Etymologiae
 | |
| Tipus | enciclopèdia |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Isidor de Sevilla |
| Llengua | llatí |
| Publicació | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Gènere | enciclopèdia |
 | |
Etimologies (Etymologiae o Originum sive etymologiarum libri viginti) és l'obra més coneguda d'Isidor de Sevilla. Pren el seu nom del procediment d'ensenyament que utilitza: explicar l'etimologia de cada paraula relacionada amb el tema, moltes vegades de forma alguna cosa forçada i pintoresca. El títol també pot provenir de la matèria de la qual tracta un dels vint llibres dels quals es compon l'obra (concretament el dècim). Va ser escrita per Isidor poc abans de la seva mort, en la plena maduresa (627–630), a petició de Braulio, bisbe de Saragossa.
Es tracta d'una immensa compilació en la qual s'emmagatzema, sistematitza i condensa tot el coneixement del seu temps. Al llarg de gran part de l'Edat Mitjana va ser el text més usat en les institucions educatives. També va ser molt llegit durant el Renaixement (almenys deu edicions van ser impreses entre 1470 i 1530). Gràcies a aquesta obra, es va fer possible la conservació de la cultura romana i la seva transmissió a l'Espanya visigoda. Aquesta recopilació de la cultura clàssica va ser tan benvolguda, que en gran manera va substituir l'ús de les obres dels clàssics que el seu saber recull, de manera que moltes van deixar de ser copiades i estan perdudes, com per exemple les obres del gran erudit romà Marco Terencio Varrón. Sant Isidor va posseir un gran coneixement dels poetes grecs i llatins. Entre tots, cita cent cinquanta-quatre autors. Molts d'ells els havia llegit en els textos originals i uns altres en les compilacions en ús per a la seva època.
Pel que fa a l'estil de l'obra, és concís i clar, i quant a la seva ordre, admirable. Braulio, a qui Isidor la va enviar per a la seva correcció, i a qui la va dedicar, la divideix en vint llibres. Els tres primers llibres introdueixen el trivium i el quadrivium.
Tot el primer llibre està dedicat a la gramàtica, inclosa la mètrica. Imitant l'exemple de Casiodoro i Boecio va preservar la tradició lògica de l'escola reservant el segon llibre per a la retòrica i la dialèctica, i el tercer per a les matemàtiques.
Sant Isidor deu molt a les traduccions del grec de Boecio. Celio Aureliano, traductor llatí i intèrpret d'autors grecs entre els quals destaquen Asclepíades de Bitinia i Sorano de Éfeso, és la font principal de la part del quart llibre que es dedica a la medicina. Lactancio és l'autor més extensament citat en el llibre onzè, dedicat a l'home. Els llibres dotzè, dècim tercer i desena cambra es basen en els escrits de Plinio el Vell i Cayo Julio Solino. El pla general de l'obra sembla haver-se basat en els Prata de Suetonio, avui perduts (es tractava d'una història natural).
La difusió i influència de les Etimologies va ser enorme i el seu autor va merèixer l'admiració d'intel·lectuals de la talla de Beda el Venerable o Tomás d'Aquino. Dante Alighieri, en la seva Divina Comèdia escrita al segle xiv, ho va incloure en la quarta esfera del Paradís, com un dels dotze savis de l'Església: Vedi oltre fiammeggiar l'ardente spiro d'Isidor, di Beda e di Riccardo (cant X, 130-131).[1]
Malgrat la condició de bisbe de sant Isidor, la seva obra conté abundant informació sobre el ja extingit món pagà, sobre els seus déus i costums, sense eliminar-los per la seva condició poc d'acord amb els principis cristians, la qual cosa dóna encara més valor a la compilació realitzada per Isidor.
Contingut
Llibres de les Etimologies de Sant Isidor de Sevilla[modifica]
- Llibre I. Trivium: la gramàtica (inclosa la mètrica)
- Llibre II. Trivium: la retòrica i la dialèctica
- Llibre III. Quadrivium: les matemàtiques, geometria, música, i astronomia
- Llibre IV. La medicina i les biblioteques
- Llibre V. El dret i la cronologia
- Llibre VI. Llibres eclesiàstics i els oficis
- Llibre VII. Déu, els àngels i els sants: jerarquies del Cel i la Terra
- Llibre VIII. L'Església i a les herejías (de les més modernes del seu temps numera no menys de seixanta-vuit)
- Llibre IX. El llenguatge, els pobles, els Regnes, les ciutats, i els títols oficials
- Llibre X. Les etimologies
- Llibre XI. L'home
- Llibre XII. Les bèsties i els ocells
- Llibre XIII. El món i les seves parts
- Llibre XIV. La geografia
- Llibre XV. Els edificis públics i les avingudes
- Llibre XVI. Les pedres i els metalls
- Llibre XVII. L'agricultura
- Llibre XVIII. Terminologia de la guerra, la jurisprudència i els jocs públics
- Llibre XIX. Els bucs, les cases i els vestits
- Llibre XX. Les provisions, utensilis domèstics, agrícoles i els mobiliaris
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Del patrono de la Universidad de Zaragoza y de cómo fue destruida en 1809. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009.
Enllaços externs[modifica]
- El text de les Etimologies de Sant Isidor disponible en línia
- LacusCurtius
- The Latin Library
- Etimologies de Sant Isidor (breu selecció amb textos a dues columnes llatí-espanyol)
- Manuscrits i incunables disponibles en línia
- Còdex toledà o Isidori Etymologiae Codex Toletanus (nunc Matritensis), segle ix.[1] BNE Vitr. 14-3. Registre bibliogràfic
- Etymologiae, Estrasburg, Johann Mentelin, c. 1473. Exemplar en: Universitäts-und Landesbibliothek Darmstadt. Digitalització.
- Etymologiae. De summo bo, Venècia, Petrus Loeslein, 1483. Exemplar de la Biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història (Inc. 43). Digitalització.
