Vés al contingut

Estiu 1993

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEstiu 1993

María Zamora (productora), Carla Simón (directora) i Bruna Cusí (actriu) Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCarla Simón i Pipó Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióValérie Delpierre, Stefan Schmitz i María Zamora Morcillo Modifica el valor a Wikidata
GuióCarla Simón i Pipó Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorOscilloscope i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 juny 2017 (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeGarrotxa Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Temadol, adopció i mort parental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1993 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt5897636 TMDB: 438634 FilmAffinity: 382702 Rottentomatoes: m/summer_1993 Modifica el valor a Wikidata

Estiu 1993 és una pel·lícula catalana del 2017 dirigida per Carla Simón.[1][2] La pel·lícula es va rodar a diverses poblacions de la Garrotxa l'estiu de 2016. Es tracta de la primera obra de la directora barcelonina, una opera prima que destaca pel gran nombre de nominacions i premis en festivals de cinema, amb reconeixements internacionals.

Argument

[modifica]

Després de la mort dels seus pares, Frida (Laia Artigas), una nena de 6 anys, abandona Barcelona i marxa a viure al camp amb el seu oncle Esteve (David Verdaguer), la seva tia Marga (Bruna Cusí) i la seva petita filla de 3 anys Anna (Paula Robles), així afronta el primer estiu de la seva vida amb la seva nova família adoptiva. Lluny del seu entorn conegut, en ple camp, la nena s'ha d'adaptar a la nova situació, cosa que no li serà gens fàcil. Durant aquest estiu, l'estiu del 1993, Frida aprendrà a acceptar la seva pena, i els seus pares adoptius aprendran a estimar-la com la seva pròpia filla.[3]

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Crítica

[modifica]
  • Estiu 1993, el llarg camí d'una nena fins a les llàgrimes[4]
  • "Retrata amb hipnòtica capacitat d'observació ... una pel·lícula plena de sensibilitat i bellesa"[5]
  • "El resultat és brillant, lluminós... Laia Artigas, resumeix en la seva mirada l'exploració que la realitzadora fa amb la càmera sobre el seu propi aprenentatge emocional. (…) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)"[6]
  • "'Estiu 1993' és un autèntic prodigi de delicadesa expressiva recorregut per una sensibilitat tan lluminosa com cruel que desarma i atrapa, encongeix per dins. És una pel·lícula meravellosa."[7]

Referències

[modifica]
  1. «La pel·lícula «Estiu 1993» triomfa a la Berlinale amb dos premis». Nació Digital, 18 febrer 2017. Arxivat 24 de juny 2019 a Wayback Machine.
  2. «‘Estiu 1993’, de Carla Simón, triomfa per partida doble a Berlína». Ara, 18 febrer 2017.
  3. «Estiu 93». Allociné.
  4. «Estiu 93». Ara.
  5. Salvá, Nando «Estiu 93». El Periódico.
  6. Casas, Quim «Revelació emocional». El Periódico.
  7. Martínez, Beatriz «Un auténtico prodigo de delicadeza expresiva». Fotogramas.

Enllaços externs

[modifica]