Estibiotantalita
 Estibiotantalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Sb(Ta,Nb)O₄ |
| Epònim | antimoni i tantalita |
| Localitat tipus | Greenbushes Sn placers, camp d'estany Greenbushes, Comarca de Bridgetown-Greenbushes, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.25 |
| Dana | 8.1.6.2 |
| Heys | 18.1.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,911Å; b = 11,814Å; c = 5,535Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | de groc a marro fosc, de vermellós a marró verdós |
| Macles | polisintètiqes amb eix de macla [010] i amb pla de composició {001}; també individuals intercrescudes irregularment. |
| Exfoliació | distingible/bona - {001} distingible; {100} indistingible. |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | adamantina, resinosa |
| Color de la ratlla | groc clar, groc-marró |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 5,98 a 7,34 g/cm³ (mesurada); 7,58 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,374 nβ = 2,404 nγ = 2,457 |
| Birefringència | δ = 0,083 |
| Angle 2V | mesurat: 75°, calculat: 76° |
| Dispersió òptica | relativament forta r<v |
| Impureses comunes | Nb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1893 |
| Símbol | Sttl |
| Referències | [1] |
L'estibiotantalita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la cervantita. Rep el seu nom en al·lusió al seu contingut d'antimoni (stibio-) i la seva similitud amb la tantalita.[1]
Característiques[modifica]
L'estibiotantalita és un òxid de fórmula química Sb3TaO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són prismàtics, allargats al llarg de [010], aplanats paral·lelament a [001], poden ser equants, de fins a 12 cm; les cares {001} i {101} són estriades paral·lelament a [010].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'estibiocolumbita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la estibiotantalita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koragoïta, koechlinita, russel·lita, tungstibita, tel·lurita, paratel·lurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, cervantita, estibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.
Formació i jaciments[modifica]
La estibiotantalita és un mineral accessori poc freqüent que apareix en pegmatites complexes de granit. Va ser descoberta al camp d'estany Greenbushes, a la comarca de Bridgetown-Greenbushes (Austràlia Occidental, Austràlia). També ha estat descrita a l'Afganistan, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Egipte, Eslovàquia, els Estats Units, Itàlia, el Japó, el Madagascar, Moçambic, Myanmar, Nepal, el Pakistan, Polònia, la República Txeca, Rússia, Sri Lanka, Suècia, la Xina i Zimbàbue.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: tantalita, antimoni natiu, microlita, estibiomicrolita, litiofilita, beril alcalí, cassiterita i columbita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estibiotantalita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Stibiotantalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Stibiotantalite» (en anglès). Handbook. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 11 febrer 2018].