Vés al contingut

Etrumeus teres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 06:02, 31 maig 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuEtrumeus teres Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaDussumieriidae
GènereEtrumeus
EspècieEtrumeus teres Modifica el valor a Wikidata
(James Ellsworth De Kay, 1842)
Nomenclatura
Sinònims
Alosa teres
Etrumeus jacksoniensis Modifica el valor a Wikidata
ProtònimAlosa teres Modifica el valor a Wikidata

Etrumeus teres és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[5]

Descripció

  • Pot arribar a fer 33 cm de llargària màxima (normalment, en fa 25).
  • 15-18 radis tous a l'aleta dorsal i 10-13 a l'anal.
  • És platejat amb la part dorsal de color verd oliva.[6][7]

Reproducció

És ovípar amb larves i ous planctònics.[8]

Alimentació

Menja sobretot eufausiacis i copèpodes.[9]

Depredadors

A Sud-àfrica és depredat per Elops machnata, Argyrosomus hololepidotus, Atractoscion aequidens[10] i la palomida (Lichia amia); a Mèxic pel marlí ratllat (Tetrapturus audax)[11] i Makaira mazara;[12] i als Estats Units pel lluç argentat d'altura (Merluccius albidus),[13] Paralichthys dentatus, el tallahams (Pomatomus saltatrix),[14] Cynoscion regalis, Acanthocybium solandri,[15] Euthynnus alletteratus, Scomberomorus cavalla, Scomberomorus maculatus, Alopias superciliosus, el tauró sedós (Carcharhinus falciformis), Rhizoprionodon terraenovae, l'agullat (Squalus acanthias) i Mustelus canis.[16][17]

Hàbitat

És un peix marí, pelàgic-nerític, oceanòdrom[18] i de clima subtropical (46°N-41°S, 28°E-51°W) que viu entre 0-150 m de fondària.[6][19]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Índic occidental (des de la frontera de Moçambic[20] fins a Durban, Sud-àfrica, i, probablement, més al sud), el mar Roig, la Mediterrània oriental,[21][22][23][24] l'Atlàntic occidental (des de la badia de Fundy i Nova Escòcia fins a Florida, el Golf de Mèxic, Veneçuela i les Guaianes), el Pacífic occidental (el Japó, el mar d'Arafura i les costes meridionals d'Austràlia) i el Pacífic oriental (des de Califòrnia -els Estats Units- fins a Xile, incloent-hi les illes Hawaii[25] i Galápagos).[6][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62][63]

Ús comercial

Es comercialitza fresc, en salaó, en conserva i per a elaborar farina de peix.[64]

Observacions

És inofensiu per als humans.[6]

Referències

  1. ↑ [ IUCN] (anglès)
  2. ↑ Bleeker P., 1853. Nalezingen op de ichthyologie van Japan. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 25. 1-56.
  3. ↑ DeKay, J. E., 1842. Zoology of New-York, or the New-York fauna; comprising detailed descriptions of all the animals hitherto observed within the state of New-York, with brief notices of those occasionally found near its borders, and accompanied by appropriate illustrations. Part IV. Fishes. W. & A. White & J. Visscher, Albany. (part of: Natural History of New York). Zoology of New York: i-xv + 1-415, Pls. 1-79.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Nóvikov, N. P.; Sokolovski, A. S.; Sokolóvskaia, T. G.; Iàkovlev, I. M., 2002. The fishes of Primorye. Vladivostok, Far Eastern State Tech. Fish. Univ., 552 p.
  8. ↑ Watson, W. i E.M. Sandknop, 1996. Clupeidae: herrings. P. 159-171. A: H.G. Moser (ed.). The early stages of fishes in the California Current Region. California Cooperative Oceanic Fisheries Investigations Atlas Núm. 33. Allen Press, Inc., Lawrence, Kansas. 1505 p.
  9. ↑ Whitehead, P.J.P. i Y.R. Rodríguez-Sánchez, 1995. Clupeidae. Sardinas, sardinetas, machuelos, sábalos, piquitingas. P. 1015-1025. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  10. ↑ Griffiths, M.H. i T. Hecht, 1995. On the life history of Atractoscion aequidens, a migratory sciaenid off the east coast of southern Africa. J. Fish Biol. 47(6):962-985.
  11. ↑ Abitia-Cárdenas, L.A., F. Galván-Magaña i J. Rodríguez-Romero, 1997. Food habits and energy values of prey of striped marlin, Tetrapterus audax, off the east coast of Mexico. Fish. Bull. 95:360-368.
  12. ↑ Abitia-Cárdenas, L.A., F. Galván-Magaña, F.J. Gutiérrez-Sánchez, J. Rodríguez-Romero, B. Aguilar-Palomino i A. Moehl-Hitz, 1999. Diet of blue marlin Makaira mazara off the coast of Cabo San Lucas, Baja California Sur, Mexico Fish. Res. 44: 95-100.
  13. ↑ Rohr, B.A. i Gutherz, E.J., 1977. Biology of offshore hake, Merluccius albidus, in the gulf of Mexico. Fish. Bull. 75(1):147-158.
  14. ↑ Buckel, J.A., M.J. Fogarty i D.O. Conover, 1999. Foraging habits of bluefish, Pomatomus saltatrix, on the U.S. east coast continental shelf. Fish. Bull. 97:758-775.
  15. ↑ Manooch, C.S. III i W.T. Hogarth, 1983. Stomach contents and giant trematodes from wahoo, Acanthocybium solanderi, collected along the south Atlantic and coasts of the United States. Bull. Mar. Sci. 33(2):227-238.
  16. ↑ FishBase (anglès)
  17. ↑ Smale, M.J. i H.M. Kok, 1983. The occurrence and feeding of Pomatomus saltatrix (elf) and Lichia amia (leervis) juveniles in two Cape south coast estuaries. S. Afr. J. Zool. 18(4):337-342.
  18. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  19. ↑ Al Sakaff, H. i M. Esseen, 1999. Occurrence and distribution of fish species off Yemen (Gulf of Aden and Arabian Sea). Naga ICLARM Q. 22(1):43-47.
  20. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  21. ↑ Golani, D., L. Orsi Relini, E. Massutí i J.-P. Quignard, 2002. CIESM Atlas of Exotic Species in the Mediterranean. Vol. 1. Fishes. F. Briand (ed.). 256 pages. CIESM Publishers, Mònaco.
  22. ↑ Golani, D., 2000. The Lessepsian migrant, the Red-eye Round Herring, Etrumeus teres (DeKay, 1842), a new record from Cyprus. Zoology in the Middle East 20, 2000:61-64.
  23. ↑ Galil, B.S., 2007. Seeing Red: Alien species along the Mediterranean coast of Israel. Aquatic Invasions 2(4): 281-312.
  24. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  25. ↑ Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  26. ↑ Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  27. ↑ Bigelow, H.B., M.G. Bradbury, J.R. Dymond, J.R. Greeley, S.F. Hildebrand, G.W. Mead, R.R. Miller, L.R. Rivas, W.L. Schroeder, R.D. Suttkus i V.D. Vladykov, 1963. Fishes of the western North Atlantic. Part three. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  28. ↑ Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
  29. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  30. ↑ Cisneros, M.A., J. Estrada i G. Montemayor, 1990. Growth, mortality and recruitment of exploited small pelagic fishes in the Gulf of California, Mexico. Fishbyte 8(1):15-17.
  31. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  32. ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  33. ↑ De la Cruz Agüero, J., M. Arellano Martínez, V.M. Cota Gómez i G. de la Cruz-Agüero, 1997. Catálogo de los peces marinos de Baja California Sur. IPN-CICIMAR, La Paz, Mèxic. P. 346.
  34. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  35. ↑ Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
  36. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  37. ↑ Houde, E.D., 1977. Abundance and potential yield of the round herring, Etrumeus teres, and aspects of its early life history in the eastern Gulf of Mexico. Fish. Bull. 75:61-89.
  38. ↑ Hsieh, C.H. i T.S. Chiu, 2002. Summer spatial distribution of copepods and fish larvae in relation to hydrography in the northern Taiwan Strait. Zool. Stud. 41(1):85-98.
  39. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404- 463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
  40. ↑ Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615 p.
  41. ↑ Marais, J.F.K., 1984. Feeding ecology of major carnivorous fish from four eastern Cape estuaries. S. Afr. J. Zool. 19(3):210-223.
  42. ↑ Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
  43. ↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
  44. ↑ May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  45. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  46. ↑ Ni, I.-H. i K.-Y. Kwok, 1999 Marine fish fauna in Hong Kong waters. Zool. Stud. 38(2):130-152.
  47. ↑ Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
  48. ↑ Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  49. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  50. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  51. ↑ Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.
  52. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  53. ↑ Russell, B.C. i W. Houston, 1989. Offshore fishes of the Arafura Sea. Beagle 6(1):69-84.
  54. ↑ Sanders, M.J. i G.R. Morgan, 1989. Review of the fisheries resources of the Red Sea and Gulf of Aden. FAO Fish. Tech. Rep. (304):138 p.
  55. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  56. ↑ Shao, K.-T., C.-P. Lin, L.-T. Ho i P.-L. Lin, 1990. Study on the fish communities from northern and southern waters of Taiwan by analyzing the impingement data. J. Fish. Soc. Taiwan 17(2):73-90.
  57. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
  58. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  59. ↑ Sokolovskaya, T.G., A.S. Sokolovskii i E.I. Sobolevskii, 1998. A list of fishes of Peter the Great Bay (the Sea of Japan). J. Ichthyol. 38(1):1-11.
  60. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 519 p.
  61. ↑ Wysokinski, A., 1986. The living, marine resources of the Southeast Atlantic. FAO Fish. Tech. Pap. (178) Rev. (1). 120 p.
  62. ↑ Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio, Japó.
  63. ↑ Zhang, S., 2001. Fauna Sinica. Osteichthyes. Acipenseriformes, Elopiformes, Clupeiformes, Gonorhynchiformes. Science Press, Beijing, la Xina. 209 p.
  64. ↑ Whitehead, P.J.P. i Y.R. Rodríguez-Sánchez, 1995.

Bibliografia

  • Anònim, 1994. Atlas pesquero de México. Instituto Nacional de la Pesca. 234 p.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Chen, W., 1992. Comparison of feeding and growth of larval round herring Etrumeus teres and Gulf menhaden Brevoortia patronus. Fish. Bull. 90(1):183-189.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Etrumeus_teres&oldid=15306978»