Estudi op. 25, núm. 7 (Chopin)

Estudi op. 25, núm. 7

Forma musical	estudi
Àudio	Interpretació de Martha Goldstein en un piano Érard (1851)
Tonalitat	Do sostingut menor
Compositor	Frédéric Chopin
Llengua	contingut no lingüístic
Creació	1836
Catalogació	B. B 98 catàleg Chomiński C 32
Opus	25/7
Instrumentació	piano
Cronologia
Estudis, Op. 25 ← Estudi op. 25 Estudi op. 25 →

Inici de l'"Estudi op. 25 núm. 7"

L'"Estudi op. 25 núm. 7", en do sostingut menor, és un dels dotze Estudis op. 25 per a piano compostos per Frédéric Chopin; la peça és de l'any 1834 i els estudis de l'opus 25 varen ser escrits entre 1832 i 1836. Tots ells foren publicats el 1837.

Aquest estudi es diferencia de forma molt marcada de la gran majoria d'estudis de Chopin, perquè s'allunya del virtuosisme i se centra, en canvi, en l'expressivitat de les frases i en la perfecció del so, especialment en la mà esquerra que porta la melodia durant la major part de la peça. La dreta acompanya amb emotius acords que, en ser més aguts i en ser tocats amb la mateixa intensitat que la melodia, no se subordinen a ella, sinó que són un perfecte complement.

Aquest estudi també és conegut amb el títol de "Violoncel" o "Cel·lo". Això es deu a la greu melodia de la mà esquerra, ja que recorda la música d'un violoncel perquè les notes estan en una tessitura similar.

Estructura

Fragment de l'estudi.

Tot l'estudi s'ha d'interpretar en un tempo Lento (exactament a 66 pulsacions per minut), d'acord amb la primera edició alemanya. Exceptuant els compassos números 26, 27 i 52, que presenten passatges ràpids per a la mà esquerra, l'estudi és bastant clar i elemental pel que fa al ritme, però no harmònicament. El tema principal es repeteix en quatre ocasions al llarg de la peça i entre elles trobem variacions d'altres melodies i cadències.