Esther Giménez-Salinas i Colomer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Esther Giménez Salinas i Colomer)
Infotaula de personaEsther Giménez-Salinas i Colomer
Esther Giménez-Salinas.jpg
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Síndica de greuges
30 juny 2022 –
← Rafael Ribó i Massó
Rectora Universitat Ramon Llull
2002 – 2012
Escudo del Consejo General del Poder Judicial de España.svg Vocal del Consell General del Poder Judicial
1996 – 2001 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret penal Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessora de dret Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
Premis

Esther Giménez-Salinas i Colomer (Barcelona, 1949) és una professora universitària de dret penal, escriptora i tertuliana, i la primera Síndica de Greuges de Catalunya des del juny del 2022.[1] Va ser rectora de la Universitat Ramon Llull del 2002 al 2012.[2] Pertany al Consell d'administració del Banc Santander des del 2012.[3]

Llicenciada (1971) i doctorada en Dret (1978), també va obtenir el títol de Psicologia Aplicada (1976), sempre a la Universitat de Barcelona. A la mateixa universitat va ser professora de Dret Penal i subdirectora de l'Institut de Criminologia (1976-1990). Ha estat professora de Dret Penal i Criminologia a la facultat ESADE de la URL des del 1994, i professora catedràtica des del 1996.[4]

Des de l'any 2016 és directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés, de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat d'Educació Social i Treball Social on és també professora.[5]

Va ser la primera directora del Centre d'Estudis Jurídics (1983-1993) i responsable de les Relacions Institucionals del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (1995-1996), així com membre del Comitè Científic de Política Criminal del Consell d'Europa (1993-1997).Va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (1996-2001).[6]

Reconeixements[modifica]

  • 1999. Medalla  d'or Cesare Beccaria de la nova societat criminològica - NKG (Neue Kriminologische Gesellschaft). Halle (Alemania).[7]
  • 2000. Medalla d'Or de l'Institut Basc de Criminologia[4]
  • 2002. Gran Creu de l'Ordre de Sant Ramon de Penyafort[4]
  • 2007. Premi Internacional de Victimologia[4]
  • 2009. Premi Salillas de la Societat Espanyola d'Investigació Criminològica[4]
  • 2013. Guardó fem.Talent en favor de la Promoció de la Igualtat, Trajectòria Professional amb valors.[8]
  • 2013. Medalla d'or de la Universitat Ramon Llull, Barcelona.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Riart, Montse «Esther Giménez-Salinas, tota una vida pedalant per trencar motlles. El Parlament aprova el nomenament de la jurista com a nova Síndica de Greuges». Diari ARA, 30-06-2022 [Consulta: 30 juny 2022].
  2. ↑ Utrera, Enrique «Bair, Tocino, Giménez-Salinas y Daurella: así son las cuatro consejeras de Ana Botín». Teinteresa, 26-11-2014 [Consulta: 20 juny 2016].
  3. ↑ «Dª. Esther Giménez-Salinas i Colomer». Santander.com. Banc Santander. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2016. [Consulta: 20 juny 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «La Dra. Esther Giménez-Salinas, reelegida rectora de la Universitat Ramon Llull». Universia, 21-07-2010 [Consulta: 20 juny 2016].
  5. ↑ «Esther Giménez-Salinas Colomer». Fundació Pere Tarrés.
  6. ↑ Arias, Paloma «Un día con... Esther Giménez-Salinas». Tiempo de Hoy, 10-04-2006 [Consulta: 20 juny 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Medalles d'or: Dra. Esther Giménez-Salinas i Colomer». Universitat Ramon Llull. [Consulta: 30 juny 2022].
  8. ↑ «La Dra. Esther Giménez-Salinas, galardonada con el premio Fem Talent 2013 a la trayectoria profesional». Universitat Ramon Llull, 26-02-2013. [Consulta: 30 juny 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esther_Giménez-Salinas_i_Colomer&oldid=30466430»