Estrat (geologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la capa formada en terrenys. Si cerqueu el núvol, vegeu «estratus».
Els estrats de Goldenville, a Bedford (Canadà). Estan composts de denses capes de sediments oceànics que foren dipositats durant el Cambrià mitjà i més tard arribaren a la terra ferma. Aquesta formació cobreix més de la meitat de la província de Nova Escòcia i en algunes zones arriba a tenir un gruix de fins a 7,8 quilòmetres.

Un estrat, en geologia i altres disciplines que hi estan relacionades, és una capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents. Cada capa sol ser una de diverses capes paral·leles que reposen l'una sobre l'altra, dipositades per processos naturals. Poden estendre's per centenes de milers de quilòmetres quadrats de la superfície terrestre. Els estrats es poden veure normalment com a capes de material amb una coloració o estructura diferenciada, exposats en penya-segats, carreteres, afloraments, pedreres o ribes. Les capes poden variar en gruix entre uns quants mil·límetres i més d'un quilòmetre. Cadascuna d'elles representa una modalitat de sedimentació diferent - fluvial, sorres de platja, aiguamolls de carbó, dunes, flux de lava, etc.


Els geòlegs estudien els estrats rocosos i els classifiquen segons el material de les capes. Cada capa diferent sol rebre un nom, normalment en honor d'una ciutat, riu, muntanya o regió on aquesta formació està exposada i pot ser estudiada. Per exemple, la Burgess Shale és un aflorament gruixut d'esquists foscos i amb continguts fòssils, que es troba a les Muntanyes Rocoses del Canadà, a prop de Burgess Pass. Les diferències lleugeres entre els materials d'una mateixa formació reben la denominació de «membres» o «capes». Les formacions s'agrupen en grups, que al seu torn es poden classificar en supergrups.

L'estrat és la unitat bàsica de la columna estratigràfica i és la base de l'estudi de l'estratigrafia.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu estrat en el Viccionari, el diccionari lliure.