Vés al contingut

Esther M. Conwell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEsther M. Conwell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 maig 1922 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Rochester (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRochester Modifica el valor a Wikidata
FormacióBrooklyn College (1938–1942)
Universitat de Rochester
Universitat de Chicago - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSubrahmanyan Chandrasekhar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica, enginyera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBell Labs (1951–1952)
Brooklyn College (1946–1951)
Sylvania Electric Products
GTE
Universitat de Rochester
Western Electric
Xerox Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Esther M. Conwell (Nova York, 23 de maig de 1922 - Rochester, 16 de novembre de 2014) va ser una física i química estatunidenca[1][2] que estudià el moviment dels electrons a través dels semiconductors, desenvolupant la fórmula de Conwell-Weisskopf.[3] La seva recerca va tenir un paper important en la modernització de la computació.

Obtingué el doctorat el 1948, essent una de les úniques sis dones que van rebre aquesta distinció aquell mateix any.[4] Publicà més de dos-cents articles científics i un llibre de text àmpliament usat en l'àmbit dels semiconductors.[5]

Biografia

[modifica]

Esther Marley Conwell va néixer el 23 de maig de 1922 a la ciutat de Nova York, filla de pares immigrants.[6] El seu pare, provinent de Rússia, era fotògraf retratista, mentre que la seva mare, originària d'Àustria, era mestressa de casa.[7] El matrimoni va tenir dues filles més després. L'entrada a la seva infantesa va coincidir amb l'inici de la Gran Depressió. Tanmateix, la seva família va poder esquivar la situació de pobresa en què es van veure immersos milions de ciutadans a l'època, sense que els hi manqués res de l'essencial.

La formació acadèmica inicial vingué impulsada pels seus pares que inculcaren a les seves tres filles la necessitat d'estudiar i formar-se per acabar aconseguint una feina qualificada amb un bon sou, i d'aquesta manera també, poder arribar a casar-se.[4] Conwell començà els seus estudis elementals a una escola de Brooklyn i posteriorment amb els estudis secundaris a un institut del mateix districte, on va cursar les assignatures de biologia i física, però no de química. El 1938, amb setze anys, Conwell inicià els estudis universitaris de cicle curt (undergraduate) al Brooklyn College, on coincidí amb Seymour Benzer[8][9] i amb el seu futur marit, Abraham Alan Rothberg.[10] Durant el primer any va cursar química, que li va resultar suficientment interessant com per iniciar en un segon curs química avançada. Nogensmenys, desmotivada la part pràctica de laboratori va decidir canviar a mig curs i començar física. El currículum de l'època tractava camps com la mecànica, l'electricitat, el magnetisme i física moderna. Conwell, va finalitzar els seus estudis de College el 1942, amb dinou anys, destacant com una de les millors estudiants de la seva edició. En aquell moment, l'únic horitzó professional que es plantejava, i que coneixia, era el de ser professora d'institut de física i és per això que cursà dos programes preparatoris sense acabar el darrer per manca d'interès degut al poc contingut que tenia la formació.[11]

Al Brooklyn College tindrà com a professor a Bernhard Kurrelmeyer, que actuarà com a mentor[12] i li donarà a conèixer a Conwell la possibilitat de cursar estudis de grau, una opció que fins aquell moment no s'havia plantejat. Tot i el context social de l'època, on el paper de la dona quedava sovint relegat a les tasques domèstiques, Kurrelmeyer, que estava casat amb una professora de física de la Universitat de Colúmbia,[13] va animar a Conwell a seguir estudiant. Així, Conwell va aplicar a diverses universitats i va acabar sent acceptada a la Universitat de Minnesota i a la Universitat de Rochester. Per proximitat acaba escollint la darrera.

El gener de 1942, s'incorporà a Rochester, on hi cursà assignatures com mecànica, electromagnetisme i termodinàmica, la darrera amb el professor Robert Marshak,[14] així com mecànica quàntica amb Victor Weisskopf.[15] L'estiu d'aquell mateix any, tornarà a Nova York i treballarà a Western Electric. L'oferta inicial era pel càrrec d'assistent d'enginyeria (assistant engineer), però per la discriminació de l'època, va acabar sent contractada com a assistent de l'enginyer (engineer's assistant).[16] A la primavera de 1943, Conwell inicià la seva tesi de màster, amb Weisskopf com a tutor, que li proposarà estudiar els semiconductors, com el germani i el silici.[17][18] Aquesta línia de recerca, també estava duent-se a terme a la Universitat de Perdue[19] amb el grup de Karl Lark-Horovitz,[18] del qual també formaren part Vivian Johnson[20][21] i Seymour Benzer.[22][23] Amb tot, Conwell generà un model per descriure la dispersió dels electrons en aquests materials,[24] que acabarà sent coneguda com la fórmula Conwell-Weisskopf, tal com la va anomenar William Schockley,[25] malgrat que Weisskopf es va desentendre abans que Conwell finalitzés el projecte, per anar a participar en el Projecte Manhattan.[26] Abans de la marxa del seu tutor, Conwell li feu arribar un esborrany de la seva tesi de la qual, sorprenentment, no va obtenir mai cap retroacció.[11]

A partir d'aquí, Conwell retornà a Nova York, des d'on acabà la seva tesi de màster, que no seria desclassificada fins després de la fi de la Segona Guerra Mundial.[27] Paral·lelament, va treballar breument a la Universitat de Colúmbia, participant en un projecte d'estudi dels isòtops radioactius de l'urani.[12] El 1945, el mateix any que Conwell es casa amb Abraham Rothberg, aplica a una oferta per graduats a la Universitat de Chicago. Allà impartirà classes als estudiant de grau, degut a la manca de professorat. A més, tindrà l'oportunitat d'assistir a diversos cursos com un de física nuclear amb Enrico Fermi com a professor,[28][29] o de l'estudi dels raigs còsmics amb Marcel Schein.[30] A Chicago coneixerà a Subrahmanyan Chandrasekhar[31][32] i sota la seva supervisió iniciarà el doctorat, relacionat amb la física atòmica.[33][34] Alhora, entre 1946 i 1951 estigué treballant de professora al Brooklyn College, retornant a Chicago oportunament per seguir amb la seva tesi. Conwell aconseguí el títol de doctora l'any 1948.

Posteriorment, entre 1951 i 1952, Conwell treballà als Laboratoris Bell, sota la direcció de Shockley.[35][36] El 1952 faria el salt a Sylvania, empresa que el 1962 es convertí en els laboratoris GTE, on hi va treballar vint anys, fins al 1972.[37][38] Durant aquest període, concretament el 1956, naixeria l'únic fill del seu matrimoni amb Rothberg, Lewis Josiah Rothberg.[39] A partir del 1972 entrà a treballar a Xerox, fins a la seva jubilació el 1998. Tanmateix, no deixà mai la ciència, ja que seguí vinculada en la recerca i la docència a la Universitat de Rochester.[40]

El diumenge 16 de novembre del 2014, Conwell va ser atropellada accidentalment pel seu veí mentre maniobrava amb el cotxe fent marxa enrere, resultant ferida i sent traslladada a l'Hospital Strong Memorial de Rochester, on morí poques hores després a causa de les lesions.[41]

Recerca i publicacions

[modifica]

Conwell va estudiar el moviment dels electrons a través dels semiconductors, recerca determinant per la introducció d'aquests materials a l'electrònica, com els microxips.[42] Posteriorment, també estudiaria la conductivitat del DNA. Al llarg de la seva carrera, Conwell publicà més de dos-cents articles científics.[43] Els que van tenir més impacte varen ser els següents:[44]

Títol Any de publicació Autors Referència
«Theory of Impurity Scattering in Semiconductors» (Tesi de màster) 1950 Conwell, Weisskopf [24]
«Non-Product Wave Function for a Negative Ion» (Tesi doctoral) 1948 Conwell [33]
«Properties of silicon and germanium» 1952 Conwell [45]
«Electrical properties of N-type germanium» 1954 Debye, Conwell [46]
«Impurity band conduction in germanium and silicon» 1956 Conwell [47]
«High field transport in semiconductors» (Llibre de text) 1967 Conwell [5]
«Soliton mobility in trans-polyacetylene» 1987 Jaydev, Conwell [48]
«Polarons in DNA» 2000 Conwell, Rakhmanova [49]

Premis i distincions

[modifica]
Esther Conwell rebent la Medalla Nacional de Ciència, entregada per Barack Obama (2010).

Conwell va ser nomenada membre de tres acadèmies diferents, la National Academy of Engineering (1980),[50] la National Academy of Sciences (1990)[51] i la American Academy of Arts and Sciences (1992). Posteriorment, el 1997, rebria la medalla Edison de l'IEEE, esdevenint la primera dona a rebre aquest reconeixement en els noranta-tres anys d'història del premi.[52][53]

El 2009 li varen atorgar la Medalla Nacional de Ciència, distinció que rebé el 2010 de mans del president Barack Obama.[54][55]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Conwell, Esther M. (Esther Marley), 1922-2014». [Consulta: 14 febrer 2025].
  2. ↑ «Caroline Werner Gannett Project». [Consulta: 14 febrer 2025].
  3. ↑ «Esther M. Conwell» (en anglès americà). [Consulta: 18 febrer 2025].
  4. ↑ 4,0 4,1 National Academy of Engineering. Memorial Tributes: Volume 20. Washington, D.C.: National Academies Press, 2016-09-16. DOI 10.17226/23394.. ISBN 978-0-309-43729-5. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Conwell, E.M. «High field transport in semiconductors». Academic Press, 1967.
  6. ↑ «Esther Conwell and the computer age» (en anglès australià), 14-07-2019. [Consulta: 16 febrer 2025].
  7. ↑ «Rochester Review • University of Rochester». [Consulta: 16 febrer 2025].
  8. ↑ «Neurogenetics Pioneer Seymour Benzer Dies» (en anglès), 30-11-2007. [Consulta: 16 febrer 2025].
  9. ↑ «Seymour Benzer | Gruber Foundation». [Consulta: 16 febrer 2025].
  10. ↑ Hevesi, Dennis «Abraham Rothberg, Who Wrote of Golem and Stalin, Dies at 89» (en anglès). The New York Times, 14-04-2011. ISSN: 0362-4331.
  11. ↑ 11,0 11,1 Physics, American Institute of. «Esther Conwell» (en anglès), 14-01-2015. [Consulta: 13 febrer 2025].
  12. ↑ 12,0 12,1 Howes, Ruth H.; Herzenberg, Caroline L. After the War: Women in Physics in the United States (en anglès). Morgan & Claypool Publishers, 2015-12-01. ISBN 978-1-68174-094-2. 
  13. ↑ «ESTHER M. CONWELL 1922–2014» (en anglès). [Consulta: 14 febrer 2025].
  14. ↑ «Robert Marshak» (en anglès). Physics Today, 11-10-2018. DOI: 10.1063/PT.6.6.20181011a.
  15. ↑ «Victor Weisskopf - Nuclear Museum» (en anglès americà). [Consulta: 14 febrer 2025].
  16. ↑ Laboratory, National High Magnetic Field. «Esther Conwell - Magnet Academy» (en anglès). [Consulta: 15 febrer 2025].
  17. ↑ «Esther Conwell» (en anglès). Physics Today, 23-05-2016. DOI: 10.1063/PT.5.031226.
  18. ↑ 18,0 18,1 Seitz, Frederick «Research on Silicon and Germanium in World War II». Physics Today, 48, 1, 01-01-1995, pàg. 22–27. DOI: 10.1063/1.881449. ISSN: 0031-9228.
  19. ↑ Harris, William A. «Seymour Benzer 1921–2007 The Man Who Took Us from Genes to Behaviour» (en anglès). PLOS Biology, 6, 2, 12-02-2008, pàg. e41. DOI: 10.1371/journal.pbio.0060041. ISSN: 1545-7885. PMC: PMC2235899.
  20. ↑ «The Origin of Semiconductor Research at Purdue: Department of Physics and Astronomy: Purdue University». [Consulta: 16 febrer 2025].
  21. ↑ «Johnson, Vivian A. (Vivian Annabelle), 1912- | Archives and Special Collections». [Consulta: 16 febrer 2025].
  22. ↑ Tanouye, Mark A. «Seymour Benzer 1921–2007» (en anglès). Nature Genetics, 40, 2, 2-2008, pàg. 121–121. DOI: 10.1038/ng0208-121. ISSN: 1546-1718. PMC: PMC2655269. PMID: 18227864.
  23. ↑ Grant, Andrew «The physicist who pioneered neurogenetics» (en anglès). Physics Today, 02-10-2017. DOI: 10.1063/PT.6.4.20171002a.
  24. ↑ 24,0 24,1 Conwell, E.; Weisskopf, V. F. «Theory of Impurity Scattering in Semiconductors». Physical Review, 77, 3, 01-02-1950, pàg. 388–390. DOI: 10.1103/PhysRev.77.388.
  25. ↑ Shockley, William. Electrons and holes in semiconductors: with applications to transistor electronics. 10. print., reprint. Huntington, NY: Krieger, 1976. ISBN 978-0-88275-382-9. 
  26. ↑ «Victor F. Weisskopf » MIT Physics» (en anglès americà). [Consulta: 14 febrer 2025].
  27. ↑ Colburn, Robert. «Article: Four Pioneering Women in Technology» (en anglès americà), 08-07-2017. [Consulta: 16 febrer 2025].
  28. ↑ «Enrico Fermi (1901-1954): Physics - The University of Chicago Centennial Catalogues - The University of Chicago Library». [Consulta: 16 febrer 2025].
  29. ↑ «Enrico Fermi - Nuclear Museum» (en anglès americà). [Consulta: 16 febrer 2025].
  30. ↑ «Guide to the Marcel Schein Papers 1929-1960». [Consulta: 16 febrer 2025].
  31. ↑ «It was written in the stars» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2025].
  32. ↑ «Subrahmanyan Chandrasekhar | PSD Trailblazers» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2025].
  33. ↑ 33,0 33,1 Conwell, Esther «Non-Product Wave Function for a Negative Ion». Physical Review, 74, 3, 01-08-1948, pàg. 268–276. DOI: 10.1103/PhysRev.74.268.
  34. ↑ «The Quantum Theory of Negative Ions - ProQuest» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2025].
  35. ↑ Laboratory, National High Magnetic Field. «William Shockley - Magnet Academy» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2025].
  36. ↑ «Shockley, William, 1910-1989». [Consulta: 16 febrer 2025].
  37. ↑ Rosengren, Paul Lief. «New IEEE-USA E-Book in Famous Women Engineers in History Series Features Esther Conwell — Theorist and Mentor» (en anglès americà), 01-10-2024. [Consulta: 16 febrer 2025].
  38. ↑ Rothberg, Lewis; Duke, Charles B.; Dresselhaus, Mildred «Esther Marly Conwell». Physics Today, 68, 5, 01-05-2015, pàg. 63. DOI: 10.1063/PT.3.2791. ISSN: 0031-9228.
  39. ↑ «Esther M. Conwell» (en anglès). [Consulta: 16 febrer 2025].
  40. ↑ «Rochester Review:University of Rochester». [Consulta: 16 febrer 2025].
  41. ↑ Freile, Victoria E. «UR Professor Esther Conwell remembered as a trailblazer» (en anglès americà). [Consulta: 16 febrer 2025].
  42. ↑ Laboratory, National High Magnetic Field. «History of Electricity & Magnetism - Magnet Academy» (en anglès). [Consulta: 18 febrer 2025].
  43. ↑ «Esther Conwell and the computer age» (en anglès australià), 14-07-2019. [Consulta: 18 febrer 2025].
  44. ↑ «CWP at physics.UCLA.edu // Esther Conwell». [Consulta: 18 febrer 2025].
  45. ↑ Conwell, Esther M. «Properties of Silicon and Germanium». Proceedings of the IRE, 40, 11, 11-1952, pàg. 1327–1337. DOI: 10.1109/JRPROC.1952.273956. ISSN: 2162-6634.
  46. ↑ Debye, P. P.; Conwell, E. M. «Electrical Properties of N-Type Germanium». Physical Review, 93, 4, 15-02-1954, pàg. 693–706. DOI: 10.1103/PhysRev.93.693.
  47. ↑ Conwell, Esther M. «Impurity Band Conduction in Germanium and Silicon». Physical Review, 103, 1, 01-07-1956, pàg. 51–61. DOI: 10.1103/PhysRev.103.51.
  48. ↑ Jeyadev, S.; Conwell, E. M. «Soliton mobility in trans-polyacetylene». Physical Review B, 36, 6, 15-08-1987, pàg. 3284–3293. DOI: 10.1103/PhysRevB.36.3284.
  49. ↑ Conwell, Esther M.; Rakhmanova, Svetlana V. «Polarons in DNA» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 97, 9, 25-04-2000, pàg. 4556–4560. DOI: 10.1073/pnas.050074497. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC18271. PMID: 10758150.
  50. ↑ «Esther Conwell», 26-01-2018. [Consulta: 18 febrer 2025].
  51. ↑ «National Academies Name New Members». Physics Today, 43, 8, 01-08-1990, pàg. 88–89. DOI: 10.1063/1.2810669. ISSN: 0031-9228.
  52. ↑ Byers, Nina; Williams, Gary. Out of the Shadows: Contributions of Twentieth-Century Women to Physics (en anglès). Cambridge University Press, 2006-08-17. ISBN 978-0-521-82197-1. 
  53. ↑ «In Brief». Physics Today, 50, 8, 01-08-1997, pàg. 74. DOI: 10.1063/1.2806702. ISSN: 0031-9228.
  54. ↑ «Remarks by the President in Presenting National Medals of Science and National Medals of Technology and Innovation» (en anglès), 17-11-2010. [Consulta: 18 febrer 2025].
  55. ↑ NSTMF. «Esther Conwell - 2009 National Medal of Science», 03-12-2010. [Consulta: 18 febrer 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esther_M._Conwell&oldid=35076789»