Estufa salamandra
L'estufa salamandra, és un tipus d'estufa inventat el 1743 per Benjamin Franklin,[1] considerat el primer sistema de calefacció moderna no integrat en la construcció. Permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible, si bé té l'inconvenient de que la combustió s'efectua en l'ambient a calefactar i utilitza materials contaminants (llenya benzina o carbó mineral). El seu cos és un recipient en forma de caixa fabricat de metall fos, que disposa d'una finestra enreixada regulable per la qual s'afegeix el combustible, i que s'eleva de terra generalment mitjançant unes potes. De la seva part superior surt un tub de xemeneia per deixar sortir el fum.
L'inventor, Benjamin Franklin,[1] la va batejar així, evocant la salamandra mítica que, segons es creia, podia viure en el foc sense cremar-se. [2]
Vegeu també[modifica]
- Campana extractora
- Cuina econòmica
- Cuina vitroceràmica
- Cuina de gas
- Fogó de petroli
- Fogó portàtil
- Fogó de querosè
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 / 3833 Fitxa de l'estufa Franklin en el catàleg del MET
- ↑ Cirlot, Juan-Eduardo. Diccionari de Símbols. editorial Labor, 1991, p. 396. ISBN 9788433535047.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estufa salamandra |