Ettore Scola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEttore Scola
Ettore Scola.jpg
Ettore Scola
Biografia
Naixement 10 de maig de 1931
Trevico, Itàlia
Mort 19 de gener de 2016(2016-01-19) (als 84 anys)
Roma, Itàlia[1]
Causa de mort Pneumònia
  President del jurat del Festival de Cannes 


← Yves MontandWim Wenders →
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Educació Universitat de Roma La Sapienza . dret
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista i polític
Període d'activitat 1953 –  2016
Obra
Obres destacables Lletjos, bruts i dolents (1976)
Una jornada particular (1977)
La sala de ball (1983)
La famiglia (1987)
Premis
Premis César
Millor pel·lícula estrangera
1977 - C'eravamo tanto amati
1978 - Una jornada particular
Millor director
1984 - La sala de ball
Festival de Canes
Millor director
1976 - Lletjos, bruts i dolents
Millor guionista
1980 - La terrazza
Festival de Berlín
Millor director
1984 - La sala de ball
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
Lletjos, bruts i dolents (1976)
Una jornada particular (1977)
La sala de ball (1983)
La famiglia (1987)

IMDB: nm0778633
Modifica les dades a Wikidata

Ettore Scola (Trevico, Campània, Itàlia, 10 de maig de 1931 - Roma, 19 de gener de 2016)[2] fou un director de cinema italià, considerat un dels representants de la commedia all'italiana[3][4] i alhora autor de pel·lícules marcades per la consciència política.[5]

Biografia[modifica]

Nascut en una família d'actors de teatre, mentre estudiava Dret a la Universitat de Roma ja col·laborava amb il·lustracions i articles a la revista humorística Marc'Aurelio.[6] A mitjans dels anys cinquanta, va començar a escriure guions conjuntament amb Ruggero Maccari, Agenore Incrocci (Age) i Furio Scarpelli [7] que va continuar als seixanta amb pel·lícules com Io la conoscevo bene d'Antonio Pietrangeli i Il sorpasso de Dino Risi.[5] La seva primera pel·lícula com a director va ser Se premette parliamo di donne (1964), un film d'episodis amb Vittorio Gassman com a actor principal, que va suposar un èxit de públic.[6] El 1974 Scola va dirigir C'eravamo tanto amati, protagonitzada per Vittorio Gassman, Nino Manfredi i  Stefania Sandrelli, una crònica de la història contemporània d'Italia, des de la postguerra fins als anys setanta narrada a través d’un grup d’amics.[5] Va ser premiada amb el César a la millor pel·lícula estrangera el 1977. Amb el seu film Lletjos, bruts i dolents (1976), on retrata la mesquinesa humana a través dels personatges d'una família de barri humil, obtingué el premi a millor director al Festival de Canes 1976. Un dels seus treballs més reconeguts, César a millor pel·lícula i nominat als Oscars, Globus d'Or al millor film estranger 1978, va ser Una jornada particular (1977), amb una trama integrada en el context històric de la Roma de 1938 a partir d'una singular trobada entre dos personatges molt diferents: una mestressa de casa solitària (Sophia Loren) i un homosexual antifeixista (Marcello Mastroianni).[6][8] Ja retirat, amb 82 anys, Scola va rodar Che strano chiamarsi Federico! (2013) un homenatge al seu amic Federico Fellini, vint anys després de la seva mort. El documental barreja imatges d'arxiu amb ficció en un relat que recull el món propi de Fellini.[9]

« El cinema és una obra de creació col·lectiva, és un art d'equip. »
— Ettore Scola , [10]

Obra[modifica]

Ettore Scola el 1983

Ettore Scola és un cineasta conegut especialment pel seu activisme polític. Les seves obres reflecteixen la Itàlia de la segona meitat del segle XX.[2]

Filmografia[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Mor als 84 anys el director de cinema italià Ettore Scola». CCMA. [Consulta: 20 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Adéu al cineasta Ettore Scola, un dels representants de la comèdia italiana moderna». Vilaweb, 20-01-2016.
  3. «Ettore Scola e la "commedia all`italiana"» (en italià). RAI. [Consulta: 25 abril 2015].
  4. «Un paseo por el cine italiano» (en castellà). El País, 02-05-2014. [Consulta: 25 abril 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Morini, Andrea. «Ettore Scola» (en castellà). [Consulta: 24 abril 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 Masi, Stefano. Ettore Scola (en italià). Gremese Editore, 2006 (Collana I Grande Registi del Cinema). ISBN 9788884403940. 
  7. «Ettore Scola» (en italià). RAI. [Consulta: 24 abril 2015].
  8. «Una jornada particular» (en castellà). Fotogramas.
  9. «Ettore Scola ofrece un brillante homenaje a su amigo Fellini» (en castellà). La Vanguardia, 06-09-2013. [Consulta: 25 abril 2015].
  10. «Eltore Scola: "El cine es un arte de equipo". Declaraciones prensa Ettore Scola Festival Valladolid.» (en castellà). El País, 03-11-1986. [Consulta: 26 abril 2015].
  11. «Lletjos, bruts i dolents. Títol en català». Ésadir. [Consulta: 24 abril 2015].
  12. «Una jornada particular. Títol en català». Ésadir. [Consulta: 24 abril 2015].
  13. «La sala de ball. Tìtol en català». Ésadir. [Consulta: 24 abril 2015].
  14. «Competència deslleial. Títol en català». Ésadir. [Consulta: 24 abril 2015].
  15. «Cannes.Akira Kurosawa y Bob Fosse, Palma de Oro» (en castellà). El País, 24-05-1980. [Consulta: 24 abril 2015].
  16. «César 1978».
  17. «Berlinale. Prizes & Honours 1984». [Consulta: 24 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ettore Scola Modifica l'enllaç a Wikidata