Estroncianita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estroncianita

Estroncianita d'Eslovàquia
Classificació
Categoria carbonats
Fórmula química SrCO3
Nickel-Strunz 05.AB.15
Dana 14.01.03.03
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí prismàtic, acicular, pseudohexagonal, columnar a fibrós, granular, massiu
Estructura cristal·lina a = 5.1 Å, b = 8.4 Å, c = 6.0 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbica - dipiramidal
Massa molar 147.63 g
Color blanc, gris, groc, verdós, rosa, violeta
Macles molt comunes, generalment en contacte, rarament penetració, també repetides
Exfoliació gairebé perfecta {110}, pobre {021}
Fractura desigual a semiconcoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5
Lluïssor vítria, grassa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 3,74 a 3,78 Les peces transparents són més pesants que les altres
Densitat 3,7
Propietats òptiques biaxial(-)
Índex de refracció nα = 1.52, nβ = 1.66, nγ = 1.67
Birefringència 0,15
Angle 2V mesurat 7°, calculat: 12° a 8°
Fluorescència gairebé sempre fluorescent
Referències [1]

L'estroncianita o strontianita[2] és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1791 per Friedrich Gabriel Sulzer, i rep el seu nom de la localitat de Strontian (Escòcia). És l'anàleg d'estronci de la witherita. Pertany al grup aragonita de minerals.[3]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'estroncianita és un mineral compost de carbonat d'estronci, normalment de color blanc, verdós o groguenc. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i generalment es presenta en formes fibroses massiva, però de vegades apareix formant cristalls prismàtics curts o llargs. La seva duresa és de 3,5 a l'escala de Mohs. És soluble en àcids diluïts, presentant efervescència.

Strontianite-Celestine-233133.jpg
Fluorescència
Strontianite-Celestine-233132.jpg

L'estroncianita és gairebé sempre fluorescent, i emet fluorescència de color blanc groguenc brillant sota l'ona curta, ona mitjana i la radiació d'ona llarga ultraviolada. La majoria de les estroncianites tenen forta fosforescència de color blanc groguenc després de l'exposició a les tres longituds d'ona. De vegades és també termoluminescent.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncianita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Es tracta d'una important matèria primera per a l'extracció de l'estronci. És l'anàleg d'estronci de la witherita.

Formació[modifica | modifica el codi]

Es troba en filons hidrotermals de baixa temperatura i en sediments calcaris i argilosos, i com a mineral de ganga als filons de sulfurs. Es troba juntament amb barita, calcita, celestina, harmotoma i sofre.[5]

Varietats[modifica | modifica el codi]

L'emmonita és l'única varietat s'estroncianita coneguda. Es tracta d'una varietat càlcica gens estranya, ja que és habitual que l'estroncianita presenti un contingut menor de calci. La seva fórmula és (Sr,Ca)CO3, i és originària del mont Großkogel, Tirol, Àustria.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Strontianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 24 juny 2014]. 
  3. «Aragonite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
  4. The Mineralogical Record (2006) 37-1:44
  5. «Strontianite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 juliol 2014].
  6. «Emmonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estroncianita Modifica l'enllaç a Wikidata