esposa i els seus fills en principi al país dels khàzars  i tot seguit al país dels abkhazis, els àrabs el van nomenar príncep-primat d'Ibèria sota la sobirania del Califa.

Esteve III podria ser el « jove príncep » del qual el historiador armeni Ghevond evoca el martiri l'any 786 sota el regnat del califa Musa al Hadj (al-Hadi).[1]

Segons Cyril Toumanoff, el títol de « príncep–primat » d'Ibèria va desaparèixer amb ell. I no es va restablir més que en benefici d'Aixot I d'Ibèria, el bagràtida reconegut curopalata i príncep dels georgians l'any 813.

Hipòtesi[modifica]

Christian Settipani estima que Stephanos III hauria tingut com successor immediat un príncep P'ilipé (« Felip ») que, d'acord  al seu nom, seria (segons ell) un príncep de la casa armènia dels siúnides i del qual la successió hauria passat vers el 800 a Adarnases I de Tao, cosí o nebot per la seva mare de Stephanos III i pare d'Aixot I.[2]

Notes i referències[modifica]

  1. Ghevond, capítol VIII : « Khazme va fer llavors executar al príncep de Geòrgia per mitjà de terribles tortures.
  2. Selon cette hypothèse de Christian Settipani, « P'ilippé » mort après 786, dont le nom figure dans la « Liste royale de Karthli » du Xe siècle, serait l'époux d'une Bagratide, fille du prince Vasak, et le beau-frère d'Adarnassé.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 382-383 i 533. 
  • Settipani, Christian. Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle. París: de Boccard, 2006, p. 431-45. ISBN 978-2-7018-0226-8.  « Les princes d’Ibérie au VIII e siècle »

Enllaços externs[modifica]