Eteoxipriota

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaEteoxipriota
Tipusllengua i llengua antiga Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatXipre i Xipre Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturasil·labari xipriota i sil·labari xipro-minoic Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ecy Modifica el valor a Wikidata
Glottologeteo1240 Modifica el valor a Wikidata
IETFecy Modifica el valor a Wikidata

L'eteoxipriota és una llengua extingida, no grega, pre-indouropea, de la qual s'han trobat inscripcions escrites amb el sil·labari xipriota a Xipre. El sil·labari xipriota seria un derivat de l'escriptura Lineal A, via la variant xipro-minoica anomenada Lineal C.

Aquesta llengua es devia parlar a Xipre durant l'edat del bronze, i es devia trobar sota pressió del grec arcadoxipriota des del segle X aC. Finalment es devia extingir cap al segle IV aC. Davant del misteri de les poques inscripcions conegudes, no hi ha cap certesa en l'atribució d'aquesta llengua a cap grup de llengües conegut, encara que diverses hipòtesis especulen sobre la possible relació amb l'eteocretenc, l'etrusc o el semític.

El nom eteoxipriota (‘xipriota original') és una nom creat i usat pels acadèmics moderns per a denominar les llengües anteriors al grec a l'illa de Xipre, anàleg a eteocretenc, que sí que és un nom clàssic, en relació a les llengües anteriors al grec a Creta.

Inscripció bilingüe d'Amathus[modifica]

Inscripció eteoxipriota d'Amathus.

La inscripció eteoxipriota més coneguda és un text bilingüe epigrafiat sobre una placa de marbre negre trobada a l'acròpolis d'Amathus cap a 1913, i datada cap a finals del segle IV aC.[1] El text està escrit tant en dialecte àtic com en eteoxipriota. El text eteoxipriota en sil·labari xipriota va de dreta a esquerra, mentre que el text grec escrit en majúscules gregues, va d'esquerra a dreta. Les línies següents reprodueixen el text eteoxipriota (de dreta a esquerra) al costat del text grec (d'esquerra a dreta):

Eteoxipriota:
1: a-na ma-to-ri u-mi-e-s[a]-i mu-ku-la-i la-sa-na a-ri-si-to-no-se a-ra-to-wa-na-ka-so-ko-o-se
2: ke-ra-ke-re-tu-lo-se ta-ka-na-[?-?]-so-ti a-lo ka-i-li-po-ti[2]
Grec:
3: Η ПΟΛΙΣ Η АΜАΘΟΥΣΙΩΝ ΑΡΙΣΤΩΝΑ
4: ΑΡΙΣΤΩΝΑΚΤΟΣ ΕΥΠΑΤΡΙΔΗΝ
que correspon a l'ortografia del grec clàssic:
3: Ἡ πόλις ἡ Ἀμαθουσίων Ἀριστῶνα
4: 'Ἀριστώνακτος, εὐπατρίδην.
i la traducció aproximada del qual és:
La ciutat dels amatusians (honra) al noble Ariston (fill) d'Aristonax.[3]

Referències[modifica]

  1. María Sotiriou, Integració de cultures a les ciutats i els territoris xipriotes durant l'època hel·lenística, pp. 97-98, tesi doctoral, Madrid: Universitat Complutense de Madrid (2010), ISBN 978-84-693-1276-6.
  2. La inscripció es reprodueix a Gordon, Evidence, p. 5., els trencaments a la pedra i les síl·labes dubtoses s'indiquen mitjançant parèntesis.
  3. Cyrus Gordon, Forgotten Scripts, p. 120.