Esteve Paluzie i Cantalozella

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Esteve Paluzie)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEsteve Paluzie i Cantalozella
02 Esteban Paluzie y Cantalozella, c. Comtessa de Sobradiel.jpg
Placa del carrer de la Comtessa de Sobradiel, 6 bis, de Barcelona, on va morir Esteve Paluzie
Dades biogràfiques
Naixement 26 de gener de 1806
Olot, Garrotxa
Mort 9 de juliol de 1873(1873-07-09) (als 67 anys)
Barcelona, Barcelonès
Sepultura Cementiri del Poblenou (Dep. I, illa 1, nínxol 350).
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Paleògraf, pedagog, editor, antiquari
Modifica dades a Wikidata

Esteve Paluzie i Cantalozella[1] (Olot, 26 de gener de 1806 - Barcelona, 9 de juliol de 1873)[2] fou paleògraf, pedagog i antiquari liberal.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de cursar estudis de mestre a València, Esteve Paluzie obrí el seu primer col·legi a Barberà del Vallès, des d'on passà a Sabadell[3] i posteriorment a València, on s'hagué de refugiar a causa de la persecució a què era sotmès per raó dels seus ideals liberals.

El 1840 tornà a Barcelona, on obrí una escola que comptà amb els millors mètodes d'ensenyament. Quatre anys després fundà el diari El Pregonero (que canvià després el nom pel de El Avisador Barcelonès i més tard pel de El Barcelonés).[3]

El 1845 començà a publicar El Instructor de la Juventud i fundà després una editorial destinada a la impressió de llibres per a un ensenyament primari, tasca que el va fer decidir a tancar l'escola. Va regalar, l'any 1856, una col·lecció de quadres paleogràfics a l'Escola de Diplomàtica, li fou concedida la Creu de Carles III i el nomenaren membre corresponent de l'Acadèmia de la Història.

Era membre de diverses entitats científiques nacionals, estatals i estrangeres, i exercí el càrrec d'inspector d'antiguitats de València, Aragó i Catalunya.

De les nombroses obres que va publicar, cal citar-ne: Elementos de aritmètica mercantil (1832); Tratado de Urbanidad (1839) –que es va reeditar diverses vegades–; La taquigrafía al alcance de todos (1844); Silabario Intuitivo (1867); i Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes (1860),[4] i Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de provincia (1869). El seu gran èxit editorial fou l'obra Paleografías españolas, que constitueix una aportació impressora important, pels difícils procediments de reproducció de què s'hagué de valer.

Hom li reconeix la reinstauració de la Festa Major olotina, a mitjan segle XIX, amb unes característiques semblants a les d'avui dia.

La família Paluzie[modifica | modifica el codi]

Placa al lloc de naixement

Esteve Paluzie i Cantalozella fou pare de Faustino Paluzie (1833-1901) –editor de Barcelona, rellevant en el camp dels llibres educatius i per a infants i els mapes–;[5] avi de Josep Paluzie i Lucena (1860-1938) –enginyer, esperantista i destacat escriptor i problemista d'escacs–, i besavi d'Antoni Paluzie i Borrell (Barcelona, 1899-1984) –astrònom i divulgador científic en temes astronòmics–, de Jesús Paluzie i Borrell –farmacèutic, químic i impulsor del georgisme i l'esperanto a Barcelona– i de Mercedes Paluzíe i Borrell, pintora i escriptora de llibres infantils i nenes adolescents sota el pseudònim Florencia de Arquer.[6] També és descendent seva l'economista Elisenda Paluzie.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Esteve Paluzie i Cantalozella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Olotins il·lustres». Ajuntament d'Olot. [Consulta: 26 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 Nomenclàtor. «Carrer d'Esteve Paluzie». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 7 juliol 2014].
  4. Paluzie y Cantalozella, Esteban. Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes (en castellà). Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepus, 1860, p. 132. 
  5. «Fons Cartogràfic Paluzie».
  6. Inventari de documentació de la família Paluzíe Biblioteca de Catalunya [Consulta 09 desembre 2009]