Estudis romans d'Orient
Els estudis romans d'Orient[1][2][3] estudis bizantins, estudis de bizantí[4] o bizantinística[5] són una branca interdisciplinària de les humanitats que tracta de la història, la cultura, la demografia, la vestimenta, la religió, l'art, la literatura, la música, la ciència, l'economia, les monedes i la política de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. Els especialistes en aquest camp s'anomenen bizantinistes. Es considera que el fundador de la disciplina al Sacre Imperi Romanogermànic fou el filòleg Hieronymus Wolf, un humanista del Renaixement. Encunyà el nom de bizantí per referir-se a l'Imperi Romà d'Orient que perdurà després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 (dissolt formalment el 480). Aproximadament un segle després de la conquesta final de Constantinoble pels otomans, Wolf començà a recopilar, editar i traduir els escrits dels filòsofs romans d'Orient.[6] Altres humanistes del segle xvi portaren els estudis romans d'Orient a les Províncies Unides i Itàlia.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Kaldel·lis, 2024.
- ↑ Neville, 2025.
- ↑ Krueger, 2025.
- ↑ Marcos Hierro, 2007, p. 109.
- ↑ «bizantinística». Gran Diccionari de la llengua catalana. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ 6,0 6,1 Byzantium: Faith and Power (1261–1557), Helen C. Evans, ed., exh. cat. Nova York: Metropolitan Museum of Art; New Haven: Yale University Press, 2004.
Bibliografia
[modifica]- Kaldel·lis, A. The Case for East Roman Studies (en anglès). Amsterdam University Press, 2024. DOI 10.1017/9781802702545. ISBN 9781802702545.
- Krueger, D. «Byzantium, or Rather, East Rome» (en anglès). Journal of Medieval History, 2025, pàg. 1-4. DOI: 10.1080/03044181.2025.2518186.
- Marcos Hierro, E. «Els estudis de bizantí a Catalunya». Ítaca. Quaderns Catalans de Cultura Clàssica, 23, 2007, pàg. 109–127. DOI: 10.2436/20.2501.01.15.
- Neville, L. Sailing Away from Byzantium Toward East Roman History (en anglès). Cambridge University Press, 2025. DOI 10.1017/9781009595582. ISBN 9781009595582.