Estructura d'impacte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaEstructura d'impacte
Manicouagan-EO.JPG
Part de nomenclatura planetària
Modifica les dades a Wikidata

El terme estructura d'impacte (o el seu sinònim menys utilitzat, astroblema (estrella ferida))[1] està estretament relacionat amb els termes «cràter d'impacte» i «impacte de meteorits», i s'utilitza en casos en què l'erosió o l'enterrament han destruït o emmascarat la característica topogràfica original amb la qual normalment s'associen el terme «cràter».

Aquest és el destí de gairebé tots els cràters d'impacte antics a la Terra, a diferència dels antics cràters preservats a la Lluna i altres cossos rocosos geològicament inactius amb superfícies antigues del Sistema Solar.[2]

En una estructura d'impacte, les expressions visibles i topogràfiques típiques d'un cràter d'impacte ja no són evidents. Qualsevol fragment de meteorit que alguna vegada hagi estat present està molt erosionat. Les possibles estructures d'impacte poden reconèixer-se inicialment pel seu caràcter geològic anòmal o per la seva expressió geofísica. Aquests confirmen la zona com a estructures d'impacte per la presència de minerals xocats (particularment quars d'impacte), cons fracturats, evidència geoquímica de material extraterrestre o altres mètodes.

Referències[modifica]

  1. French, Bevan M. Traces of Catastrophe: A Handbook of Shock-Metamorphic Effects in Terrestrial Meteorite Impact Structures. Houston, Texas: Lunar and Planetary Institute, 1998, p. 120. LPI Contribution No. 954. 
  2. Moore, Jeffrey M.; Black, Greg; Buratti, Bonnie; Phillips, Cynthia B.; Spencer, John «Surface Properties, Regolith, and Landscape Degradation». A: Europa. Tucson: University of Arizona Press, 2009, p. 341. ISBN 978-0-8165-2844-8. «Els cossos amb activitat geològica actual com Io i la Terra tenen molt pocs impactes que es puguin reconèixer. De fet, Io és tan volcànicament actiu que no s'ha trobat cap cràter d'impacte, de qualsevol mida, en tota la seva superfície fins a la data. La Terra té prop de 150 cràters reconeguts, però molts han sigut modificats geològicament i són difícils de reconèixer des de l'òrbita. D'altra banda, els cossos geològicament inactius amb superfícies antigues, com la lluna de la Terra o Cal·listo, estan coberts amb impactes de totes les mides.» 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]