Estructures sintàctiques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Estructures sintàctiques és el títol de l'obra de Noam Chomsky on explica els fonaments del generativisme, un dels corrents cabdals en lingüística contemporània. Publicat en 1957, va revolucionar l'estructuralisme dominant amb la relació entre ment i llenguatge, explicant com sorgien les frases a partir de bases universals al cervell humà. Està considetat un dels 100 llibres més influents de la història.[1]

Idees principals[modifica | modifica el codi]

Segons Chomsky la funció principal de la gramàtica de cada llengua és decidir quines frases estan ben formades i pertanyen a l'idioma (tenen gramaticalitat) i quines no.[2] Aquesta acceptabilitat per a un parlant nadiu depèn de regles i estructures, i no del significat, com il·lustra la seva famosa frase Colorless green ideas sleep furiously, perfectament gramatical en anglès malgrat que no té cap sentit.

La gramàtica, aleshores, forma un mòdul separat al cervell del mòdul semàntic o lexicó (idea fortament criticada per Charles Francis Hockett[3]). La gramàtica dos parts eseencials: la primera és un conjunt de morfemes (cada morfema associat a uns fonemes) i la segona les regles per combinar-los, a partir de transformacions o regles de reescriptura, que poden generar un nombre infinit d'enunciats acceptables (d'aquí el nom de la seva teoria general). Aquestes regles són formals, objectivables, i per tant un camp potencial d'estudi per als lingüistes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Seymour-Smith, Martin (1998). The 100 Most Influential Books Ever Written: The History of Thought from Ancient Times to Today, Citadel Press, Secaucus, NJ, 1998
  2. Chomsky, Noam (1957), Syntactic Structures, The Hague/Paris: Mouton
  3. Hockett, Charles (1966), "Language, mathematics and linguistics", Current Trends in Linguistics, 3. Theoretical Foundations, The Hague: Mouton