Estufa salamandra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Estufa' 'salamandra' ', model creat per Franklin i datat cap a 1795 al Museu Metropolità de Nova York.

L'estufa salamandra, és un tipus d'estufa inventat el 1743 per Benjamin Franklin,[1] considerat el primer sistema de calefacció moderna no integrat en la construcció. Permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible, si bé té l'inconvenient de que la combustió s'efectua en l'ambient a calefactar i utilitza materials contaminants (llenya benzina o carbó mineral). El seu cos és un recipient en forma de caixa fabricat de metall fos, que disposa d'una finestra enreixada regulable per la qual s'afegeix el combustible, i que s'eleva de terra generalment mitjançant unes potes. De la seva part superior surt un tub de xemeneia per deixar sortir el fum.

L'inventor, la va batejar així, evocant la salamandra mítica que, segons es creia, podia viure en el foc sense cremar-se. [2]

Referències[modifica]

  1. / 3833 Fitxa de l'estufa Franklin en el catàleg del MET
  2. Cirlot, Juan-Eduardo. Diccionari de Símbols. editorial Labor, 1991, p. 396. ISBN 9788433535047. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estufa salamandra
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estufa salamandra