Etèocles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeEtèocles
Eteocles and Polynices - Project Gutenberg eText 14994.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici
rei de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Títolrei de Tebes Modifica el valor a Wikidata
Família
MareIocasta Modifica el valor a Wikidata
PareÈdip Modifica el valor a Wikidata
FillsLaodamant Modifica el valor a Wikidata
GermansAntígona, Polinices i Ismene Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei de Tebes Modifica el valor a Wikidata
Etèocles i Polinices, de Giovanni Battista Tiepolo.

Etèocles[1][2][3] (en grec antic Ἐτεοκλῆς) va ser un rei de Tebes, fill d'Èdip i de Iocasta, i germà de Polinices. En algunes tradicions la seva mare és Eurigania en lloc de Iocasta.

Quan es va descobrir l'incest d'Èdip, els seus dos fills el van expulsar de Tebes, però el pare els va maleir i els va dir que moririen l'un en mans de l'altre. Per a esquivar la maledicció els dos germans van decidir regnar alternativament, cadascú durant un any. Etèocles va ser el primer en regnar, i Polinices va marxar de Tebes per voluntat pròpia. Però quan al cap d'un any va tornar a reclamar el reialme, Etèocles s'hi va negar. Polinices es va refugiar a la cort d'Adrast a Argos, i amb ell va organitzar una expedició contra Tebes, la seva pròpia ciutat, l'expedició dels set cabdills.[4] Abans d'iniciar l'assalt, Polinices envià Tideu d'ambaixador per demanar a Etèocles que respecti els pactes fets. Etèocles va insistir en la seva negativa i l'exèrcit d'Adrast es va llançar a l'atac. Els dos germans es van enfrontar en un combat cos a cos tan cruel que tots dos van morir. Després de la victòria dels tebans, Etèocles va rebre una sepultura digna i Polinices va quedar sense honors fúnebres.

A l'època de l'expedició dels epígons, regnava a Tebes un fill d'Etèocles, Laodamant.[5]

Referències[modifica]

  1. Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català
  2. La didàctica de l'accentuació del llatí i la seva repercussió en la transcripció al català dels noms clàssics, Joan Alberich i Mariné https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/6532/54057.pdf?sequence=1
  3. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, pàg. 633. ISBN 9788441224223. «Ἑλένη = Hèlena» 
  4. Èsquil explica l'expedició a la tragèdia Els set contra Tebes.
  5. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 181. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etèocles