Estudi op. 10, núm. 11 (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalEstudi op. 10, núm. 11
Forma musicalestudi Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
Indicació de tempoAllegretto Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Llenguacontingut no lingüístic Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 42
catàleg Chomiński C 24 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Estudis, Op. 10
Musicbrainz: 9c3bdc9e-6d03-390d-b78f-9c0e364bd354 IMSLP: Études,_Op.10_(Chopin,_Frédéric) Allmusic: mc0002494468 Modifica el valor a Wikidata
Inici de l'Estudi op.10 núm 11

L'"Estudi op. 10 núm. 11", en mi bemoll major, és un dels dotze Estudis op. 10 per a piano compostos per Frédéric Chopin. Ha rebut el sobrenom de l'estudi "Arpegi" o l'estudi "Guitarra". Aquests estudis (opus 10) aparegueren publicats el 1833 a França,[1] Alemanya,[2] i Anglaterra.[3]

La principal dificultat tècnica és el mantenir l'execució dels acords arpegiats que omplen la peça. És exigent amb l'obertura de les mans, ja que apareixen intervals tan grans com quintes compostes (un interval de dissetena). La melodia, tot i que apareix en general en la nota més alta de cada acord, també sovint forma part de les veus més internes mentre que les veus més agudes formen part de l'acompanyament; això succeeix especialment el compassos finals. La peça és també notable per les seves harmonies cromàtiques, atrevides per a l'època, i els canvis enharmònics.

Referències[modifica]

  1. ("Edició francesa Arxivat 2016-01-04 a Wayback Machine."), París: Maurice Schlesinger, juny de 1833.
  2. ("Edició alemanya Arxivat 2016-01-04 a Wayback Machine."), Leipzig: Fr. Kistner, agost de 1833 .
  3. ("Edició anglesa Arxivat 2016-01-04 a Wayback Machine."), Londres: Wessel & Co, agost de 1833.

Enllaços externs[modifica]