Estrella Herbig Ae/Be
![]() | |
---|---|
Tipus | tipus espectral i tipus d'objecte astronòmic ![]() |
Epònim | George Herbig ![]() |

Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella pre-seqüència principal, una estrella jove (<10Milions d'anys) de tipus espectral A o B. Aquestes estrelles es troben immerses en envolcalls de gas i pols i poden estar envoltades per discs circumestel·lars. En el seu espectre s'observen línies d'emissió d'hidrogen i calci. Es tracta d'objectes amb masses de 2-8 vegades la massa del Sol, encara en l'estadi de formació estel·lar (contracció gravitatòria) i aproximant-se a la seqüència principal (no cremen hidrogen al seu nucli). En el Diagrama de Hertzsprung-Russell aquestes estrelles es localitzen a la dreta de la seqüència principal. Prenen el seu nom de l'astrònom americà George Herbig, que les distingí per primera vegada d'altres estrelles el 1960. Els criteris originals d'Herbig eren:
- Tipus espectral anterior a F0 (per excloure les estrelles T Tauri),
- línia d'emissió de Balmer en l'espectre estel·lar (per a ser semblant a les estrelles T Tauri),
- Situació al límit d'un núvol interestel·lar fosc (per a seleccionar estrelles veritablement joves prop dels seus llocs de naixement),
- Il·luminació per una nebulosa de reflexió brillant propera (per a garantir la connexió física amb la regió de formació estel·lar).
Actualment hi ha algunes estrelles Herbig Ae/Be aïllades (no connectades a núvols foscos o nebuloses). Per tant el criteri més fiable actualment podria ser:
- Tipus espectral anterior a F0,
- línia d'emissió de Balmer en el seu espectre estel·lar,
- Excés de radiació Infraroja (en comparació a les estreles normals) a causa de la pols circumestel·lar (per a diferenciar-les de les estrelles Be clàssiques, que tenen un excés d'infraroig a causa de l'emissió lliure-lliure).[nota 1])
Algunes vegades les estrelles Herbig Ae/Be mostren variabilitats de brillantor significatives. Es pensa que es deuen a grups de (protoplanestes i planetesimals) en el seu disc circumestel·lar. En el seu estadi de menor lluentor la radiació de l'estrella es torna més blava i linealment polaritzada (quan el grup enfosqueix la llum directa de l'estrella, dispersada per l'increment relatiu de la llum del disc – seria el mateix efecte del color blau del nostre cel).
Estrelles anàlogues a Herbig Ae/Be en un rang de masses més petit (<2 masses solars) - són les estrelles de pre-seqüència principal tipus espectrals F, G, K, M, anomenades estrelles T Tauri. Estrelles més massives (>8 masses solars) la pre-seqüència principal no són observats, perquè evolucionen molt ràpidament: quan són visibles (dispersen el gas circumestel·lar que les envolta i el núvol de pols), L'hidrogen al centre ja es crema i són objectes de la seqüència principal.
Notes[modifica]
- ↑ L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica). La radiació emesa es defineix com Bremsstrahlung (en alemany "radiació de frenada"); s'obté quan un electró pateix un canvi de velocitat en passar a prop d'una altra partícula per via de força coulumbiana. Aquesto procés es pot descriure com la transició d'un electró d'un estat a un estat lliure (no lligat a un àtom) a un altre estat lliure.
Referències[modifica]
- Pérez M.R., Grady C.A. (1997), Observational Overview of Young Intermediate-Mass Objects: Herbig Ae/Be Stars, Space Science Reviews, Vol 82, p. 407-450
- Waters L. B. F. M., Waelkens, C. (1998), HERBIG Ae/Be STARS, Annual Review of Astronomy and Astrophysics, Vol. 36, p. 233-266
- Herbig Ae/Be stars
- «Molecular Hydrogen In The Circumstellar Environment Of Herbig Ae/Be Stars». http://www.mpia-hd.mpg.de. [Consulta: 16 octubre 2008].