Ettore Bastianini

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEttore Bastianini
Casa natale Ettore Bastianini.JPG
Placa recordatòria en la casa on va néixer Ettore Bastianini Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEttore Bastianini
24 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1967 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Sirmione (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer de laringe Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Activitat
OcupacióBaríton
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata –
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d1f1c5e1-d829-4c73-bbec-fd818538af2b Discogs: 1377659 Find a Grave: 7568807 Modifica els identificadors a Wikidata

Ettore Bastianini (Siena, Toscana, 14 de setembre de 1922 - Sirmione, Brèscia, 25 de novembre de 1967) fou un baríton italià.

Després d'una primera dedicació a l'esport, s'orientà envers el cant i estudià amb el mestre Luciano Bettarini i, el 1945 debuta com a baix a Ravenna en el paper de Colline de La bohème. El 1948, debutà en La Scala de Milà, on aviat cridà l'atenció pel seu sòlid timbre; envers l'any 1952, canvià de registre i a partir de llavors es distingí encara més com a baríton.

Per la temporada 1953-1954, cantà La traviata i Il trovatore en el Metropolitan de Nova York, el que suposà la seva consagració com a gran cantant internacional. El 1956, tornà La Scala envoltat en una aura d'èxits. Cantà Un ballo in maschera, i en la temporada següent interpretà Nabucco i Il pirata. Tornà el 1958-1959 amb Ernani i un any més tard amb el cèlebre Poliuto al costat de Maria Callas i Franco Corelli.

El seu prestigi fou enorme per la força de la seva veu, no gaire atenta a matisos però sí a imposar-se en escena amb un timbre admirable i poderós, prestigi el qual tardà molts anys ha esvair-se entre els aficionats i que li obrí les portes dels estudis discogràfics.

Fou diagnosticat amb càncer de gola en 1962 però seguí actuant. Les seves actuacions anaren perdent qualitat i el 1965 fou xiulat durat una funció de la Tosca. Un tumor al cervell posà fi a la seva carrera a finals de 1965, morint dos anys més tard. En la seva ciutat de Siena li posaren el seu nom a un carrer.

Discografia seleccionada[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ettore Bastianini