Esther Vivas i Esteve

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEsther Vivas i Esteve

Presentació del Procés Constituent a Barcelona, octubre 2013. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionalLlicenciada en Periodisme
Màster en Sociologia
Activitat
Ocupacióescriptora, política Modifica el valor a Wikidata
Participà en
març 2019Manifest per un nou internacionalisme a Europa Modifica el valor a Wikidata
Lloc webesthervivas.com
Facebook: esthervivasesteve Twitter (X): esthervivas Instagram: esthervivasesteve Modifica el valor a Wikidata

Esther Vivas i Esteve[1] (Sabadell, 1975) és una activista, investigadora en anàlisi polític i social, maternitats i feminisme i polítiques agroalimentàries.[2]

Trajectòria[modifica]

Llicenciada en periodisme i diplomada en estudis superiors de sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'any 2008 va publicar el llibre En pie contra la deuda externa (El Viejo Topo) on s'analitza l'evolució del moviment contra el deute extern a escala internacional i a l'Estat espanyol.[3] En ocasió del desè aniversari de les protestes enfront de l'Organització Mundial del Comerç, que van tenir lloc el novembre de 1999 a Seattle, va publicar, amb Josep Maria Antentas el llibre Resistencias globales. De Seattle a la crisis de Wall Street (Editorial Popular).[4][5]

És autora del llibre Supermercados, no gracias (Icaria editorial) on dur a terme una crítica a la gran distribució comercial.[6] Ha participat també en l'activisme contra el canvi climàtic. Va ser una de les portaveus de la campanya El clima no està en venda, organitzada en ocasió de la reunió internacional celebrada a Barcelona l'octubre de 2009 preparatòria de la Cimera Mundial del Clima de Copenhaguen.[7]

És professora del Màster d'Agricultura Ecològica a la Universitat de Barcelona.[8] Va participar en el Procés Constituent a Catalunya impulsat per la monja Teresa Forcades i l'economista Arcadi Oliveres. El 2013 va publicar Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas. Sense por (Icaria editorial, 2013), que va ser un dels llibres més venuts de no ficció de l'any en llengua catalana.[9] El 26 de febrer del 2019 va publicar la seva última obra Mamà desobedient, una mirada feminista de la maternitat.[10]

Publicacions destacades[modifica]

  • En pie contra la deuda externa (El viejo Topo, 2008)
  • Del campo al plato. Los circuitos de producción y distribución de alimentos. (amb Xavier Montagut) Icaria editorial, 2009
  • Planeta indignado (2012)[11]
  • Sense por. Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas (Icaria Editorial, 2013)
  • El negocio de la comida (Icaria Editorial, 2014)
  • Mamà desobedient, una mirada feminista de la maternitat. (Ara Llibres, 2019)[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Des de Baix». Eleccions al Parlament de Catalunya 2010. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 18 gener 2014].
  2. ↑ Vilardell, Josep «"Nuestra apuesta es una república catalana"» (en castellà). Público, 19-11-2010.
  3. ↑ Declaracions d'Esther Vivas al programa de televisió Solidària després de la publicació del seu llibre En pie contra la deuda externa (El Viejo Topo, 2008)
  4. ↑ «2009 | Resistencias globales | esther vivas». Arxivat de l'original el 2010-04-28. [Consulta: 10 abril 2010].
  5. ↑ «Fragment de l'entrevista “Queda un tejido muy vivo de resistencias”, a Público, 29/11/09.». Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 10 abril 2010].
  6. ↑ Informació del llibre Supermercados, no gracias a la web d'Icaria editorial Arxivat 2014-08-26 a Wayback Machine.:
  7. ↑ Declaracions d'Esther Vivas a Barcelona Televisió, octubre 2009.
  8. ↑ Pàgina web d'Esther Vivas a la web del Màster d'Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona
  9. ↑ Conversa entre Teresa Forcades i Esther Vivas. Sense por, 19 setmanes entre els llibres més venuts Arxivat 2014-08-26 a Wayback Machine.
  10. ↑ López, Helena el Periódico, 26 DE FEBRER DEL 2019.
  11. ↑ País, El «Entrevista con Esther Vivas y Josep Maria Antentas» (en castellà). El País [Madrid], 09-05-2012. ISSN: 1134-6582.
  12. ↑ «Esther Vivas: "La izquierda no ha sido capaz de elaborar un relato propio sobre la maternidad"». [Consulta: 18 desembre 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esther Vivas i Esteve
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esther_Vivas_i_Esteve&oldid=32072848»