Estàtua de Kurlil
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'Estàtua de Kurlil, datada de l'any 2500 aC, va ser elaborada en el Període Dinàstic Arcaic de Mesopotàmia, en època de la civilització sumèria, considerada com la primera i més antiga civilització de la història, que es va estendre pel sud de Mesopotàmia, a la zona dels rius Tigris i Eufrates.
Troballa[modifica]
La peça va ser trobada l'any 1919, a unes excavacions liderades per l'arqueòleg britànic H. R. H. Hall, a les ruïnes del temple dedicat a la deessa sumèria Ninhursag, erigit a la zona de Tell Al-Ubaid, al nord d'Ur, antiga ciutat del sud de Mesopotàmia que estava localitzada prop d'Eridu i de la desembocadura del riu Eufrates al Golf Pèrsic, avui dia, les seves ruïnes es troben a 24 km al sud-oest de Nasiriyah, a l'actual Iraq.
Característiques[modifica]
- Altura: 37,5 centímetres.
- Material: pedra calcària.
- A l'estàtua apareixen dues inscripcions cuneïformes, on apareix el nom del funcionari d'Uruk, Kurlil, una d'elles sobre l'home dret de la figura.
Simbologia[modifica]
L'estàtua representa a Kurlill, un oficial de la ciutat sumèria d'Uruk, que el mateix va ofrenar a la Ninhursag, Senyora dels Pujols Sagrats, també anomenada Damkina, era la Terra i deessa mare que generalment apareixia com la germana d'Enlil, però en algunes tradicions ella era el seu consort. Possiblement va néixer de la unió d'An i de Nammu, o també de vegades figura com a filla de Kishar. Als seus primers dies va ser separada del cel (An), i treta fora per Enlil. Amb el nom d'Antu, apareix com a progenitora de la majoria dels déus, dels Anunnaki, els Igigi i els Utukku; amb l'ajuda d'Enki produeix la vida animal i vegetal.
Conservació[modifica]
La peça es troba exposada al Museu Britànic a Londres des de l'any 1919 amb el nombre d'inventari EM 114207.