Estibiocolumbita
 Estibiocolumbita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | SbNbO₄ |
| Epònim | antimoni i grup de la columbita |
| Localitat tipus | mina Himalaya, Gem Hill, Mesa Grande District, Comtat de San Diego, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.25 |
| Dana | 8.1.6.1 |
| Heys | 18.1.27 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,92Å; b = 11,79Å; c = 5,55Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | de marró a groc-marró |
| Exfoliació | distingible/bona - {010} distingible; {100} indistingible |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | adamantina, resinosa |
| Color de la ratlla | groc clar, groc-marró |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 5,68 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,398 nβ = 2,419 nγ = 2,459 |
| Birefringència | δ = 0,061 |
| Angle 2V | mesurat: 73°, calculat: 74° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Impureses comunes | Ta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1915 |
| Símbol | Sclb |
| Referències | [1] |
L'estibiocolumbita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la cervantita. Rep el seu nom en al·lusió al seu contingut d'antimoni (stibio-) i la seva similitud amb la columbita.[1]
Característiques[modifica]
L'estibiocolumbita és un òxid de fórmula química SbNbO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són prismàtics allargats paral·lelament a [010]; {001} i {101} estriats paral·lelament a [010].[2]La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la estibiocolumbita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koragoïta, koechlinita, russel·lita, tungstibita, tel·lurita, paratel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiotantalita, clinocervantita i baddeleyita.
Formació i jaciments[modifica]
L'estibiocolumbita és un mineral rar accessori que apareix en pegmatites de granit complexes.[2] Va ser descoberta a la mina Himalaya, al comtat de San Diego (Califòrnia, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Little Three, també a San Diego, i a Clarence Coil (Colorado, EUA); al Canadà, Itàlia, Moçambic, Noruega, el Pakistan, Polònia, Rússia, Suïssa i el Tajikistan.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: turmalina, beril i lepidolita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibiocolumbita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Stibiocolumbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Stibiocolumbite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 12 febrer 2018].