La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. 2MASS
Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella pre-seqüència principal, una estrella jove (<10Milions d'anys) de tipus espectral A o B. Aquestes estrelles es troben immerses en envolcalls de gas i pols i poden estar envoltades per discs circumestel·lars. En el seu espectre s'observen línies d'emissió d'hidrogen i calci. Es tracta d'objectes amb masses de 2-8 vegades la massa del Sol, encara en l'estadi de formació estel·lar (contracció gravitatòria) i aproximant-se a la seqüència principal (no cremen hidrogen al seu nucli). En el Diagrama de Hertzsprung-Russell aquestes estrelles es localitzen a la dreta de la seqüència principal. Prenen el seu nom de l'astrònom americà George Herbig, que les distingí per primera vegada d'altres estrelles el 1960.
Els criteris originals d'Herbig eren:
Actualment hi ha algunes estrelles Herbig Ae/Be aïllades (no connectades a núvols foscos o nebuloses). Per tant el criteri més fiable actualment podria ser:
Excés de radiació Infraroja (en comparació a les estreles normals) a causa de la pols circumestel·lar (per a diferenciar-les de les estrelles Be clàssiques, que tenen un excés d'infraroig a causa de l'emissió lliure-lliure).[nota 1])
Algunes vegades les estrelles Herbig Ae/Be mostren variabilitats de brillantor significatives. Es pensa que es deuen a grups de (protoplanestes i planetesimals) en el seu disc circumestel·lar. En el seu estadi de menor lluentor la radiació de l'estrella es torna més blava i linealment polaritzada (quan el grup enfosqueix la llum directa de l'estrella, dispersada per l'increment relatiu de la llum del disc – seria el mateix efecte del color blau del nostre cel).
Estrelles anàlogues a Herbig Ae/Be en un rang de masses més petit (<2 masses solars) - són les estrelles de pre-seqüència principaltipus espectrals F, G, K, M, anomenades estrelles T Tauri. Estrelles més massives (>8 masses solars) la pre-seqüència principal no són observats, perquè evolucionen molt ràpidament: quan són visibles (dispersen el gas circumestel·lar que les envolta i el núvol de pols), L'hidrogen al centre ja es crema i són objectes de la seqüència principal.
↑L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesafree-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica). La radiació emesa es defineix com Bremsstrahlung (en alemany "radiació de frenada"); s'obté quan un electró pateix un canvi de velocitat en passar a prop d'una altra partícula per via de força coulumbiana. Aquesto procés es pot descriure com la transició d'un electró d'un estat a un estat lliure (no lligat a un àtom) a un altre estat lliure.
Estrella Herbig Ae/Be
