Estibarseni
 Estibarseni | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | AsSb |
| Epònim | antimoni i arsènic  |
| Localitat tipus | Varuträsk (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > metal·loides |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | I/B.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | reniforme |
| Estructura cristal·lina | a = 0.4025 nm, c = 1.084 nm, Z = 6 |
| Grup puntual | hexagonal |
| Grup espacial | Grup espacial 166 |
| Color | blanc, gris, blanc grisenc, blanc vermellós |
| Exfoliació | perfecte |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lic |
| Color de la ratlla | negre grisenc |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 5,8 – 6,2 (mesurada); 6,37 (calculada) |
| Altres característiques | No fluorescent, no magnètic |
| Varietats més comunes | |
| Bismutestibarseni | Varietat amb contingut de bismut.[1] |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982 s.p. |
| Símbol | Sbr |
| Referències | [2] |
L'estibarseni és un mineral de la classe dels elements nadius. El nom ve del llatí stibium (antimoni) i arsarsènics troba sovint barrejat amb arsènic o antimoni pur, i la descripció original de l'espècie, que data de l'any 1941, proposava fer servir el terme "estibarseni" pels minerals amb fórmula AsSb, i el terme "allemontita" per a les mescles. Des de l'any 1982, però, l'Associació Mineralògica Internacional considera "estibarseni" com a nom correcte, i "allemontita" com a sinònim. Si la barreja és rica en antimoni pot ser coneguda també com a "Allemontita I", o "Allemontita III" si és rica en arsènic.[3] Pertany al grup arsènic, juntament amb l'antimoni i el bismut.[4] La localitat tipus d'aquest mineral és Varuträsk, Västerbotten (Suècia).
Característiques[modifica]
L'estibarseni és una forma natural d'antimonur d'arsènic o d'arsenur d'antimoni. Cristal·litza en el sistema trigonal. Té una duresa a l'escala de Mohs que eoscil·la entre 3 i 4. L'estibarseni té la mateixa estructura cristal·lina que l'arsènic i l'antimoni, amb els valors intermedis dels paràmetres de xarxa. Aquesta estructura (grup espacial R3m No. 166) és descrita com hexagonal, trigonal i rombohedral a causa de la superposició entre aquests termes (vegeu sistema trigonal).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibarseni pertany a «01.CA: Semimetallss i no-metalls, elements del grup de l'arsènic» juntament amb els següents minerals: antimoni, arsènic, bismut, arsenolamprita, pararsenolamprita i paradocrasita.
Formació[modifica]
L'estibaseni es troba en filons hidrotermals i en pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: arsènic, arsenolita, antimoni, kermesita, estibina, estibiconita, cervantita, esfalerita, siderita, calcita i quars.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibarseni |
- ↑ «Bismuthian Stibarsen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ «Stibarsen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ «Allemontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ «Arsenic Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 gener 2014].
- ↑ «Stibarsen» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 23 gener 2014].