Etrumeus whiteheadi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEtrumeus whiteheadi Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN154968 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreClupeiformes
FamíliaDussumieriidae
GènereEtrumeus
EspècieEtrumeus whiteheadi Modifica el valor a Wikidata
Wongratana, 1983

Etrumeus whiteheadi és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[1]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 20 cm de llargària màxima.
  • 10-13 radis tous a l'aleta anal.[2][3]

Alimentació[modifica]

Menja zooplàncton.[4][5][6]

Depredadors[modifica]

És depredat per Helicolenus dactylopterus, Merluccius capensis,[7] Chelidonichthys capensis, Arctocephalus pusillus pusillus,[8] el tauró bronzat (Carcharhinus brachyurus), la rajada blanca (Raja alba), la clavellada (Raja clavata), el peix martell (Sphyrna zygaena), l'agullat (Squalus acanthias) i Squalus megalops.[9][10][11]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, pelàgic-nerític i de clima subtropical (23°S-54°S, 14°E-23°E) que viu entre 0-200 m de fondària.[2][12]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic sud-oriental: Sud-àfrica (des de Walvis Bay fins a Durban) i Namíbia.[13][14][15][16][17]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 FishBase (anglès)
  3. ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  4. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  5. ↑ James, A.G., 1988. Are clupeid microphagists herbivorous or omnivorous? A review of the diets of some commercially important clupeids. S. Afr. J. Mar. Sci. 7:161-177.
  6. ↑ Olivar, M.P. i J.M. Fortuño, 1991. Guide to ichthyoplankton of the Southeast Atlantic (Benguela Current Region). Sci. Mar. 55(1):1-383.
  7. ↑ Pillar, S.C. i I.S. Wilkinson, 1995. The diet of cape hake Merluccius capensis on the south coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 15:225-239.
  8. ↑ David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  9. ↑ FishBase (anglès)
  10. ↑ Ebert, D.A., L.J.V. Compagno i P.D. Cowley, 1992. A preliminary investigation of the feeding ecology of squaloid sharks off the west coast of southern Africa. S. Afr. J. mar Sci. 12:601-609.
  11. ↑ Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42.
  12. ↑ Whitehead, P.J.P., 1990. Clupeidae. P. 208-227. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ O'Toole, M.J. i D.P.F. King, 1974. Early development of the round herring Etrumeus teres (de Kay) from the South East Atlantic. Vieu et Milieu 3-24(A):443-452.
  15. ↑ Waldron, M.E., R.M. Prosch i M.J. Armstrong, 1991. Growth of juvenile round herring Etrumeus whiteheadi in the Benguela system. S. Afr. J. Mar. Sci. 10:83-89.
  16. ↑ Whitehead, P.J.P., 1990. Clupeidae. P. 208-227. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  17. ↑ Agenbag, J.J., Richardson, A.J., Demarcq, H., Fréon, P., Weeks, S. i Shillington, F.A., 2003. Estimating environmental preferences of South African pelagic fish species using catch size- and remote sensing data. Progress in Oceanography 59(2-3): 275-300.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Etrumeus_whiteheadi&oldid=32707601»