Estibina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Estibina (mineral))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «estibina (compost)».
Infotaula de mineralEstibina
Harvard Museum of Natural History. Stibnite. (Iyo) Ehime, Shikoku, Japan (DerHexer) 2012-07-20.jpg
modifica
Fórmula químicaSb2S3
Epònimantimoni modifica
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.DB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.2.DB.05a modifica
Nickel-Strunz 8a ed.II/D.08 modifica
Dana2.11.2.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·líradiada i cristalls allargats. Massiva i granular
Estructura cristal·linaa = 11.229 Å, b = 11.31 Å, c = 3.8389 Å; Z = 4
Simetriaortoròmbica dipiramidal
Colorgris plom o acer amb tonalitats blavoses o verdoses. A la superfície acostuma a presentar un color blau fosc
Maclesrares
Exfoliació{010} perfecta i fàcil; imperfecta en {100} i {110}
Fracturasubconcoidal
Tenacitataltament flexible però no elàstica; lleugerament sèctil
Duresa2
Lluïssormetàl·lica, grassa
Color de la ratllagris plom
Diafanitatopaca
Gravetat específica4,63
Densitat4,6 a 4,7
Anisotropiaforta
Solubilitates descompon amb àcid clorhídric
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Referències[1]

L'estibina o estibnita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom actual l'any 1832 per François Sulpice Beudant, del grec Στιβι "stibi", Στιμμι "stimmi". El nom antic, spiessglas, va ser posat de l'any 1430 per Basil Velentine. És un mineral dimorf de la metastibnita. També és coneguda amb el nom: antimonita.

L'estibnita és un sulfur d'antimoni, amb fórmula Sb2S3. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls allargats o radiats segons l'eix c. Acostuma a ser trobada en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars, tot i que també se'n pot trobar de manera massiva.[3] Té una duresa 2 a l'escala de Mohs i una densitat 4,66. És opaca, de color gris de plom i de lluentor metàl·lica.

És un mineral que es fa servir en aliatges, a la pirotècnia i a les indústries tèxtil, del cautxú i del cristall. També s'usa des de l'antiguitat per a fer alcofoll. L'estibina és la mena més important de l'antimoni, metall relativament rar (0,2 per milió en l'escorça terrestre), un element tòxic utilitzat per endurir els aliatges de metall per a suports, terminals de bateries i semiconductors.

Hi ha cristalls radials allargats d'estibnita, així com formes massisses, que es poden confondre amb la galena, tot i que la forma dels cristalls és distintiva, així com el punt de fusió més baix de l'estibnita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibina pertany a "02.DB: Sulfurs metàl·lics, M:S = 2:3" juntament amb els següents minerals: antimonselita, bismutinita, guanajuatita, metastibnita, pääkkönenita, ottemannita, suredaita, bowieita, kashinita, montbrayita, edgarita, tarkianita i cameronita.

Formació i jaciments[modifica]

N'hi ha als filons i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, a les calcàries, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Hunan (Xina), Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès.[3] Es troba associada amb realgar, orpiment, cinabri, galena, pirita, marcassita, arsenopirita, cervantita, estibiconita, calcita, ankerita, barita i calcedònia.[4]

L'exemplar més gran que es coneix, d'unes 1.000 lliures de pes, va ser descobert a la Xina i s'exposa al Museu Americà d'Història Natural de Nova York.[5]

Varietats[modifica]

Es coneix una varietat d'estibnita, l'estibnita selènica, una varietat amb una proporció de sofre-seleni 2:1, amb fórmula Sb2(S,Se)3. Se n'ha trobat a les províncies de Sichuan i Gansu, a la Xina i a la Baixa Silèsia, Polònia.[6]

Grup de l'estibina[modifica]

El grup de l'estibina està format per quatre espècies de minerals que són sulfur i selenur dels cations trivalents d'antimoni i bismut, respectivamanet.[7] Tots els minerals d'aquest grup cristal·litzen en el sistema ortoròmbic.

Espècie Fórmula
Antimonselita Sb2Se3
Bismutinita Bi2S3
Guanajuatita Bi2Se3
Estibina Sb2S3

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibina
  1. «Stibnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 15 juliol 2014]. 
  3. 3,0 3,1 «estibina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Stibnite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 juliol 2014].
  5. «Chinese stibnite crystal on display in US». CCTV, 04-06-2007 [Consulta: 15 juliol 2014].
  6. «Selenian Stibnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
  7. «Stibnite Group». Mindat. [Consulta: 20 maig 2017].