Estrella de Campbell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaEstrella de Campbell
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 34m 45.2338s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)30° 30' 58.9515''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,44[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−2,241 mas/a[1] (ascensió recta)
−8,844 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial−30,4 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra3.034 pc[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,5863 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectral[WC9][5] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBADHD 184738 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

L'estrella de Campbell (HD 184738 / HIP 96295 / BD+30 3639) -també coneguda com l'estel d'hidrogen de Campbell- és l'estel central de la nebulosa planetària PK 064+05 1.[6] S'hi localitza a la constel·lació del Cigne 2,5º al nord d'Albireo (β Cygni) i 1º a l'est de φ Cygni. S'hi troba a uns 1.200 pársecs -3.900 anys llum- del sistema solar.[7][8]

De magnitud aparent +10,41, l'estel de Campbell és un estel de Wolf-Rayet de carboni de tipus espectral [WC9].[6] Extraordinàriament calent -té una temperatura efectiva de 55.000 K-, és 6.000 vegades més lluminós que el Sol. És un estel deficient en hidrogen en un avançat estat evolutiu. Encara que la seva massa actual és un 60% del Sol, es pensa que la seva progenitora era un estrella ~ de 2 masses solars ara en la fase de la branca asimptòtica gegant; en última instància es transformarà en una nana blanca.[7] La seva composició química és molt diferent a la del Sol; és deficient en ferro (Fe/O ~ 0,3) però mostra uns elevats continguts de carboni i neó (C/O ~ 30).[8]

La nebulosa planetària associada a l'estel de Campbell té una edat aproximada de 700 o 800 anys.[8] En contrast amb la pols associada a unes altres estrelles WC tardanes, composta fonamentalment per carboni amorf, aquesta nebulosa planetària mostra pols de silicat cristal·lí, indicant un canvi recent d'una química dominada per l'oxigen a una altra dominada pel carboni.[7] S'ha proposat que l'existència d'una companya estel·lar podria compaginar la composició de la pols de la nebulosa planetària amb la deficiència d'hidrogen de l'estel central.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  3. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  4. Eva Gloria Villaver Sobrino «The Magellanic Cloud Calibration of the Galactic Planetary Nebula Distance Scale» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 10-12-2008, pàg. 194–202. DOI: 10.1086/592395.
  5. Coralie Neiner «Quantitative classification of WR nuclei of planetary nebulae» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, maig 2003, pàg. 659–673. DOI: 10.1051/0004-6361:20030391.
  6. 6,0 6,1 Campbell's star - Planetary Nebula (SIMBAD)
  7. 7,0 7,1 7,2 Crowther, Paul A.; Morris, P. W.; Smith, J. D. «An Ultraviolet to Mid-Infrared Study of the Physical and Wind Properties of HD 164270 (WC9) and Comparison to BD +30 3639 (WC9)». The Astrophysical Journal, 636, 2, 2006. pp. 1033-1044 [Consulta: 19 juny 2009]. Arxivat 2018-08-09 a Wayback Machine.
  8. 8,0 8,1 8,2 Yu, Young Sam; Nordon, Raanan; Kastner, Joel H.; Houck, John; Behar, Ehud; Soker, Noam «The X-Ray Spectrum of a Planetary Nebula at High Resolution: Chandra Gratings Spectroscopy of BD +30°3639». The Astrophysical Journal, 690, 1, 2009. pp. 440-452.