Esther Vilar
.jpg) Esther Vilar (1977) (1977)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 setembre 1935 (88 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Buenos Aires |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Dublín |
| Ocupació | psicòloga, sociòloga, escriptora, metgessa |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Klaus Wagn (1961–1975) |
   | |
Esther Vilar, nascuda Esther Margareta Katzen (Buenos Aires, Argentina, 16 de setembre de 1935), és una escriptora argentina. Va estudiar medicina, psicologia i sociologia, i va exercir la medicina abans de dedicar-se a escriure. És autora del llibre El varón domado (1971) i de la seva continuació El varón polígamo (1976), així com dels assajos Viejos (1981), El encanto de la estupidez (1987) i Prohibido pensar (1998).
Obres[modifica]
El varón domado (1971)[modifica]
El varón domado va ser bastant popular al moment de la seva publicació, en part a causa de la considerable difusió que li va donar la premsa. Segons la recerca de l'Institut del Llibre Español, la versió espanyola va ser el tercer llibre més venut a Espanya en 1975.[1]
L'autora també va aparèixer en The Tonight Show per debatre sobre el llibre. La controvèrsia que va suscitar aquesta obra va ser tal que l'autora va rebre amenaces de mort i va viure dècades de menyspreu:
La idea principal del llibre El varón domado és que la dona no és oprimida per l'home, sinó que en realitat és la dona qui controla l'home per manegar la relació, i d'això l'home moltes vegades no n'és conscient. Per a això la dona atrapa l'home usant estratègies de seducció. En paraules de l'autora: Altres estratègies de la dona són l'ús d'afalacs, administrats acuradament per controlar l'home, i la utilització dels fills com a ostatges.
Altres[modifica]
La seva obra Speer (1998) és una peça teatral de ficció biogràfica sobre l'arquitecte alemany Albert Speer, ministre i arquitecte de Hitler. Va ser posada en escena a Berlín i Londres, dirigida i protagonitzada per Klaus Maria Brandauer. Vilar també ha escrit moltes altres obres de teatre i llibres, però la majoria no han estat traduïdes a altres idiomes.
Obra[modifica]
- El varón domado. Grijalbo, 1971.
- El varón polígamo, 1974.
- Modelo para un nuevo machismo, 1977.
- Das Ende der Dressur, 1977.
- Viejos, 1981.
- El discurso inaugural de la papisa americana. Bruguera, 1982.
- Historia de amor para un zoólogo. Plaza & Janés, 1985.
- El encanto de la estupidez, 1987.
- La educación de los ángeles, 1995.
- ¿Es inmoral el matrimonio?, 1995.
- Católicas del mundo, uníos, 1996.
- Prohibido pensar, 1998.
- Speer, 1998. (teatre)
- Los siete fuegos de Mademoiselle. Grijalbo, 2004.
Referències[modifica]
- ↑ Folha de São Paulo, Ilustrada, p.5, 28 de enero 1976 (en portugués) - Consulta: 29 de diciembre 2011.
Enllaços externs[modifica]
- Web personal d'Esther Vilar