Estudi General de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Estudi General de Barcelona és el centre d'educació superior de Barcelona que estigué en actiu entre 1450 i 1558. És successor de l'Estudi General de Medicina i Arts i és un dels antecedents de la Universitat de Barcelona.

Els consellers, en sessió del dia 21 d’abril de 1450 on “se tracta en Consell de fer Studi general en Barcelona”,[1] decideixen que serà molt convenient per Barcelona tenir un Estudi General, proposta llargament defensada pels reis catalans que els consellers sempre han desestimat per afavorir el control municipal sobre els estudis superiors enfront del poder reial. Un dels objectius és revitalitzar econòmicament la ciutat.

El mes de juny de 1450, la ciutat de Barcelona nomena dos ambaixadors per anar a veure el Rei i demanar-li privilegi per establir un Estudi General a Barcelona. Arriben a Nàpols el dia 3 de juliol. El rei Alfons, el Magnànim, concedeix la possibilitat de crear l’Estudi General de Barcelona, quan el Consell ho cregués oportú, deixant-li total llibertat d’organització a la ciutat.

Se signa el privilegi d’Alfons el Magnànim el dia 3 de setembre de 1450 i el mes d’octubre obtenen la butlla de Nicolau V per la qual es crea a Barcelona un Estudi General amb càtedres de: teologia, dret canònic, dret civil, filosofia moral i natural, les set arts, medicina i alguna altra ciència. La guerra civil catalana, però, impedeix la total instal·lació. El poder municipal afeblit acaba admetent la instal·lació dels estudis.

L’Estudi General està insignit de tota mena de privilegis, d’exempcions, de dignitats, d’indults, d’indulgències, etc. És la tercera universitat instal·lada a Catalunya. Lleida es pronuncia en contra de l’establiment de l’Estudi General a Barcelona, oposant-se especialment als estudis de dret civil i canònic, perquè la pot perjudicar notablement, amb una minva considerable d'estudiants.

Els rectors[modifica | modifica el codi]

El càrrec de Rector de l'Estudi general de Barcelona tenia el mandat d'un any. Els rectors podien ser reelegits per al càrrec, però no consecutivament, sinó amb un període rectoral mínim de descans. Alguns rectors de la Universitat de l'Estudi General tingueren gran projecció universitària, professional i social.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rúbriques de Bruniquer : ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Barcelona : Impr. d'Henrich, 1912-1916. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fernández Luzón, Antonio.[«Los estudios clásicos en Barcelona durante la primera mitad del siglo XVI». Manuscrits, 13, gener 1995. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Fernández Luzón, Antonio. La Universidad de Barcelona. Fuentes documentales y líneas de investigación. Salamanca : Ediciones Universidad de Salamanca, 2007. És separata de Miscelánea Alfonso IX, 2006. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Fernández Luzón, Antonio.La Universidad de Barcelona en el siglo XVI.Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universidad de Barcelona, 2005. 342 p. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Fernández Luzón, Antonio. Les universitats de Catalunya (segles XIII-XVII. Barcelona : U.N.E.D. Centre Associact, [1998]. És separata de Palestra universitària (núm. 10), 1998. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Rúbriques de Bruniquer : ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. Barcelona : Impr. d'Henrich, 1912-1916. Disponible a:Catàleg de les biblioteques de la UB



Precedit per:
Estudi General de Medicina i Arts
'Universitat de Barcelona
Estudi General de Barcelona'

14501558
Succeït per:
Universitat de l'Estudi General