Estudis del veganisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Els estudis del veganisme és l'estudi, dins de les humanitats i les ciències socials, del veganisme com a identitat i ideologia, i de l'anàlisi de la seva representació en la literatura, l'art, la cultura popular i els mitjans de comunicació.[1][a][b] En un ús més acotat del terme, la teoria del veganisme busca establir el veganisme com a manera de pensar i d'escriure, un mitjà de crítica,[3] i una nou enfocament per a l'anàlisi textual ecocrític.[3] Els estudis del veganisme estan estretament relacionats amb els estudis crítics dels animals.[4]

Els acadèmics d'aquest àmbit d'estudi, des de diverses disciplines,[5] discuteixen sobre qüestions com l'estatus dels animals com a mercaderies;[6] el carnisme;[7] el veganisme i l'ecofeminisme;[8] el veganisme i la raça;[9] les varietats del veganisme;[9] i l'efecte de la ramaderia en el canvi climàtic.[10] Com que l'àmbit d'estudi és nou, els seus paràmetres no són del tot clars. Els estudis del veganisme beuen de l'antrozoologia (o estudis dels animals), la teoria crítica de la raça, els estudis mediambientals, l'ecocriticisme, la teoria feminista, el postcolonialisme, el posthumanisme, la teoria queer,[11] i incorpora metodologies d'investigació tant empíriques com no empíriques.[12]

Desenvolupament[modifica]

Veganisme[modifica]

Donald Watson, secretari de la branca de Leicester de la Societat Vegetariana britànica, va encunyar el terme vegan el 1944, quan va crear el butlletí Vegan News per vegetarians estrictes que no menjarien cap producte animal.[13] Diversos treballs de filosofia i ecofeminisme durant les dècades de 1970 i 1980 —que inclouen Animal Liberation (1975) de Peter Cantant, The Death of Nature (1980) de Carolyn Merchant i The Case for Animal Rights (1983) de Tom Regan— van contribuir a originar el que es va anomenar el "gir animal" en les humanitats i les ciències socials,[14] i va incrementar l'interès en les relacions entre els animals humans i no-humans, i fins a cert punt, un canvi de paradigma en com es discutia aquesta relació.[c]

Aquest període va portar al desenvolupament de l'antrozoologia (també anomenada estudis dels animals),[19][d] que estudia com els animals humans i no humans interaccionen, com els humans hem classificat els altres animals i què significa aquesta construcció social.[22] També va portar, a principis dels 2000, al desenvolupament dels estudis crítics dels animals (o CAS, de l'acrònim en anglès), un àmbit acadèmic dedicat a estudiar i acabar amb l'explotació dels animals,[23] que es va batejar el 2007 i va sorgir del moviment per l'alliberament animal, tot enllaçant l'activisme, l'acadèmia i el sofriment animal.[24] El veganisme és descrit com la base teòrica de la pràctica dels CAS.[2] Van qualificar l'antrozoologia d'antropocèntrica, i aspirant a l'alliberament total (incloent-hi el dels éssers humans), els acadèmics dels CAS es van comprometre amb l'abolició de l'explotació animal i ecològica.[e]

Entrada a l'acadèmia[modifica]

Carol J. Adams amb el llibre The Sexual Politics of Meat (1990) va influenciar en els estudis del veganisme.

A les dècades de 1990 i 2000, diversos treballs van informar el desenvolupament posterior dels estudis del veganisme.[26] El llibre de Carol J. Adams, descrit com a un dels textos fundacionals d'aquest àmbit d'estudi, The Sexual Politics of Meat: A Feminist-Vegetarian Critical Theory (1990) va relacionar el vegetarianisme directament amb el feminisme.[27] Va afirmar que matar animals per menjar és una qüestió feminista que les feministes han fracassat en reivindicar.[28] Altres treballs que van influir en els estudis del veganisme[26] són l'obra de Nick Fiddes Meat: A Natural Symbol (1992),[29] The Heretic's Feast (1996) de Colin Spencer ,[30] The Bloodless Revolution (2006) de Tristam Stuart,[31] i Sins of the Flesh (2008) de Rod Preece.[32]

El desembre del 2013 la doctora especialista en mitjans de comunicació, Eva Giraud, va parlar de la relació del veganisme amb l'estudi dels animals, l'ecofeminisme i el posthumanisme a la revista PhaenEx.[33][f] El 2014 Nick taylor i Richard Twine van publicar un treball acadèmic sobre el veganisme a la col·lecció The Rise of Critical Animal Studies.[33] Al desembre del mateix any, Emilia Quinn i Benjamin Westwood van realitzar un taller a la Universitat de York, organitzat per l'historiador Jason Edwards, per tal de debatre sobre el ràpid desenvolupament de la teoria del veganisme.[35]

Quinn i Westwood van escriure que l'entrada del veganisme a l'acadèmia va començar el 2010.[35] Poc després de la publicació aquell any de la col·lecció Sistah Vegan,[36] A. Breeze Harper va anunciar una nova intersecció entre la crítica de la raça i els estudis del veganisme a la web del seu grup de recerca, The Sistah Vegan Project,[37] i estava treballant en aplicacions de la teoria crítica de la raça i dels estudis del feminisme negre als estudis del veganisme als EUA.[38] També el 2010, la revista Journal for Critical Animal Studies va publicar una edició dedicada a les perspectives de les dones racialitzades, les quals havien estat "estranyament" absents en els estudis crítics dels animals i els estudis del veganisme en general.[39] Van incloure un assaig de Harper, titulat Race as a 'Feeble Matter' in Veganism (literalment, La raça com a 'assumpte feble' en el veganisme).[40]

Estudis del veganisme[modifica]

Els estudis del veganisme van ser proposats com a nou àmbit acadèmic per Laura Wright, professora d'anglès a la Universitat de Carolina Occidental, l'octubre de 2015 en el seu llibre The Vegan Sutudies Project: Food, Animals, and Gender in the Age of Terror,[41] que va ser posteriorment descrit com la primera monografia acadèmica en humanitats important centrada en el veganisme.[42] El treball de Wright va ser promogut per la seva tesi doctoral sobre els llibres Disgrace (1999) i The Lives of Animals (1999) de J. M. Coetzee,[43] i sobretot, per la influència de The Sexual Politics of Meat (2015)[44] de Carol J. Adams. Wright emmarca els estudis del veganisme com a inherentment ecofeministes, segons Caitlin E. Stobie.[45][g]

El 2016 l'acadèmic francès Renan Larue, autor de Le végétarisme et ses ennemis: Vingt-cinq siècles de débats (2015), va impartir un curs sobre els estudis del veganisme a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara.[47] Va ser el primer curs sobre aquesta disciplina impartit als Estats Units,[48] en el qual s'estudiava l'ètica animal, el sensocentrisme, el concepte de carnisme de Melanie Joy, l'utilitarisme de Peter Singer, l'aproximació deontològica de Tom Regan i Gary Francione, l'ecofeminisme de Marti Kheel i l'ètica de la cura de Carol J. Adams.[49]

El maig de 2016 Quinn i Westwood van organitzar la conferència Towards a Vegan Theory (literalment, en català, Cap a una teoria del veganisme), a la Wolfson College de la Universitat d'Oxford, on Wright va realitzar el discurs inaugural.[49] Altres treballs posteriors en els estudis del veganisme inclouen la col·lecció del 2016 Critical Perspectives on Veganism publicada per Palgrave Macmillan i editada per Jodey Castricano i Rasmus R. Simonsen;[49] un grup temàtic de la revista ISLE del desembre de 2017;[49] la col·lecció Thinking Veganism in Literature and Culture editada el 2018 per Quinn i Woodward, que es basa en la conferència d'Oxford i també va ser publicada per Palgrave Macmillan;[49] i la col·lecció del 2019 Through a Vegan Studies Lens: Textual Ethics and Lived Activism, publicada per la University of Nevada Press i editada per Wright.[49]

Característiques[modifica]

Punts de vista[modifica]

El 2016 la Melanie Joy va afirmar que ha arribat el moment dels estudis del veganisme.[50]

El 2016 Melanie Joy i Jens Tuider van afirmar que els estudis del veganisme és un àmbit acadèmic en el qual ha arribat el seu moment. S'estableix com a tema acadèmic; reuneix recerca sobre el veganisme, la història del veganisme, el carnisme; estudia la base ètica, política i cultural del veganisme i les seves repercussions;[51] i explora com la identitat vegana és representada en la literatura, les arts, pel·lícules, cultura popular, publicitat i mitjans de comunicació.[52] Adams va escriure que els estudis del veganisme investiguen la fòbia al veganisme, el negacionisme del veganisme, els "vegans" no vegans, la problemàtica dels hegans, el feminisme vegà i el veganisme animalista.[53] D'acord amb una altra descripció, destaca el rol d'oposició que juga el veganisme cap a les ideologies que legitimen l'opressió.[54] El 2018, el filòsof Josh Milburn seguia desconfiant que hi hagués suficient literatura unificada sobre el veganisme per qualificar-ho d'una nova disciplina.[55]

Segons Wright, els estudis del veganisme són una ètica dinàmica i corpòria que aporta un nou enfocament per a les anàlisis textuals ecocrítiques.[56] Els estudis del veganisme analitzen els textos amb un enfocament interseccional per conèixer la relació entre els humans i les seves fonts d'alimentació i el medi ambient. Segons el punt de vista de Wright, el cos i la identitat del veganisme constitueixen un projecte performatiu i una entitat en un estat transformació constant.[57]

Wright posa com a exemple d'anàlisi dels estudis del veganisme l'article que Caitlin E. Stovie va publicar a l'ISLE sobre la novel·la The Vegetarian d'Han Kang que va guanyar el Premi Man Booker Internacional del 2016. Wright explica que en comptes de llegir la difícil situació de la protagonista Yeong-hye com a resultat d'una malaltia mental il·lògica, Stobie llegeix les accions de la protagonista —per resistir-se a menjar carn fins al punt de morir de gana, fins i tot, quan els membres de la seva família intenten forçar-lar— com a una performance posthumanista de la pràctica del veganisme que depèn d'un trauma inarticulable i del desig de connexió interseccional i entre espècies.[58]

Un altre exemple és el relat de Sara Salih, que es troba a la col·lecció de Quinn i Westwood del 2018, en el qual explica tres escenes de testimoniatge que acaben malament, entre els quals, un dinar d'empresa del qual va marxar plorant perquè no podia suportar veure com els seus companys menjaven el plat principal de pollastre; i una visita a l'exterior d'un escorxador on va presenciar com aplicaven descàrregues elèctriques als porcs per baixar-los del camió. Salih afirma que aquesta darrera experiència va ser per ella un acte performatiu, un acte il·legal (ja que tenia prohibit accedir a l'escorxador sense permís) que no se sanciona, dirigit als treballadors.[59] Salih explica que hi ha un propòsit ètic en presenciar aquest tipus d'esdeveniments. I mentre recordava aquests esdeveniments, Salih explica que alimentava set gats amb pinso convencional.[60] Aleshores, es pregunta: per què Jacques Derrida, que va escriure sobre el seu gat a The Animal That Therfore I Am (2008), va triar dirigir l'atenció cap a aquest animal i no cap a un altre?[61] Salih apunta que l'escala de sofriment pot ser la causa que la nostra imaginació rebutgi pensar-hi; ja que també sembla absurd creure que siguem davant de la mort quan som davant d'una cullerada de pinso.[62] No obstant això, ella aconsella: mira tan de prop com puguis el teu bol, o del bol del veí, o del bol del gat, i sigues-ne testimoni, i llavors decideix si les normes actuals de la lògica o la racionalitat tenen alguna validesa moral.[63]

Relació amb l'antrozoologia[modifica]

Almiron, Cole i Freeman van escriure que els estudis del veganisme i els estudis crítics dels animals (o CAS, de l'acrònim en anglès) comparteixen arrels comunes, com a branques relacionades amb enfocaments crítics sobre la dominació dels humans.[2][2][h] Wright explica que els estudis del veganisme parteixen de l'antrozoologia —també dels CAS— i que després divergeixen d'aquests.[64] Segons Larue, els estudis del veganisme són més concrets i amplis que l'antrozoologia. Interseccionen amb els CAS, però comprenen àmbits com ara el mediambiental i el nutricional, que juguen un rol important sobre com el veganisme ha estat i és percebut, promogut o criticat en les darreres dècades i en l'actualitat.[b]

D'acord amb l'Alex Lockwood de la Universitat de Sunderland, els estudis del veganisme ofereixen una manera radical i més coherent d'assegurar que les experiències de tots els éssers es tenen en compte quan estudiem les maneres en què els discursos configuren el poder.[66] Involucra una política viscuda d'empatia i de cura, tal com ho descriu Wright.[67]

Notes[modifica]

  1. Núria Almiron, Matthew Cole i Carrie P. Freeman (European Journal of Communication, 1 d'agost de 2018) expliquen que el terme 'estudis del veganisme' destaca el paper d'oposició que juga el veganisme cap a les ideologies que legitimen l'opressió i també de les maneres en les quals el veganisme s'automargina, es tergiversa i es distorsiona als mitjans de comunicació.[2]
  2. 2,0 2,1 Renan Larue (2019) explica que els estudis del veganisme són un camp de recerca emergent que tracta d'entendre el fenomen del veganisme des de les seves primeres manifestacions fins a l'actualitat, i que estudia la seva relació amb la teologia, la moral, l'antropologia, la sociologia i la psicologia. Explica que els estudis del veganisme constitueixen a la vegada una mirada més acotada i més àmplia dels estudis dels animals. Més acotada, perquè se centren en la manera en la qual els humans es comporten amb els animals, en particular, aquells que en pesquen, cacen, crien, usen, sacrifiquen i mengen (en aquest sentint, els estudis del veganisme interseccionen parcialment amb els estudis crítics dels animals). Més àmplia, perquè els estudis del veganisme comprenen altres camps, concretament els estudis mediambientals i la nutrició, que juguen un paper important en la manera en què el veganisme ha estat percebut, promogut i criticat en les darreres dècades i en l'actualitat.[65]
  3. Joshua Abram Kercsmar (The Journal of American History, març de 2017) explica que les preocupacions mediambientals que s'han disparat en l'àmbit acadèmic des de la dècada de 1970 van fer que els estudiosos tinguessin en compte les relacions entre animals humans i no-humans des de diverses perspectives. Textos com el llibre de Peter Singer Animal Liberation (1975), The Death of Nature de Carolyn Merchant (1980) i The Case for Animal Rights de Tom Regan (1983) van suposar l'inici d'un "gir animal" que es va infiltrar en les humanitats i les ciències socials i va influir profundament en les teories feministes i marxistes.[15]
    Margo DeMello (Animals and Society: An Introduction to Human-Animal Studies, 2012) explica que la publicació de dues grans obres filosòfiques sobre els animals: Animal Liberation de Peter Liber (1975), seguida de The Case for Animal Rights de Tom Regan (1983), van despertar l'interès sobre els animals entre els acadèmics, els defensors dels animals, i el públic en general. Afegeix que es constata un augment de l'antrozoologia en l'acadèmia, especialment en la darrera dècada, que està directament relacionat amb el debat filosòfic sobre si els animals mereixen ser dignes d'estudi en l'ètica.[16]
    Philip Armstrong i Laurence Simmons (Knowing Animals, 2007) van explicar que de tant en tant sorgeix un nou paradigma intel·lectual que provoca una onada de nous coneixements. Durant les últimes dues dècades, les humanitats i les ciències socials han experimentat un esdeveniment com aquest: el "gir animal", comparable en importància amb el "gir lingüístic" que va revolucionar les humanitats i les ciències socials des de mitjan segle XX en endavant. Armstrong i Simmons afegeixen que devem l'expressió "gir animal" de Sarah Franklin, que la va utilitzar en una conversa de la conferència anual de l'Associació d'Estudis Culturals d'Austràlia, el desembre del 2003.[17]
    Harriet Ritvo (Daedalus, Fall 2007) explica que durant les últimes dècades, els animals han emergit com a una temàtica més freqüent en les beques d'estudis en humanitats i ciències socials, tal com es quantifica en els llibres i articles publicats, les presentacions en conferències, les noves societats i revistes. Amb aquest canvi en la graduació ha arribat un canvi potencial substancial. Com que ha ampliat el ventall de possibles temes de recerca en diverses disciplines, el gir animal ha suggerit també noves relacions entre els estudiosos i les seves matèries, i nous coneixements sobre el paper dels animals en el passat i en l'actualitat.[18]
  4. Lori Gruen (Critical Terms for Animal Studies, 2018) va explicar que quan els estudiosos van començar a descriure els seus treballs com a "Animal Studies" (literalment, en català, estudis dels animals), es generava de vegades una confusió entre algunes persones, inclosos molts científics, que pensaven que els estudiosos treballaven directament amb animals, per exemple, en laboratoris o en estat salvatge. Això va portar alguns estudiosos a adoptar el terme "Human–Animal Studies" (literalment, en català, estudis dels humans-animals) i a emfatitzar les relacions que aquest àmbit d'estudi es dedica a examinar, comprendre i avaluar críticament.[20]
    Margo DeMello (Animals and Society: An Introduction to Human–Animal Studies, 2012) explica que els "Human–Animal Studies", sovint coneguts com a antrozoologia o estudis dels animals, és un àmbit d'estudi interdisciplinari que explora l'espai que els animals ocupen en el món social i cultural dels humans, i les interaccions que els humans tenen amb aquests.[16]
    Cary Wolfe (What is Posthumanism?, 2010) va explicar que el que va començar a principis de mitjan anys noranta com una obra de diversos àmbits d'estudi sobre les relacions entre els humans-animals, i les seves representacions en vàries obres literàries, artístiques i científiques, a mesura que arribem al final de la primera dècada del nou mil·lenni, ha cristal·litzat en un àmbit d'estudi emergent i dinàmic, d'investigacions interdisciplinàries, anomenat estudis dels animals o, a vegades, estudis dels humans-animals.[21]
  5. L'Institute for Critical Animal Studies defineix els estudis crítics dels animals (CAS) com el camp acadèmic dedicat a l'abolició de l'explotació animal i ecològica, l'opressió i la dominació. Els CAS es basen en un moviment ampli, global, emancipador i inclusiu, per a l'alliberament i la llibertat total.[25]
  6. Eva Giraud explica que el veganisme s'està convertint en un àmbit destacat en la teoria cultural contemporània perquè els debats sobre la praxi vegana han sorgit com a un subcamp dels estudis dels animals, que cristal·litzen les tensions entre els CAS i la influència del posthumanisme en els 'dominants' estudis dels animals. Basant-se en nocions dels drets inviolables dels animals, el veganisme sembla estar basat en el marc ètic humanista del qual els estudis dels animals van desmarcar-se quan va irrompre el posthumanisme.[34]
  7. Peter Adkins (Humanities, 4 de juliol 2017) va dir que el "mode teòric-activista" descrit per Laura Wright (2015, p. 16) dins els estudis del veganisme feministes no ha sigut sempre coherent amb el "gir animal" de la filosofia i la literatura. És una matèria del criticisme cultural que posa l'atenció en allò que Carol J. Adams descriu com "les associacions manifestes entre menjar carn i la virilitat", els estudis del veganisme exploren crítiques no només sobre les representacions culturals dels cossos dels animals, sinó també sobre les actituds patriarcals codificades en aquestes representacions (Adams 2010, p. 25-26). Adkins també va afirmar que els estudis del veganisme, tant en termes de Wright com d'Adams, estendrien l'ímpetu creixent sobre la consciència de l'ètica animal quotidiana cap a una pràctica crítica que posa el focus en el sofriment animal i en la mercantilització. Mentre els teòrics associats amb el "gir animal", com Donna J. Haraway, han advertit que el veganisme corre el risc d'insistir en un codi moral absolutista que constituiria una "doxa feminista" restrictiva (Haraway 2008, p, 80), Adkins explica que el treball de Wrtight insisteix en una definició del veganisme en la qual s'entén que no hi ha una única raó pel veganisme i tampoc un únic cos vegà representatiu, sinó una pluralitat de motius i pràctiques culturals i dietètiques (Wright 2015, p. 8). Adkins diu que malgrat les discrepàncies, tant els estudis crítics del veganisme com la filosofia animal han predicat en revalorar com la materialitat, la materialització i el llenguatge estructuren les relacions entre els humans i la resta d'animals.[46]
  8. Núria Almiron, Matthew Cole i Carrie P. Freeman (European Journal of Communication, 1 d'agost de 2018) van explicar que el to multidisciplinari dels estudis del veganisme és compartit amb el sorgiment previ d'un dels projectes crítics més importants en els darrers anys: els estudis crítics dels animals. De fet, els estudis del veganisme i els CAS comparteixen arrels comunes en diversos aspectes (amb el veganisme com a base de la pràctica dels CAS) i també es poden entendre com a branques relacionades dintre l'evolució de les perspectives crítiques de la dominació humana, amb els estudis crítics dels animals dels mitjans de comunicació com una altra branca pròxima que cal reconèixer.[54]

Referències[modifica]

  1. (Wright, 2017); (Adkins, 2017); (Martinelli i Berkmanienė, 2018)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Almiron, Cole i Freeman, 2018, p. 373.
  3. 3,0 3,1 Quinn i Westwood, 2018, p. 5.
  4. (Almiron, Cole i Freeman, 2018); (Larue, 2019)
  5. For example, see (Wright et al., 2017); (Castricano i Simonsen, 2016); (Quinn i Westwood, 2018)
  6. Twine, 2018, p. 2.
  7. (Wright, 2015); «Why We Love Dogs, Eat Pigs, and Wear Cows: Understanding Carnism with Melanie Joy». Vegan Studies at UC Santa Barbara.
  8. (Wright, 2015); (Grant i MacKenzie-Dale, 2016)
  9. 9,0 9,1 (Polish, 2016); (Milburn, 2018)
  10. Holdier, 2016, p. 52.
  11. (Yarbrough i Thomas, 2010); (Quinn i Westwood, 2018); (Larue, 2019)
  12. (Milburn, 2018)
  13. (Leneman, 1999, p. 219); (Farhall, 1994, p. iii); (Watson, 2002, p. 10–11)
  14. For Singer, Merchant, Regan and the "animal turn", see (Kercsmar, 2017, p. 1018); for Singer and Regan, see (DeMello, 2012, p. 4); for ecofeminism, see (Taylor i Twine, 2014, p. 4)
  15. Kercsmar, 2017, p. 1018.
  16. 16,0 16,1 DeMello, 2012, p. 4.
  17. Armstrong i Simmons, 2007, p. 1.
  18. Ritvo, 2007, p. 119.
  19. Shapiro, 1993, p. 1–4.
  20. Gruen, 2018, p. 9.
  21. Wolfe, 2010, p. 99.
  22. DeMello, 2012, p. 5, 10–11.
  23. DeMello, 2012, p. 5.
  24. Taylor i Twine, 2014, p. 1–2, 4.
  25. (Socha i Mitchell, 2013, p. 111); vegeu també (Almiron, Cole i Freeman, 2018, p. 373)
  26. 26,0 26,1 Quinn i Westwood, 2018, p. 13.
  27. (Wright, 2015, p. 18); (Quinn i Westwood, 2018, p. 13)
  28. Adams, 2015a, p. 154.
  29. (Fiddes, 1992); (Fiddes, 1989)
  30. Spencer, 1996.
  31. Stuart, 2006.
  32. Preece, 2008.
  33. 33,0 33,1 Giraud, 2013, p. 56.
  34. Giraud, 2013, p. 49–59.
  35. 35,0 35,1 «Vegan Theory event». Centre for Modern Studies, University of York, 01-12-2014. Arxivat de l'original el 30 desembre 2018. Vegeu també (Quinn i Westwood, 2018, p. v)
  36. Harper, 2010a.
  37. «Critical Race and Veg*n Studies Intersect: Research Group». The Sistah Vegan Project, 11-02-2010. Arxivat de l'original el 18 setembre 2012.
  38. (Forson i Counihan, 2012, p. 606); vegeu també (Harper, 2010b); (Harper, 2012)
  39. Yarbrough i Thomas, 2010, p. 3.
  40. Harper, 2010b.
  41. «The Vegan Studies Project». University of Georgia Press. Arxivat de l'original el 1 gener 2019.; (Wright, 2015)
  42. (Quinn i Westwood, 2018, p. 8); vegeu també (Neufeld, 2015); (Almiron, Cole i Freeman, 2018, p. 372–373)
  43. Wright, 2018, p. 36.
  44. Wright, 2015, p. 18.
  45. (Stobie, 2017, p. 790); vegeu també (Martinelli i Berkmanienė, 2018, p. 515)
  46. Adkins, 2017, p. 3.
  47. Prieto, Eric. «News for Alumni & Friends of the Comparative Literature Program». University of California, Santa Barbara, Fall 2014 – Summer 2015. Arxivat de l'original el 6 gener 2019.
  48. (Garcia, 2016)
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 49,5 (Larue, 2018); (Dicks, 2016); (Garcia, 2016); (Pecnik, 2016)
  50. Joy i Tuider, 2016, p. xiv.
  51. (Joy i Tuider, 2016, p. xiv); (Larue, 2019)
  52. (Wright, 2017, p. 729); (Almiron, Cole i Freeman, 2018, p. 372–373)
  53. Adams, 2015b, p. xvii.
  54. 54,0 54,1 Almiron, Cole i Freeman, 2018, p. 372–373.
  55. Milburn, 2018, p. 253.
  56. Wright, 2017, p. 734.
  57. Wright, 2019, p. xv.
  58. (Wright, 2017); (Stobie, 2017)
  59. Salih, 2018, p. 57–60.
  60. Salih, 2018, p. 67, 70.
  61. Salih, 2018, p. 67.
  62. Salih, 2018, p. 70.
  63. Salih, 2018, p. 72.
  64. (Wright, 2017, p. 729–730); (Wright, 2015, p. 11)
  65. Larue, 2019.
  66. Lockwood, 2019, p. 219.
  67. Wright, 2019, p. viii.

Bibliografia[modifica]

  • Adams, Carol J. The Sexual Politics of Meat: A Feminist-Vegetarian Critical Theory. Nova York and London: Bloomsbury Academic, 2015a [1a. ed. 1990]. ISBN 978-1-5013-1283-0. 
  • Adams, Carol J. «Foreword». A: Laura Wright. The Vegan Studies Project: Food, Animals, and Gender in the Age of Terror. Athens: University of Georgia Press, 2015b. ISBN 9780820348544. OCLC 920013340. 
  • Adkins, Peter «The Eyes of That Cow: Eating Animals and Theorizing Vegetarianism in James Joyce's Ulysses» (en anglès). Humanities, 6, 46, 2017, pàg. 46. DOI: 10.3390/h6030046.
  • Almiron, Núria; Cole, Matthew; Freeman, Carrie P. «Critical Animal and Media Studies: Expanding the Understanding of Oppression in Communication Research». European Journal of Communication, 33, 4, 01-08-2018, pàg. 367–380. DOI: 10.1177/0267323118763937.
  • Armstrong, Philip; Simmons, Laurence. «Bestiary: An Introduction». A: Laurence Simmons i Philip Armstrong. Knowing Animals. Leiden and Boston: Brill, 2007. 
  • Blanchard, Elodie Vieille. Révolution végane: Inventer un autre monde. Malakoff, Paris: Dunod, 2018. 
  • Boulo, Justine «Pourquoi déteste-t-on les vegans?». Slate.fr, 27-11-2017.
  • Burnouf, Sylvie «Eleveurs et végans, un dialogue impossible?». Le Monde, 23-09-2017.
  • Castricano, Jodey; Simonsen, Rasmus R. «Introduction: Food for Thought». A: Castricano Jodey i Rasmus R. Simonsen. Critical Perspectives on Veganism. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2016, p. 1–11. ISBN 978-3-319-33418-9. 
  • Cugnier, Stéphane «Renan Larue, prophète français du veganisme à UC Santa Barbara». French Morning, 20-04-2016.
  • DeMello, Margo. Animals and Society: An Introduction to Human-Animal Studies. Nova York: Columbia University Press, 2012. ISBN 9780231526760. OCLC 811411867. 
  • Dicks, Brett Leigh «Animal Ethics 101». Santa Barbara News-Press, 19-04-2016.
  • Farhall, Richard «The First Fifty Years: 1944–1994». The Vegan, 10, 3, Tardor 1994.
  • Fiddes, Nick «Meat: A Natural Symbol». Falta indicar la publicació. University of Edinburgh, 1989.
  • Fiddes, Nick. Meat: A Natural Symbol. London: Routledge, 1992. 
  • «Contributors». A: Psyche Williams Forson i Carole Counihan. Taking Food Public: Redefining Foodways in a Changing World. Nova York and Abingdon: Routledge. 
  • Gaard, Greta «Feminist Animal Studies in the U.S.: Bodies Matter». DEP: Deportate, Esuli e Profughe, 20, 2012.
  • Garcia, Léna «What Vegans Study». Santa Barbara Independent, 15-03-2016.
  • Giraud, Eva «Veganism as Affirmative Biopolitics: Moving Towards a Posthumanist Ethics?». PhaenEx, 8, 2, 26-12-2013, pàg. 47–79. DOI: 10.22329/p.v8i2.4087.
  • Grant, Juawana; MacKenzie-Dale, Brittni. «Lisa Simpson and Darlene Connor: Television's Favorite Killjoys». A: Castricano Jodey i Rasmus R. Simonsen. Critical Perspectives on Veganism. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2016, p. 307–329. ISBN 978-3-319-33418-9. 
  • Gruen, Lori. Critical Terms for Animal Studies. Chicago and London: University of Chicago Press, 2018. 
  • Harper, A. Breeze. Sistah Vegan: Black Female Vegans Speak on Food, Identity, Health, and Society. Nova York: Lantern Books, 2010a. ISBN 9781590561454. OCLC 318585657. 
  • Harper, Amie Breeze «Race as a 'Feeble Matter' in Veganism: Interrogating Whiteness, Geopolitical Privilege, and Consumption Philosophy of 'Cruelty-Free' Products». Journal for Critical Animal Studies, VIII, 3, 2010b, pàg. 5–27.
  • Harper, A. Breeze. «Going Beyond the Normative White 'Post-Racial' Vegan Epistemology». A: Psyche Williams Forson i Carole Counihan. Taking Food Public: Redefining Foodways in a Changing World. Nova York and Abingdon: Routledge, 2012, p. 155–174. 
  • Holdier, A. G.. «Speciesist Veganism: An Anthropocentric Argument». A: Castricano Jodey i Rasmus R. Simonsen. Critical Perspectives on Veganism. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2016, p. 41–66. ISBN 978-3-319-33418-9. 
  • Jones, Robert C. «Veganisms». A: Castricano Jodey i Rasmus R. Simonsen. Critical Perspectives on Veganism. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2016, p. 15–39. ISBN 978-3-319-33418-9. 
  • Joy, Melanie; Tuider, Jens. «Foreword». A: Castricano Jodey i Rasmus R. Simonsen. Critical Perspectives on Veganism. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2016, p. v–xv. ISBN 978-3-319-33418-9. 
  • Kercsmar, Joshua Abram «Review: The Historical Animal». Journal of American History, 103, 4, 2017, pàg. 1018–1019. DOI: 10.1093/jahist/jaw514.
  • Leneman, Leah «No Animal Food: The Road to Veganism in Britain, 1909–1944». Society and Animals, 7, 3, 1999, pàg. (219–228), 221–223. DOI: 10.1163/156853099X00095.
  • Martinelli, Dario; Berkmanienė, Ausra «The Politics and the Demographics of Veganism: Notes for a Critical Analysis». International Journal for the Semiotics of Law, 31, 3, 12-02-2018, pàg. 501–530. DOI: 10.1007/s11196-018-9543-3.
  • Milburn, Josh «Review: Critical Perspectives on Veganism by Jodey Castricano, Rasmus R. Simonsen». Journal of Animal Ethics, 8, 2, 2018, pàg. 252–253. DOI: 10.5406/janimalethics.8.2.0252.
  • Neufeld, Rob «New books: 25 authors, 1 vegan, an evangelist». Asheville Citizen-Times, 04-10-2015, pàg. D6.
  • Quinn, Emilia; Westwood, Ben. «Running an interdisciplinary conference: 'Towards a Vegan Theory'». Torch: The Oxford Research Centre in the Humanities, 2016. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2018.
  • Quinn, Emelia; Westwood, Benjamin. «Acknowledgments, and Introduction: Thinking Through Veganism». A: Emelia Quinn i Benjamin Westwood. Thinking Veganism in Literature and Culture: Towards a Vegan Theory. Cham: Palgrave Macmillan, 2018, p. v, 1–24. ISBN 9783319733791. 
  • Larue, Renan. «Course description». Vegan Studies at UC Santa Barbara, 2018. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2018.
  • Larue, Renan. «Vegan studies». Vegan Studies at UC Santa Barbara, 2019. Arxivat de l'original el 15 de gener 2019.
  • Lockwood, Alex. «H is for Hypocrite: Reading 'New Nature Writing' Through the Lens of Vegan Theory». A: Through a Vegan Studies Lens: Textual Ethics and Lived Activism. Reno, Nevada: University of Nevada Press, 2019. ISBN 9781948908108. 
  • Pecnik, Katia «Les Véganes». Altermonde-sans-frontières, 17-08-2016.
  • Polish, Jennifer. «Decolonizing Veganism: On Resisting Vegan Whiteness and Racism». A: Castricano Jodey i Rasmus R. Simonsen. Critical Perspectives on Veganism. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2016, p. 373–391. ISBN 978-3-319-33418-9. 
  • Preece, Rod. Sins of the Flesh: A History of Ethical Vegetarian Thought. Vancouver: UBC Press, 2008. ISBN 978-0774815116. OCLC 646864135. 
  • Ritvo, Harriet «On the Animal Turn». Daedalus, 136, 4. On the Public Interest, Tardor 2007, pàg. 118–122. DOI: 10.1162/daed.2007.136.4.118. JSTOR: 20028156.
  • Rodger, George D.; Watson, Donald. «Interview with Donald Watson on Sunday, 15 December 2002» (en anglès). The Vegan Society, 15-12-2002. [Consulta: 15 abril 2020].
  • Salih, Sara. «Remnants: The Witness and the Animal». A: Emelia Quinn i Benjamin Westwood. Thinking Veganism in Literature and Culture: Towards a Vegan Theory. Cham: Palgrave Macmillan, 2018, p. 57–73. ISBN 9783319733791. 
  • Shapiro, Kenneth J. «Editor's Introduction to Society and Animals». Society & Animals, 1, 1, 01-01-1993, pàg. 1–4. DOI: 10.1163/156853093X00091.
  • Socha, Kim; Mitchell, Les. «Critical Animal Studies as an Interdisciplinary Field: A Holistic Approach to Confronting Oppression». A: Anthony J. Nocella III, John Sorenson, Atsuko Matsuoka i Fim Socha. Defining Critical Animal Studies: An Intersectional Social Justice Approach for Liberation. Nova York: Peter Lang, 2013, p. 110–134. 
  • Spencer, Colin. The Heretic's Feast: A History of Vegetarianism. 1st paperback. Hanover, NH: University Press of New England, 1996. ISBN 978-0874517606. OCLC 31934191. 
  • Stobie, Caitlin E. «The Good Wife? Sibling Species in Han Kang's The Vegetarian». ISLE: Interdisciplinary Studies in Literature and Environment, 24, 4, 2017, pàg. 787–802. DOI: 10.1093/isle/isx073.
  • Stuart, Tristam. The Bloodless Revolution: Radical Vegetarianism and the Discovery of India. Londres: HarperCollins, 2006. 
  • Taylor, Nik; Twine, Richard. «Introduction: Locating the 'critical' in critical animal studies». A: The Rise of Critical Animal Studies: From the Margins to the Centre. Londres i Nova York: Routledge, 2014. 
  • Twine, Richard «Materially Constituting a Sustainable Food Transition: The Case of Vegan Eating Practice». Sociology, 52, 1, 01-02-2018, pàg. 166–181. DOI: 10.1177/0038038517726647.
  • Wolfe, Cary. What is Posthumanism?. Minneapolis: University Of Minnesota Press, 2010. ISBN 978-0816666157. 
  • Wright, Laura. The Vegan Studies Project: Food, Animals, and Gender in the Age of Terror. Athens: University of Georgia Press, 2015. ISBN 9780820348544. OCLC 920013340. 
  • Wright, Laura «Introducing Vegan Studies» (en anglès). ISLE: Interdisciplinary Studies in Literature and Environment, 24, 4, 31-12-2017, pàg. 727–736. DOI: 10.1093/isle/isx070. ISSN: 1076-0962.
  • Wright, Laura. «Vegans in the Interregnum: The Cultural Moment of an Enmeshed Theory». A: Emelia Quinn i Benjamin Westwood. Thinking Veganism in Literature and Culture: Towards a Vegan Theory. Cham: Palgrave Macmillan, 2018, p. 1–24. ISBN 9783319733791. 
  • Wright, Laura. «Doing Vegan Studies: An Introduction». A: Through a Vegan Studies Lens: Textual Ethics and Lived Activism. Reno, Nevada: University of Nevada Press, 2019. ISBN 9781948908108. 
  • Wright, Laura; Joelle, Natalie; McCorry, Seán; Cole, Matthew; Stewart, Kate; Stobie, Caitlin E.; 3 «Special Cluster: Vegan Studies and Ecocriticism». ISLE: Interdisciplinary Studies in Literature and Environment, 24, 4, Tardor 2017.
  • Yarbrough, Anastasia; Thomas, Susan «Guest Editorial: Women of Color in Critical Animal Studies». Journal for Critical Animal Studies, VIII, 3, 2010, pàg. 3–4. ISSN: 1948-352X.

Enllaços externs[modifica]